Projecte de llei Vitivinícola de Catalunya

Compareixença de l’Institut Agrícola al Parlament de Catalunya

 

La Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Parlament de Catalunya, va acordar de convocar a l’Institut Agrícola a la sessió de la Ponència del passat 23 de juliol de 2019, per a donar compliment al tràmit d’audiència en el marc de la tramitació legislativa del Projecte de llei vitivinícola de Catalunya.

 

El Parlament de Catalunya està tramitant el Projecte de llei vitivinícola de Catalunya. Dins el procediment legislatiu hi ha la possibilitat que els grups parlamentaris demanin a algunes entitats que compareguin per donar la seva opinió o formular propostes que els grups parlamentaris puguin recollir i incorporar en el text final de la llei. És per aquest motiu que es va sol·licitar la compareixença en ponència d'una representació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre amb relació al Projecte de llei vitivinícola de Catalunya, davant la Ponència el dia 23 de juliol de 2019.

El primer tràmit públic del procediment legislatiu és el debat de totalitat, en el qual el Parlament fa una valoració general de la proposta legislativa i de l’oportunitat, els principis i els criteris que la informen. Perquè les lleis que aprova el Parlament no estiguin allunyades de l’opinió de la ciutadania, els grups parlamentaris poden proposar a la mesa de la comissió la compareixença d’organitzacions i grups socials interessats en la regulació de què es tracti o d’experts en la matèria de què es tracti.

Les audiències d’aquestes organitzacions, grups socials o experts, d’acord amb l’article 230 del Reglament del Parlament, són instruments del Parlament obert i tenen com a finalitat promoure la participació directa dels col·lectius afectats per les iniciatives legislatives que es tramiten, mitjançant l’exposició de la seva opinió i el seu criteri sobre la matèria objecte de regulació.

A continuació transcrivim la ponència de l’Institut Agrícola, davant el Parlament de Catalunya, del passat 23 de juliol.

 

 

 

Benvolguts/Benvolgudes,

 

Primerament donar les gràcies per voler escoltar el que des de l’Institut Agrícola es vol aportar en relació al projecte de llei que avui ens ocupa.

Un projecte de llei, rellevant pel sector vitivinícola, en el qual n’hi ha molt d’adaptació a la normativa fet que trobem correcte, però on alhora hi trobem aspectes que convindria millorar si volem que aquesta tasca tingui un major recorregut i desplegament.

No es tracta només de recollir el que Europa diu, sinó de preparar-nos per al que això implica.

En llegir el projecte de llei, ens traspua la sensació d’una llei pensada per a un sector vitivinícola de fa 20 anys, i on no detectem una evolució suficient en la línia del que el mateix preàmbul ja rebel·la, i que de fet implica un canvi profund del mercat europeu, de les empreses que hi operen i, per descomptat, de les estructures que permetran la continuïtat dels productors.

Ens referim al paràgraf que diu:           

“ Entre les mesures que amb aquesta finalitat preveu (de desregulació) la nova OCM del vi es planteja precisament suprimir en pocs anys la prohibició de noves plantacions, limitar les ajudes a la destil·lació i aixecar les limitacions avui establertes en relació  a la designació i presentació dels productes i a les pràctiques enològiques “.

 

D’uns anys ençà les superfícies vitícoles ja augmenten arreu, fruit de l’assignació obligatòria anual de noves autoritzacions de plantació que preveu l’OCM, al respecte únicament unes poques DO han restringit les plantacions, i només cal veure l’exemple català i espanyol per veure la magnitud. L’exemple català encara és més simptomàtic, atès el que avui es planta com a Penedès d’aquí a 10 anys podria ser Cava.

Mentrestant, al voltant d’aquestes poques DO que han restringit plantacions, tota la resta continuen augmentant la superfície plantada. No en va a l’Estat Espanyol tenim més de 70 Denominacions d’Origen i el consumidor habitual difícilment esmentaria més d’un 10%.

 

No es tracta d’un fet català o espanyol és un fet europeu i afectarà a tot el mercat en el seu conjunt.

