Fidels al nostre origen

 

“En temps de decadència els nous apedreguen als originals”

 

Els nostres són temps de decadència. Des de la caiguda del Mur fins l’arribada de la crisi, Occident decidí tirar per la borda de la seva travessia arrogant, tots aquells factors que havien donat vigor i significat a la societat europea. Es varen desprestigiar els principis, es va considerar sobrer el pensament i es va preferir la instantània velocitat de la comunicació al dens repòs en què s’elaboren les idees.

 

Les frases de reflexió i de prudència no tenen el prestigi que mereixen perquè un romanticisme estúpid les considera etapes de moral  de carència d’heroïcitat, de precarietat de les conviccions.  Però sempre són els períodes de reconstrucció en els que Occident ha tingut que tornar a aixecar amb modesta fermesa i una absència de gestualitat, els recursos físics i els valors espirituals aniquilats en els temps de vanitoses aventures i d’insensats experiments.

 

Però els temps heroics de veritat han estat els de silenciosa laboriositat de discret coratge cívic, de profunda afirmació de les idees, en que els homes han desobeït l’extraordinari valor del que per nosaltres és normal.

 

La destrucció d’un ordre econòmic ha permès constatar que hem extraviat el nostre esperit, hem deixat seques les fons d’aquella inspiració que va permetre als homes d’Occident aixecar-se de les cruels crisis i que ells tenien el rigor d’uns valors que els va permetre sortir de les crisis. Ells havien custodiat uns principis en els que es podien reconèixer fins en els moments més difícils.

 

En la seva desesperació, aquells que descobreixen ara la podridura d’aquest extermini cultural, els torna a fascinar el discurs de lo nou, la propaganda de l’inèdit, la idolatria de la joventut, el fervor pel que res es deu al passat. La nostra obligació és denunciar a aquells que han estat responsables d’aquest letal abandó: les elits polítiques, els líders culturals, els que varen tenir cura de la formació dels més joves i els que haurien haver conservat un patrimoni que esdevé irrevocable.

 

I més encara, ens hauríem d’oposar a qui ens apedrega des de lo nou, la virtut insigne de la nostra originalitat. Valors permanents però no immòbils, valors històrics però no passatgers, valors constants però no rancis. En el nostre principi està el nostre fi. En el nostre origen està la novetat de cada dia. En els fonaments de la nostra civilització es troba la resposta als problemes que poden fer que una generació sencera es torni a malmetre maleint la seva sort, després d’haver-se entusiasmat per la seva supèrbia.  

 

 

Editorial La Drecera 157 maig - juny 2016

 

Editoriales anteriores