El que hom sàpiga fer
Ara que la serenor hauria de planar com el fred a lhivern, ara que ens cal eficiència, convicció i compromís per tirar el país endavant: força Estatut, força Barça, corrupció, independència, Tribunal Constitucional, terroristes, força ... el què calgui, tot per entretenir el personal, no fos cas que es despertés!
En termes financers, la crisi nascuda lestiu de 2007, és la major dels darrers vuitanta anys, i sembla no ser prioritària pels nostres governants. Com si aquesta no afectés de ple leconomia productiva.
Aquest ha estat un any tan fatal per les rendes agràries que ha provocat lirremediable avançament dun 50% de la majoria dajuts abans de temps. Aquest estat general de coses, precedeix una recessió econòmica que no ha fet més que començar, mantenint-se amb caiguda de lactivitat productiva i augment de la morositat en tota la cadena de valor. Amb un atur real aproximat del 26%, sumat loficial i aquell no registrat.
Un fet més incommovible que les dificultats de superar la mateixa recessió, serà el subsegüent cost de la reconversió per adaptar-se als necessaris canvis tecnològics i socials, que a Espanya, ja abans daquesta crisi, portaven un retard considerable. Aquest serà el punt que marcarà l'abans i el després, la recuperació. Japó va viure als noranta una dolorosa dècada perduda, de la qual avui encara no sen troba pas recuperada.
Moments com els dara demanen el que hom sàpiga fer: treball, honestedat i valors; la clau.
Editorial. La Drecera 118. Novembre - Desembre 2009
