La guerra comercial arriba a Europa


L’elecció de Donald Trump com a 45è president dels Estats Units ha suposat un important gir en els assumptes globals: la nova administració americana ha reforçat el gir cap a un enfoc més bilateral, país a país, que no pas iniciatives multilaterals. Un paradigma que no és nou; aquest era l'enfoc que la Xina havia donat a la seva política internacional per considerar –com avui Trump i d'altres– que els acords vis-a-vis permeten arribar a tractats comercials i d’inversió de forma més ràpida, de manera (per molts) més legítima (en el sentit de que són acords entre governs efectivament fiscalitzats per un Parlament, i no "clubs d'Estats), i finalment permeten una major flexibilitat en la negociació, i que, per tant, poden ser més avantatjosos. Fins aquí el marc de la qüestió.


Des de la seva elecció, Trump s'ha proposat corregir el que per ell era una situació insostenible e injusta en l'àmbit comercial respecte la major apertura relativa dels Estats Units respecte altres països. En general, i és cert, els EUA han estat històricament, i encara són, la zona econòmica comparativament amb la resta més oberta al capital, el comerç i la immigració estrangera; una situació que, segons l'actual administració americana no sempre és simètrica i recíproca. Aquest diagnòstic no només aplica al cas Xinès, sinó també respecte la UE que, darrerament, ha vist com l’ Organització Mundial del Comerç reconeixia aquestes reclames per part de l’administració americana.


Tant és així que l’ OMC ha permès l’aplicació de nous aranzels als EUA per valor de 7.500 milions de dòlars a les exportacions Europees en compensació a les ajudes que durant anys va donar la UE al fabricant d'avions Airbus. Aquestes mesures es distribueixen en un llistat de fins a 1.700 productes que, a partir d’aquesta tardor, tindran un recàrrec addicional en el sempre atractiu i dinàmic mercat nord-americà. França, Alemanya i Italià, son els països més afectats, però també Espanya que veurà com l'oli d'oliva, el vi o el pernil patiran un encariment en el seus preus de referencia que en la majoria de casos arriba al 25%.


El sector més colpejat per aquestes mesures es l'agroalimentari. El llistat de productes inclou l'oli d'oliva, les olives, vins i licors, productes porcins, formatges i làctics, fruita, verdures i vegetals, i conserves entra d'altres.


Actualment la relació comercial entre Espanya i la primera potència global suma 2.000 milions d'euros en exportacions, dels quals s'estima que vora la meitat seran objectes d'aquests nous aranzels. Només les exportacions d'oli d'oliva –una de les principals categories exportadores– sumen 405 milions en exportacions, el vi (sense comptar el cava) 240, altres productes agroalimentaris pugen fins als 179 milions. No són bones noticies.


El cost específic per a Catalunya s'estima en uns 26 milions d'euros. La nostre economia exporta als EUA un 3,3% sobre el nostre saldo total exterior; es tracta del tercer destí per importància fora dels països de la UE per darrera de la Xina i el Japó, país amb el que la UE té firmat un acord bilateral que de fet, ha suposat la pràctica eliminació total de les barreres aranzelàries entre les dues àrees econòmiques. La regió més perjudicada és Andalusia pel doble motiu de l’elevada importància del sector de l’oli d'oliva i també per ser on es localitzen els principals centres de producció d'Airbus a la península.

Lideratges europeus i veritats incòmodes


Des d’aquestes pàgines sempre hem defensat i defensarem el comerç com un principi bàsic de progrés i benestar, al marge de ser un dels pilars de la llibertat d'empresa. Tanmateix -i tornant a la reflexió inicial- l'anàlisi queda incomplert si analitzem aquestes mesures des del prisma del proteccionisme clàssic, quan de fet, les mesures aranzelàries són només un arma per fer política. Prova d'això es que a qui més li toca el rebre és al sector agrícola quan les sancions que ha imposat l’ OMC a Europa són per unes ajudes a Airbus. No és una elecció baladí.


Malgrat la represàlia aranzelària dels EUA, el conjunt de la UE encara manté uns nivells de proteccionisme, en vers altres països, molt superior que el mercat americà, molt més obert –especialment en el sector agroalimentari– que el mercat de la UE; per això també aquesta tria per part del departament de Comerç dels Estats Units.

