SECTOR FORESTAL I CANVI CLIMÀTIC

Contràriament al que es pensa, la massa forestal s'ha incrementat de forma notable en les últimes dècades, i molt especialment en els darrers anys, tot això malgrat els incendis provocats per la creixent densitat d'aquests i l'abandonament progressiu de la seva cura per una regulació ineficient que encoratja aquest abandó social i econòmic d'un recurs fonamental per fer front als reptes de sostenibilitat d'aquest segle. 

Aquest creixement en la massa boscosa del planeta s'ha donat en gairebé tots els països occidentals, sent el canvi més ràpid en llocs que històricament havien tingut menys massa forestal. A dia d'avui, el 10% de les emissions produïdes a Europa són absorbides pels boscos gràcies al fort creixement que ha experimentat el bosc europeu que està creixent. En les últimes tres dècades, la massa forestal a Europa s'ha incrementat en l'equivalent a la mida de tres vegades Suïssa.

 

El cas d'Espanya resulta paradigmàtic: el 1990, el 28% d'Espanya estava coberta de boscos; ara la proporció és del 37%. Espanya ha guanyat un 33% de superfície forestal des de 1990, de 138.000-184.000 km². Un increment que es deu principalment al creixement en la productivitat agrícola que ha permès l'expansió natural de la vegetació a la muntanya i segons cada vegada més estudis precisament a l'increment de CO2 que està fent que el planeta sigui cada vegada més verd. Una tendència a la qual també s'ha de sumar els gegants demogràfics Xina i l'Índia que, i segons fotografies de la NASA, estarien també aconseguint ser cada vegada més "verdes".

Els boscos proporcionen una sèrie de serveis ecosistèmics fonamentals. A Europa, la superfície forestal representa aproximadament el 38% del total segons Forest Europe. Es tracta d'un actiu estratègic pel que fa aquesta massa forestal actua com a important embornal de carboni i fa que la seva conservació i correcta explotació sigui un pilar vital si la UE vol aconseguir el seu ambiciós (i segurament utòpic i innecessari) objectiu de neutralitat climàtica (és a dir , sense emissions de CO2) per al 2050. Persisteix la idea que el bosc és una espècie de "lloc sagrat" (com les vaques a l'Índia), la conservació passa per una visió estàtica i miop de la superfície forestal, ignorant el propi cicle natural i el fet fonamental que no pot existir sostenibilitat mediambiental sense sostenibilitat econòmica.

Un bosc, com qualsevol actiu que volem que generi un bon rendiment, s'ha de cuidar i reinvertir de manera concorde. Unes inversions que requereixen d'un marc regulador estable i amb un marc d'incentius funcional, quelcom del que manca el sector des de fa dècades. Si s'ofega al propietari forestal, de manera que aquest no pugui generar recursos en les seves diferents variants (els boscos són actius rics en una llarga llista de recursos), i a més no es reconeixen als propietaris forestals els drets econòmics derivats de l'absorció de tones de CO2. Aquesta asfíxia econòmica hauria de preocupar pels seus dos efectes directes més evidents: la sobreexplotació dels actius i l'abandonament definitiu dels mateixos, un element que se suma a la ja aguda tendència d'abandonar les zones rurals bàsicament per la impossibilitat de poder-se guanyar la vida de manera digna en aquestes regions.

 

Article publicat a La Drecera 183  - setembre - octubre 2020

     

Forestal