UN HORITZÓ MORAL

 

L’exaltació de l’esperit de la classe mitjana no és una qüestió de nostàlgia sino de reivindicació d’un horitzó moral que ens assenyala també la direcció correcte, el camí a seguir cap a un futur de restauració. Els valors d’aquesta classe mitjana varen ser responsables de coses que no únicament trobem a faltar, sino que aspirem a retornar-los a la nostra societat per fer-la més moderna, més lliure, més eficaç, més justa.

 

Res d’enyorança anacrònica en l’evocació d’aquesta greu pèrdua, ans el contrari, enarborar aquests principis de comportament de la classe mitjana, adoptar els seus modus de vida i la seva manera d’entendre l’existència, és l’única forma de recuperar el vigor d’aquesta societat. Societat que avui la seva fortalesa no és energia social sino una consciència compulsiva; la propaganda no és difusió d’idees, sino una excitació momentània i l’hàbit de convèncer amb arguments no és sino el costum d’intimidar.

 

La classe mitjana va construir el concepte modern de ciutadania. Va saber combinar el progrés amb la continuïtat, el canvi necessari amb l’indispensable permanència. Sobre la destrucció de l’absolutisme va construir sistemes constitucionals. Davant els totalitarismes del segle XX, , va defensar la decència lliberal de la nostra civilització.

 

La manca de lideratge moral del nostre temps és la manifestació més greu del que hem perdut en dècades absurdes de despreocupació, de divertida opulència i menyspreu de lo espiritual.

 

Coneguda la diagnosi, l’esforç de restauració haurà de ser immens, s’haurà de trucar a tots els cors per tornar a l’home la seva plena consciència de pertànyer a una cultura en què es neix i es roman lliure.

 

Haurem de polsar totes les fibres de la raó per restituir a l’home una seguretat en sí mateix. Per recordar-li que hi va haver un temps en que va preferir la reflexió a la consigna, l’esforç a la gratuïtat, la fraternitat a les formes demagògiques de la solidaritat. Perquè estableixi de nou els fonaments de la seva hegemonia; el mèrit com a veritable realització de la igualtat d’oportunitats, la prudència com autèntica expressió de la fermesa dels principis, la defensa de la pròpia dignitat sense confondre-la amb la insolència grollera.

 

Aquest és l’horitzó moral que la classe mitjana va saber construir, i que la seva destrucció està en les arrels de les nostres desgràcies. És veritat que aquest horitzó no té l’eficàcia d’algunes consignes de masses, però té l’immens valor d’uns principis en els que confiem i amb el que es pugui inculcar coratge, ímpetu sobri i força espiritual que ens correspon en temps de tribulació.

 

 

Editorial La Drecera 158 juliol - agost 2016

 

Editoriales anteriores