Quin coneixement és primer?
Fins avui, qui tenia diners pensava ben poc amb els pobres i ara resulta que ho podem ser quasi bé tots! Queda clar que sha acabat el diner fàcil al país dels nous rics i que tot just ara comença el període del diner difícil al país dels nous pobres. Per immediatesa daquesta situació, accentuada pel creixent atur, confiem que tard o dhora acabi trobant aquells líders polítics, patronals, sindicals i civils, que ara no tenim. Quan més tardi això, més mala peça al teler tindrem. És una situació de manual: Tota crisi econòmica greu sempre comporta una conseqüent o subseqüent crisi social. Sigueu doncs, carinyosament convidats a viure intensament el que ens espera! No és només la refundació del que sescaigui, no és només un canvi de partits polítics, dun canvi dentitats bancàries o de treballs, es tracta daltra cosa i, a més, nhi haurà per anys. Es tracta duna nova societat que ara tot just comença.
Aquells empresaris que estiguin acostumats a usar els valors humans com a eines quotidianes del seu treball, generaran la nova riquesa que ara no som ni capaços dentendre. El empresaris agropecuaris fa trenta anys que sobrevivim a una crisi particular i és ara, a la llum dels fets, que ens troben especialment lleugers i alleugits, carregats de raó. Afrontem el que ens cau ara amb serenor, sense por. Hem acumulat una fortalesa i educat una saviesa, pròpies de saber anar contra corrent. El nostre sector és un dels orígens larvats, una causa consubstancial que acompanya aquesta crisi i que també nés clau de la seva solució.
Els actuals polítics, encastats al populisme més frívol esperen, però, que abans del 2020 Catalunya es convertirà, com per art de màgia, en el país del coneixement. Tot això gràcies al Pacte per a la Recerca i la Innovació signat recentment pel Govern, oposició, patronals, sindicats, etc... Mil sis-cents milions deuros per desvetllar el talent. Amb una situació econòmica que no ens acabem, que sens menja a cada segon que passa, els polítics segueixen amb el seu intemporal circ mediàtic, ficant-se allà on no els toca ni sels demana. Com si el sistema capitalista, el sistema de mercat, fos creació seva. Ells tenen lobligació de regular, però fan un flac favor quan volen intervenir fins el moll de lós. És clar que els bancs no es fien entre ells, però qui es fia avui daquesta mena de polítics?
De temps immemorial Catalunya havia despuntat per ser un país amb força coneixement, cosa que tots els pares exigien, especialment als seus hereus: Fill meu, sobre tot, tingues coneixement! Però des de que la Generalitat sha entossudit en reeducar-nos a tots mitjançant pactes, lleis i, especialment, amb el Codi Civil Català, la superioritat paternalista i moral de lesquerra, el seu intent de regenerar doctrinalment allò que és propi i connatural a la condició humana i social, resulta del tot embafador.
Tinguem-ho clar, la solució segueix aturada al teulat de la societat civil i, mentre, els fets segueixen desbordant els drets en tots els àmbits. Si el país no retroba el coneixement, encara menys sabrà trobar aquells qui el representin adequadament.
Editorial. La Drecera 111. Setembre - Octubre 2008
