LEUROPA DEFALLIDA
Aquests darrers vint anys, el sector productor de matèries primeres per a lalimentació ha estat condemnat a viure al marge del mercat, ha hagut de desenvolupar-se dins un marc normatiu força restrictiu i intervencionista. Aquest ha compromès i compromet, bona part del pressupost comunitari. Ha generat una agricultura rutinària i conformada, de baix rendiment, deficitària en molts aspectes i que no coneix la franca competència ni el lliure mercat. Ha generat una indústria agroalimentària depenent, en gran proporcions, de matèries primeres extracomunitàries, divagant dins un mercat global cada cop més fraudulent, insegur i inestable. Els moments presents demanen solucions ben diferents a les que sestan prenent, i que passen per aprofitar i desenvolupar la lliure competència i mercat, que passen per aprofitar i desenvolupar tecnologies agràries alimentàries que avui el Parlament europeu dificulta o prohibeix amb les seves directives. Res que no hagi dit i repetit ja la nostra institució.
Tanta precaució, tanta prevenció, han condemnat la pràctica científica i tecnològica agrària als inferns duna desconfiança no merescuda. Si els governs europeus sabessin escoltar els científics, els tècnics i els empresaris, les solucions haurien arribat amb més facilitat. A principis del anys setanta del segle passat, enginyers com Pierre Deffontaines, J.M.Clement o F.Lamich, anunciaven la possibilitat de desenvolupar lagricultura i ramaderia en medis artificials, fins i tot, laparició daliments i begudes de síntesi amb preus força competitius. Ja fa més duna dècada que lenginyeria genètica nordamericana, liderada per personatges com Craig Venter, ha empès una revolució agroalimentària que dinamitza clarament el seu mercat. Una genòmica aplicada per tecnologies mèdiques, farmacèutiques i agràries, que ha facilitat laparició daliments de nova generació. Carns i vegetals de síntesi elaborats en biocontenedors, avui comparteixen estant amb aliments genèticament modificats i tradicionals. Això allibera sòl per altres usos, facilita i abarateix lalimentació humana. El president Bush, es mostrà sempre més refractari pel que fa aquest tema. Obama, per contra, nés decididament partidari i ja nha firmat els primers papers de manumissió i llibertat. Labaratiment de costos, la seguretat i qualitat que presenten aquests nous aliments de síntesi tenen difícil competidor. És un canvi francament transcendent, tant com quan les societats caçadores i recol·lectores foren desplaçades per les agràries i ramaderes, establint-se així les primeres grans ciutats i una nova economia, quasi fins avui mateix.
La tècnica, sota el seu risc, fa milers danys que està salvant la humanitat del perill de desaparèixer. Aquestes pors que ara cova Europa, no amaguen altra cosa que inconfessables interessos i desequilibris econòmics i de poder. Unes pors, unes ignoràncies, que la fan defallir i perillar socialment i econòmicament. Si els romans axeiquèssin el cap!
Editorial. La Drecera 115. Maig - Juny 2009
