APOSTAR PER L'OPTIMISME

 

La millor manera de funcionar és tenir perspectiva, altura de mires, posar els llums llargs i relativitzar fets, comentaris i afirmacions. L’optimisme és una forma positiva d’interpretar la realitat.

El millor de les vides està ple de derrotes. Qualsevol circumstància històrica té molts matisos negatius. Per això és important aprendre a interpretar la realitat amb una visió panoràmica. Hi ha optimisme personal i altre de general o col·lectiu.

Podem avaluar el què està succeint a nivell global i a nivell personal. La primera baula resideix en el nostre sistema de creences. Les idees es tenen; en les creences s’hi està. Són el nostre subsol. La terra ferma sobre la que cadascú es sosté. El món s’ha allunyat de l’espiritual i s’ha tornat cada vegada més materialista, i això és dolent doncs es prescindeix d’un dels ingredients més importants de la vida que dona resposta a les grans preguntes: D’on venim? A on anem? Quin és el sentit de la vida? Quina importància té l’amor? Què hi ha després de la mort?

El segon ingredient és el nostre estat d’ànim que és com un sentiment que transita pel nostre interior; és el to afectiu d’aquest moment en el que convergeixen i s’allotgen elements psicològics, socials i culturals. I dona lloc a una manera d’estar avui i ara, però que té una certa permanència en el temps. El to anímic positiu té un immens poder reparador i ens ajuda a descobrir sempre la millor visió del què està succeint sense deixar de tenir en compte la part dolenta o dura.

L’optimisme consisteix en una educació de la mirada que sap descobrir el millor i el bo, que amagat apareix i desapareix. I això depèn molt del significat i valoració que donem a l’actualitat. Els sentiments desenvolupen un paper fonamental en la manera de pensar i d’interpretar el què ens passa.

En tercer lloc està el nostre equipatge genètic, l’enorme valor de l’herència que ens marca. La vida està repartida en dos tipus de traumes, els macrotraumes que són impactes de llarg recorregut històric per la magnitud i importància dels fets; i els microtraumes que són vivències negatives petites, però que formen un sumatori d’adversitats. És l’experiència de la vida.

Es tracta de ser capaços de tenir altura de mires, perspectives, visió llarga dels esdeveniments i saber relativitzar i valorar les coses amb moderació i justesa de judici. Aquest és un acte on es barregen saviesa i intel·ligència. Tot està en el nostre cap: la felicitat i el desencant. L’optimisme mira l’horitzó i veu el costat bo i proposa solucions i busca alternatives, deixa l’immediat i aposta per el mediat i pel llunyà.

El pessimisme gaudeix d’un prestigi intel·lectual que no es mereix. La felicitat no depèn de la realitat sinó de la interpretació de la realitat que un fa.

On uns veuen ombres i presagis negatius, d’altres hem de veure-hi oportunitats i reptes per complir. Saviesa i intel·ligència. La saviesa és experiència de la vida i canviar el que es pot modificar i acceptar el que no és possible fer-ho. La intel·ligència és la nitidesa de la raó.

 

La Drecera 184 novembre - desembre 2020

Editoriales anteriores