El resultat que cal esperar és un augment més o menys constant de l’oferta, el qual sinó és compensat amb una major sortida al mercat (aquí o a l’estranger), comportarà la creació d’excedents i una davallada de preus, amb pics de serra en funció de la climatologia i del mercat.

L’aposta europea sembla clara, especialment quan el consum a Europa decau en moltes regions. Es tracta d’exportar, el màxim possible, un producte de qualitat a un preu competitiu a nivell mundial (capaç de competir amb regions com l’Argentina, Xile, Austràlia, etc..) i millorar la balança comercial europea.

Només unes poques DO a nivell europeu mantindran un nivell de prestigi suficient que els permeti mantenir marges comercials similars als actuals, possiblement restringint plantacions, ajustant rendiments, augmentant exportacions i invertint fortament en I+D.

Si ens preguntem quines seran, només hem de preguntar-nos quines DO franceses, italianes o d’altre país coneix el consumidor mig. El resultat serà un grup de no més de 3 o 4 franceses i un parell o tres d’italianes, d’entre totes les existents.

Ens cal, doncs, treballar en donar a conèixer fora el que volem vendre, si és que volem evitar un escenari d’excedents, i aquesta llei ens hi hauria d’ajudar.

Aquesta nova realitat europea, de no revisar-se la legislació, ens comportarà una forta competència en preu i productes de totes les procedències.

En paral·lel, mentre el sector productor i el petit elaborador no semblen haver adoptat una estratègia concreta, en canvi, ja es visualitza per part dels grans grups vinícoles – que són els que a la fi duen al mercat els grans volums de producció - estratègies comercials per adaptar-se als canvis.

La majoria han accelerat encara més la diversificació de la cartera de productes, marques i, com no, de DO o IG, que ofereixen al consumidor (tant nacionals, com d’importació), al temps que proven d’ocupar el màxim d’espai possible als lineals de la distribució a partir d’una oferta variada. Això els permet aprofitar millor les oportunitats de mercat i assignar els espais de la distribució als productes que els ofereixen millors oportunitats de mercat (o de preu) en cada moment.

Aquesta solució, no obstant, no és a l’abast de totes les empreses vitícoles i grups cooperatius, i per descomptat dels productors, motiu pel qual cal aprofitar millor l’oportunitat que aquest projecte de llei vitivinícola ens brinda a fi d’ampliar el ventall de solucions, nínxols de mercat,  avançar-nos a les previsions i mantenir un sector productor i elaborador viu i dinàmic.

 

Al respecte plantegem una sèrie de consideracions i esmenes a tenir en compte:

Primerament està el tema del Títol V de la norma.

Al projecte de llei, al Títol V es designa a l’article 40.1 l' INCAVI com a autoritat competent per a la verificació del compliment del plec de condicions de les DOP i IGP, alhora que també estableix a l’article 42,1 la possibilitat de delegar dita funció i a l’article 45.3 es preveu que els òrgans de gestió de les DOP/IGP que ho sol·licitin puguin exercir les funcions inspectores en matèria de compliment del plec de condicions i del reglament que regeix la pròpia DOP/IGP complint una sèrie de requisits.

Aquest punt es controvertit i estranya l’ús que es vol donar a un eina com l’INCAVI, que fins a dia d’avui a estat d’utilitat.

L’INCAVI de fet ja disposa de dos membres tècnics, amb veu i sense vot, als Consells reguladors conforme l’article 32.11, i en cas de modificació excepcional del plec de condicions per a una campanya, l’article 33.2 g) ja li atorga a la pràctica la possibilitat de vetar la decisió del Consell.

Per altra banda, l’article 35 atorga funcions de Tutela i inspecció a l’INCAVI sobre els Òrgans de Gestió de les DO i IG.

Finalment l’article 40 designa l’INCAVI com l’autoritat competent per a verificació del compliment del plec de condicions de les Denominacions d’Origen Protegides i de les Indicacions Geogràfiques Protegides, una funció que serà costejada per l’operador conforme l’article 41.

