Presentació d’al·legacions al Pla de protecció del Medi Natural i dels Paisatge de l’Alta Garrotxa

 

Durant el termini d’exposició pública del referit Pla de protecció l’INSTITUT AGRÍCOLA ha anat manifestant, en varis fors on representa al sector agroalimentari català, la seva oposició a la tramitació del mateix. Així mateix va convocar a una reunió als socis i simpatitzants que en queden afectats, per exposar-los la posició de l’entitat i l’oferiment de suport davant el que entenem és un greuge a l’activitat i propietat forestal.

 

Realment el nostre parer ja l’hem anat avançant amb els articles publicats a “La Drecera” números 174 ―març-abril 2019― i 175 ―maig-juny 2019. Però com a complement d’aquests, hem cregut avinent fer un resum de les al·legacions generals presentades recentment per nosaltres al Pla de protecció referit. Per a no fer-lo massa llarg, ometem les al·legacions més específiques i concretes de determinats preceptes de la normativa aprovada i dels objectius del Pla. Però en qualsevol cas, amb la lectura d’aquestes de generals ja es poden intuir les específiques.

 

Catalunya és un territori forestal

 

La massa forestal catalana representa un seixanta per cent del territori —uns 2 milions d’hectàrees. Aquesta realitat ens converteix en una de les regions amb més massa forestal d’Europa. I aquest patrimoni només es pot mantenir amb un marc legislatiu que afavoreixi una bona gestió dels boscos i el seu aprofitament econòmic. Una finca forestal sense possibilitat de rendiment és una finca condemnada a l’abandonament, i, això només pot derivar en una degradació del territori.

 

Així mateix cal que el Govern tingui present que, apart de l’aprofitament econòmic dels boscos ―ja sigui per fusta, biomassa o fruits boscans― hi ha d’altres usos, com ara ser embornal del CO2 o espai de gaudi per a la ciutadania, que són positius per a la societat i la resta d’economia. Actualment els aprofitaments anuals de fusta i llenya representen només el 28 % del creixement total del bosc, per tant mantenen una elevada capacitat d’embornal. Una restricció excessiva de la gestió forestal només conduirà a la pèrdua d’aquelles utilitats.

 

La revalorització del sector forestal

 

L'Institut Agrícola considera que revaloritzar el sector forestal encaixa perfectament sota una estratègia de canvi climàtic i d’economia circular. On, per exemple, l'aprofitament de la biomassa forestal és fonamental per a produir energia més neta, menys contaminant i reduir el malbaratament que es realitza dels recursos naturals. Una explotació sostenible i racional de la biomassa forestal permet obtenir una font de riquesa estable i recurrent en el temps, a més de reduir considerablement el risc d'incendis.

 

Aquesta adient gestió dels boscos també serveix per a una bona prevenció dels incendis forestals. Els quals, any rere any, són més virulents i provoquen incomptables pèrdues materials i, malauradament, també personals.

 

El bosc com a embornal de les emissions de CO2 i la seva compensació

 

El propietari forestal no es beneficia directament del seu paper com a compensador d'emissions dels gasos d’efectes hivernacle, atès que l'excedent de fixació de CO2 del seu bosc no es converteix en drets d'emissió que pugui posar al mercat el propietari. Simplement passa a ser un marge de què disposa l'Estat per complir amb les obligacions de reducció, que a més pot ser cedit a altres estats membres de la Unió Europea. I aquesta situació no és justa, i ha de canviar.

 

Aquesta compensació pot donar-se amb la generació de biomassa, especialment en forests que estiguin correctament gestionats. En aquest sentit, cal atendre a l'actual regulació europea, concretament la normativa Ús del sòl, canvi d’ús del sòl i silviculturaLULUFC en el seu acrònim anglès— que incideix directament en el còmput de les emissions. En el cas espanyol, on els inventaris forestals reflecteixen nivells de gestió baixos amb molta biomassa acumulada ―a Catalunya es calcula un increment anual superior als 2,2 Mm3 de massa forestal―, primer caldria talar i netejar les muntanyes per després començar a funcionar com a embornals de carboni. Per tant, qualsevol normativa que ho restringeixi, estarà limitant aquest aprofitament.

 

La representació de la propietat privada forestal

 

El 77% de la superfície forestal de Catalunya és de propietat privada, i en l’espai concret de l’Alta Garrotxa aquesta xifra s’eleva fins al 90%. Per tant, és imprescindible que aquesta estigui representada en qualsevol òrgan o ens de gestió o planificació forestal. D’altre manera s’estaran vulnerant els més elementals principis de representació i democràcia. I això ja s’ha donat, doncs durant el procés informatiu del Pla de protecció, en cap moment s’ha informat a les organitzacions empresarials forestals, ni a les associacions de propietaris forestals, ni als propis propietaris o empresaris forestals del territori. El procés participatiu obert a la ciutadania i a les organitzacions representatives, exigit per la normativa ambiental ha estat inexistent. Motiu aquest, sol, que ja de per sí pot comportar la nul·litat de tot el procediment administratiu.