En el cas particular d'aquestes mesures busquen (més que afavorir la industria agroalimentària local) una major recaptació fiscal i ficar el dit a l’ull als líders polítics de la Unió Europea. Entre d'altres coses perquè els productes subjectes a aquest recàrrecs als EUA són tots productes gourmet i la majoria amb denominació d'origen (DO); és a dir, amb una demanda relativament inelàstica al preu: si un vol un vi de Rioja, formatge de Parma o un vol pernil, són productes premium al mercat americà, amb una demanda ja exclusiva que limita molt les seves variacions en funció del preu. Els experts estimen que aquests nous aranzels poden suposar una pèrdua total del 2% en la quota de mercat per part del conjunt de les exportacions de productes agroalimentaris als EUA. Caldrà veure cas per cas.

 

Productes catalans amb més presència al mercat nord-americà

 

Producte

Aranzel actual

Vins tranquils

6,3 cèntims /litre

Licors

3,7-9,6 cèntims / kg.

Porcí (congelat)

0%

Porcí (pernil)

1,4-4,2 cèntims / kg.

Cítrics

1,9-2,2 cèntims / kg.

Cirera, préssec i pera

4,5-16% valor FOB

Formatges

10-15% valor FOB

Marisc, conserves i preparats de peix

0-10% valor FOB

Olis

5,0 cèntims / kg. (en envàs)

Olives

3,7 cèntims / kg. (pes net)

Melmelades i fruita procesada

10,6-14,5% valor FOB

 

Font: La Vanguardia.


Aquestes represàlies de l’administració Trump a la Unió Europea posen de manifest la relativa debilitat competitiva d'una part del sector agrícola de la UE, molt depenent de les ajudes de la PAC i cada cop més vulnerable al fet de que altres mercats puguin aigualir aquestes ajudes que a més tenen un forta càrrega sobre els pressupostos de la UE: un extra de competitivitat respecte altres països que ens surt car per les finances del conjunt de la UE i que suposa un desenvolupament molt heterogeni del sector dins del territori. En aquest sentit, són bones noticies els esforços recents del comissari Hogan i conjunt de les institucions Europees en afavorir una Política Agrària Comuna més orientada a mercat.


L'altre avís és respecte a la necessitat de buscar vies per encarrilar de nou el vincle atlàntic, avui totalment debilitat i sense el qual el projecte intern de la Unió Europea també es debilita perillosament. En altres paraules: la construcció Europea és un procés que no es pot deslligar del vincle atlàntic i el que això suposa a nivell de seguretat i estabilitat, no només per a la UE, sinó per al conjunt de l’escenari global.

 

Un sector clau en una àrea econòmica de referencia

El sector agroalimentària Europeu és un dels més importants del mercat comú (encara en el moment d'escriure aquestes líneas de 28 països; 27 desprès del Brexit). En total, la UE va exportar prop de 138.000 milions en 2018, en vers els 116.000 milions d'exportacions, generant prop de 44 milions de llocs de treball per a tot el conjunt de industries agroalimentàries, i que representen el 3,5% sobre el total del valor afegit brut a l’economia de la UE. Aquest superàvit es concentra amb els EUA, Xina, Suïssa, Japó i Rússia, que representen el 40% de les nostres vendes a l’exterior, i reflecteix la bona salut del sector a l’hora d’exportar producte acabat que pot no correspondre amb la situació precària que poden tenir moltes explotacions agrícoles i ramaderes petites en les fases més primàries dins la cadena de valor. És per això també, que l’impacte dels nous recàrrecs aranzelaris, previsiblement, tindran un efecte major sobre les petites i mitjanes empreses.


Tant per les condicions climàtiques favorables i la varietat del clima, per la disponibilitat d'aigua o la relativa escassetat de fenòmens meteorològics extrems (en comparació a altres zones), sumada a la varietat de productes, l’elevada qualitat, i els condicionants a la producció, el sector agrícola Europeu, si se'l regula de manera estable i eficaç és una font de creixement per a les exportacions i l’activitat econòmica en el conjunt de la UE de caràcter estratègic.

 

Article publicat a La Drecera 177 - setembre-octubre 2019