Així mateix, l’INCAVI atès el seu Consell Rector amb prou feines es reuneix un parell de cops l’any, diposita tota la responsabilitat d’aquest control sobre les empreses, en la figura del seu Director, el qual en última instància presenta al Consell el pla de treball, memòria, pressupost etc.

 

Si recapitulem sobre aquest aspecte, veurem que l’INCAVI té la consideració, a dia d’avui, de Centre Públic d’Investigació al servei de l’activitat productiva vitícola i enològica. Al respecte ha destacat pel seu servei d’anàlisi de vins (clau a l’hora d’exportar), l’assessorament al viticultors, serveis tècnics, entre d’altres. No en va, en analitzar el seu pressupost (any 2017) es veuen nombroses col·laboracions amb empreses privades que han contribuït a canvi de determinades tasques al seu pressupost ordinari.

El gir que es dona a l’INCAVI trenca aquest esquema per convertir-lo en l’eix de la funció inspectora, una tasca que, al nostre entendre, ha de recaure directament sobre les pròpies DO o les entitats certificadores que designin, partint de la base d’un model de costos ajustat i desvinculant dita activitat inspectora del que sembla un control polític directe de les empreses i permeten, al mateix temps, una major eficàcia en desvincular la inspecció, d’aspectes tals com l’horari laboral pactat per conveni dels treballadors de l’INCAVI.

En tot cas, una adequada orientació a mercat i una major agilitat en la pressa de decisions ens porta a proposar que la delegació de funcions prevista a l’article 45.3 sigui l’opció per defecte excepte per renúncia de la DO afectada, i cas que aquesta es produís, optar en primer terme per l’opció d’una entitat certificadora.

No és un model estrany, és el que ja opera en el cas de les Denominacions d’Origen Oleícoles o d’altra índole, sense necessitat d’haver de recórrer a un Institut Oleícola Català o un Institut Català del Formatge de Cadí o l’avellana de Reus.

Així mateix la delegació de les funcions prevista a l’article 45.3 ha de contemplar la possibilitat que diverses DO agrupin esforços en un únic organisme comú a fi d’estalviar costos i preveure que aquesta possibilitat estigui restringida a la pròpia DO o bé a un organisme o empresa participat per la mateixa, sense que pugui ser possible que una única DO acabi optant a verificar el plec de condicions d’una altra.

No ens volem quedar únicament en el capítol V de la norma. Ja apuntàvem que la llei ha de permetre preparar-nos per als canvis que ens augura la nova regulació europea.

  • En aquest sentit es troba a faltar a la llei el desenvolupament de les activitats complementàries a la vinicultura, com poden ser l’enoturisme i les rutes vinícoles, com a complement del turisme. Si bé és cert que la llei les esmenta en el preàmbul, també ho és que en el text legislatiu no se’n fa cap esment ni desenvolupament. Sent Catalunya una potencia turística sembla imperdonable aquest oblit que, sens dubte, ajudaria, i molt, a potenciar les vendes dels vins catalans.

Cal aconseguir, vist el nou escenari que ens planteja l’OCM, que cada un dels visitants de la nostra regió, esdevingui prescriptor dels nostres productes. En aquest sentit, experiències com les Napa Valley, o de regions europees mes properes haurien d’inspirar el text de la norma.

  • Es troba a faltar, també, que no s’entri a legislar en relació a determinats productes vínics com serien els “vins sense alcohol o desalcoholitzats” i de tota una gamma de productes de baixa graduació alcohòlica als quals se’ls pot addicionar d’altres productes. Vist el precedent d’altres productes sense alcohol que han obtingut importants quotes de comercialització, especialment després de l’enduriment de les lleis de trànsit, aquesta era una ocasió per impulsar nous productes i ser capdavanters en un àrea que també té potencial per obrir mercats internacionals. Especialment si tal i com ja succeeix amb algun producte 0,0 això obre la porta del mercat musulmà.
 
  • Ens cal un model àgil en l’adaptació dels plecs de condicions de les DO, on l’última paraula recaigui en els empresaris tant viticultors com vinicultors, que són els que al cap i a la fi es juguen els seus diners i el seu patrimoni, i els que han estat escollits pel col·lectiu que representa el Consell Regulador.