 

Els usos i aprofitaments forestals

 

És necessari admetre els usos i activitats que preveu la normativa urbanística general per al sòl no urbanitzable, o pels espais oberts. Hem de deixar d’usar la norma de només permetre els usos i activitats del llistat “establert en aquestes Normes i amb la resta de determinacions del Pla especial”. Insistim en que la llista d’usos hauria d’estar totalment oberta, per tal d’adaptar-se amb les constants demandes que es generin per la societat i l’economia agrària. Les activitats permeses dins el món rural tenen que ser multi funcionals i mai imposar una llista tancada en el que tot el que no hi estigui en queda exclòs.

 

S’ha de permetre tota aquella activitat que afavoreixi i compensi la baixa rendibilitat de les activitats forestals, estimulant la recerca de fórmules alternatives d’ingressos: el turisme rural,  activitats relacionades amb l’aire lliure ―senderisme, recorregut amb quads o bicicletes de muntanya o quatre per quatre, enduro, paintball ―joc d’estratègia amb trets de boles de pintura―, marxa a cavall i cicloturisme, ala de pendent, paracaigudisme, ultralleugers, escalada, descens de barrancs, espeleologia, golf, etcètera.

 

Evidentment no es nega que cal el procés corresponent del control administratiu ―autorització administrativa, autoritzacions sectorials i avaluació d’impacte ambiental―, però no per això excloure inicialment qualsevol altre activitat o ús del sòl no urbanitzable, present o que pugui esdevenir en el futur.

 

Hem de fugir de les idees i concepcions antigues que el sòl no urbanitzable només poden ser objecte d’activitats i usos vinculats directament a l’activitat agrària, ja sigui en la seva vesant agrícola, ramadera o forestal. Hem de deixar de banda que aquest sòl, o les construccions que s’hi troben, està “catalogat” com a manca de rendibilitat i sense possibilitat de desenvolupar-hi projectes. La moderna normativa urbanística estatal i autonòmica ja adopta una visió molt més àmplia, incloent altres usos com els turístics, els esportius o les activitats de lleure a que ens hem referit.

 

Tanmateix, encara que no es pot permetre que el sòl no urbanitzable perdi la seva identitat “urbanitzant-se”, tampoc han de refusar-se sense més els usos que siguin compatibles amb els valors que conté el medi rural, que inclús poden potenciar. El prohibir per prohibir no té cap mena de justificació ni raó de ser. Si en el sòl no urbanitzable no incideixen motius especials de protecció, clarament justificats, el planejament no pot excloure certs usos. Doncs si ho fa, sense la deguda justificació, s’està perjudicant el desenvolupament sostenible del medi rural, i no es respecten les seves potencialitats. L’article 4 de la Llei estatal 40/2015 de règim jurídic del sector públic estableix que:

Les Administracions públiques que, en l’exercici de les seves respectives competències, estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, hauran d’aplicar el principi de proporcionalitat i triar la mesura menys restrictiva, motivar la seva necessitat per a la protecció de l’interès públic així com justificar la seva adequació per aconseguir els fins que es persegueixin, sense que en cap cas es produeixin diferències de tracte discriminatòries. (...)”.

 

Precepte vinculat directament amb el respecte als drets constitucionals del respecte a la propietat privada, a la lliure empresa i a l’exercici de les activitats econòmiques ―articles 33 i 38 de la Constitució. Hem de fer possible el seu exercici.

 

Manca de l’estudi econòmic i financer de la seva aplicació

 

Tampoc hem trobat un estudi econòmic sobre la manera de finançar les actuacions i objectius que es pretenen aconseguir. Especialment de les compensacions econòmiques per les restriccions d’usos i aprofitaments que es causen a les explotacions agràries del territori afectat. I això vulnera la legislació i la doctrina jurisprudencial, la qual cosa comporta la nul·litat de ple dret de l’acte d’aprovació del Pla de protecció. Doncs, per exemple, aquesta manca d’estudi econòmic-financer ha comportat la recent anul·lació del Pla Especial Urbanístic d’allotjaments turístics de Barcelona per Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 29 de juliol de 2019.

 

Per tot plegat, i davant de tants incompliments i la manca de justificació del Pla de protecció, hem demanat que s’anul·li la seva tramitació. Alhora que caldrà dur a terme un procés d’elaboració transparent i clarament participatiu, així com un nou replantejament dels seus objectius i la forma d’aconseguir-los.

 

La Drecera. setembre - octubre 2019

 

Territori