IMPOST SOBRE LES EMISSIONS DE CO2 DELS VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA

 

A principis de setembre L’INSTITUT AGRÍCOLA presentà observacions a dit avantprojecte de Llei. Bàsicament tornant a insistir en que cal una moratòria de l’aplicació de l’Impost als pobles amb cap o poc transport públic

 

Com malauradament ens té massa acostumats el nostre Govern, aquest passat mes d’agost, en plenes vacances estiuenques, va sortir a informació pública l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 16/2017 del canvi climàtic, en relació a l’Impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

 

Tot i el moment, on l’activitat administrativa baixa, per part de l’INSTITUT AGRÍCOLA es va comunicar aquesta exposició pública a tots aquells Ajuntaments que en el seu moment es van adherir a la nostra Petició feta al Parlament de Catalunya. Petició de la que us hem informat ja ―”La Drecera” de gener-febrer 2019― i per la que s’exigeix una moratòria en l’aplicació de l’impost sobre emissions de CO2 dels vehicles en els municipis amb manca o deficient servei de transport públic. Alhora que els manifestàvem que per part nostre tornaríem a demanar dita moratòria.

 

Considerem que aquest Impost resulta profundament insolidari amb els titulars de vehicles de municipis amb dèficit o absència de transport públic. L’aplicació de l’Impost ha d’adequar-se a la realitat de l'ús del vehicle als municipis de Catalunya, especialment en base a la disponibilitat de transport públic, i al cost econòmic assumible per la població d’adquisició i manteniment de vehicles elèctrics.

El Govern és coneixedor que el gruix de la població es concentra en les àrees més densament poblades de Catalunya i, en concret, a l'àrea metropolitana de Barcelona. Però també ha de ser conscient de l'esforç fiscal que representarà pels ciutadans dels municipis de l'àmbit rural, i en particular dels municipis amb dèficit de transport públic i de serveis essencials, l’aplicació d’un nou tribut. Doncs fora de les zones amb bona connectivitat amb transport públic, l’índex de motorització és més alt i hi ha poques famílies que puguin prescindir de tenir només un vehicle. Quan a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana es pot, fins i tot, prescindir de tenir-ne i es bonifica el transport a qui en prescindeix.

 

Com es pot veure en el quadre adjunt, si la mitjana a Catalunya són 695 vehicles per cada mil habitants, les comarques o territoris amb més densitat de població tenen índexs de motorització inferiors a la mitjana. En canvi a les comarques menys poblades l’índex és molt superior, arribant a xifres d’un 80% superior a la mitjana.

 

 

Vehicles per 1.000 habitants

% sobre la mitjana

Bages

1.253

+ 80 %

Baix Empordà

912

+ 31 %

Baix Llobregat

659

- 5 %

Barcelonès

555

- 20 %

Garraf

678

- 2 %

Tarragonès

691

- 1 %

Pallars Sobirà

966

+ 39 %

Vallès Occidental

673

- 3 %

Àmbit metropolità

624

- 10 %

Comarques centrals

1.022

+ 47 %

Comarques gironines

840

+ 21 %

Alt Pirineu i Aran

902

+ 30 %

Catalunya

695

 
FONT: Elaboració pròpia mitjançant dades de l’IDESCAT (2018)

 

Suposem que no cal recordar que als municipis rurals o amb dèficit de transport públic, la mobilitat és obligada amb vehicle particular per raons com ara:

  • Absència de transport públic suficient (manca de tren i/o escassa freqüència d'autobús).
  • Necessitat d’accés a serveis públics bàsics (centres assistencials, farmàcia, centres educatius, judicials i d'altres)
  • Necessitat d’accés a zones comercials (botiga especialitzada, supermercat, etcètera).
  • Molts treballadors requereixen de mobilitat obligada, sense alternativa al vehicle privat, per anar a un lloc de treball ubicat en un indret sense transport públic (polígons industrials, finques rústiques o similars).

 

Per tot plegat entenem que cal aplicar una exempció o una moratòria en l’aplicació de l’Impost, especialment per que la suposada reducció d’emissions no és ni possible ni factible, per que els ciutadans de les dites poblacions necessiten dels vehicles i no se’n poden despendre.

 

Subsidiàriament, si no es duu a terme dita moratòria, caldrà que la seva recaptació vagi destinada no al finançament de l’Agència de Patrimoni Natural, sinó a la promoció de la gestió forestal i a la redacció de plans de gestió forestal. Evidentment, com és la nostra finalitat, seguirem treballant per a que aquest Impost no s’apliqui o, cas contrari, tingui una destinació directa sobre les explotacions forestals i afavorir la planificació de la gestió forestal. Finalment dir que a aquestes al·legacions varis Ajuntaments ja s’hi han adherit.

 

 

La Drecera 177 setembre - octubre 2019

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya

 

Legislació