Com ja hem indicat, els preus i la competència seran dos factors claus en els propers anys i en el futur. Però no tot el sector elaborador i productor s’ha preparat per al canvi que suposa el Reglament 1308/2013. Aquest fet pot donar lloc a pràctiques que és millor prevenir que sancionar.

En aquest punt, prenen especial rellevància les qüestions de competència, traçabilitat i persecució del frau, si volem assegurar que el mercat operi correctament.

  • En l’àmbit de la Competència és necessari que la nova llei vitivinícola contribueixi a acotar les definicions de “mercat rellevant” a l’hora de dictaminar conforme la legislació vigent si hi ha supòsits de control o alteració del mercat.
 
  • En aquest punt és necessari separar el mercat de raïm dins l’àmbit d’una DO concreta, dels mercats d’altres DO o del vi de taula (no tot és vendre raïm). I a l’hora d’avaluar si hi ha pràctiques incorrectes, ha de tenir igual consideració el “vi base apte per l’elaboració de vins amb dret a DO” que el propi raïm, atès són part indissociable d’un mateix mercat.
 
  • És a dir, ens cal considerar tots els productes aptes per a la elaboració d’un vi de DO com un únic mercat diferent i tancat de la resta de transaccions destinades a la comercialització de vins de altres DO o vi de taula.
 
  • Moviments com ara deixar de comprar un determinat volum de producció per a substituir-lo als lineals de la distribució per d’altres referències pot ser un moviment lícit, sempre que no es tracti d’un moviment que pel seu volum (ja sigui en solitari o de forma concertada) comporti un enfonsament dels preus mercat del raïm i del vi base, per a després poder adquirir aquest darrer a un preu de mercat molt més baix.
 
  • En l’àmbit de la Traçabilitat i prevenció del Frau, cal un registre dels magatzems dels intermediaris, és a dir, aquells operadors que tenen en estoc volums rellevants de vi per a la seva comercialització sense ser-ne productors tot indicant les entrades i sortides amb destí al sector de la distribució o l’exportació. A dia d’avui, si a un magatzem d’aquestes característiques es falsifica l’etiquetat i es destina a exportació resulta gairebé indetectable fins i tot per frau, ja que la traçabilitat es pot perdre absolutament.
 
  • En aquest sentit la disposició addicional primera és clarament insuficient ja que la col·laboració interadministrativa haurà d’estendre’s mes enllà de l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, particularment en el cas de les mercaderies d’importació o les que cal exportar.
 
  • En un àmbit menor però d’especial rellevància per al sector productor cal millorar l’ajust entre la definició de parcel·la vitivinícola i potencial vitivinícola associat. És necessari que tota la superfície considerada “Terra Arable (TA)” en el marc de la parcel·la vitícola computi als efectes del potencial, ja siguin “antares”, carrils o vinya plantada, atès això te un impacte directe no únicament sobre les subvencions i ajudes, sinó també en els quilos que es permet produir al productor (tarja vitivinícola).
 
  • També en un àmbit menor però lligat a l’elaboració de vins d’alta gama procedents de ceps de baix rendiment i una certa edat, cal regular adequadament la reposició de fallades sobre aquesta tipologia de vinyes, atès no ens trobem que un percentatge massa elevat de reposició estigui falsejant l’edat real dels ceps de la parcel·la vitícola.
 
  • Si en un moment donat una DO decideix d’excloure una varietat, cal regular-ne el procediment de manera tal que s’estableixi un període transitori per als viticultors que encara mantenen plantacions a fi efecte sigui possible reconvertir-les sense danyar irremeiablement la viabilitat de l’explotació.
 

En definitiva, i per concloure, ens cal una major orientació al mercat, al producte i als consumidors potencials davant la competència estatal i internacional.

Això necessàriament passa per aprofundir els nous models de distribució, comercialització o nous punts de venda, ser àgils en l’adaptació de les DO i empreses a un mercat canviant, tot dotant de més protagonisme i recursos al sector de les Denominacions d’Origen Protegides.

 

Gràcies

Article publicat a La Drecera 176 juliol - agost 2019

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya