"ESTORBANDO"
En homenatge al Professor Pedro Nueno, que prou coneix el nostre Institut Agrícola - única patronal agrària autènticament liberal que queda a Europa -, avui manllevem per ús de La Drecera aquest proverbial i emblemàtic temps verbal, que de tant anys utilitza a la seva habitual columna a La Vanguardia. Una de les funcions primordials dels gobernants, en democràcia, és destorbar el menys possible. No posar-se enmig daquells que treballen fins fer-los entrebancar, especialment quan es tracta deconomia i empresa. Estorbando, estorbando, acabarem prenent mal tots junts.
Molts parlen de la societat líquida però, més que líquida, ha esdevingut obstinadament fofa. Aquesta manca de forma, tot sovint nega lexistència de patrons que puguin il·lusionar la majoria per alguna cosa. Com lligar el culte que avui donem a lindividu i la seva privacitat, amb el menyspreu de lemprenedor i de la propietat? Aquest egotisme assalariat, benestant i acomodatici, sense suc ni bruc, ens porta a un inevitable suïcidi del ciutadà i de la ciutadania, a un teixit associatiu civil força feble i sense respostes, tothora en mans de la classe política.
La paradoxa de la societat perfecta, la del benestar universal, de cop se ens ha transformat en una monstruosa Hidra de set caps. Amb unes eines dEstat més modernes i controladores que mai, els polítics han decidit destorbar tothora leconomia, atacar els capitals actius i també els passius. Fer de financers i dempresaris, fer de mercat. Fins hi tot decidir quan hi ha crisi o quan no nhi haver. Lúnic que curiosament no desitgen fer és de treballadors, és clar. És per tot això pot ser, ara que van mal dades, que tants empresaris esperen i desitgen ésser salvats pels seus governants. Uns pocs ho fan per insultar els polítics amb sarcàstica ironia i la resta per imbecil·litat rematada. Daquests darrers en tenim molts, i no fa pas massa ens ho recordava el President del Cercle dEconomia senyor Lara.
Han arribat a crear uns proteccionismes i intervencionismes tan i tan democràtics que son perfectes per "fotre" el patrimoni i que a més no faci mal, que daixò es tracta. Unes estructures normatives, administratives i fiscals, que son delícia del funcionariat. Tan asfixiants, tan malfiades, que la Unió Europea ha hagut de inventar la Better Regulation. Una iniciativa que promou alleugerir els sistema legal i el seu compliment. Altra cosa serà que ho aconsegueixi més enllà dels papers. El europeus vivim i viurem anys de funest regnat del la funció pública i desclavitud per lempresa i leconomia: Malsons burocràtics, protocols, normatives, fiscalitats, permisos, segells, despatxos... desorientació al servei daquells que ens haurien de servir i fan el que els hi sembla, no el que caldria.
Per contra, tenim mil milions dindis que fugen de lautarquia socialista. Que comencen a pal·liar la seva ancestral pobresa amb empreses i liberalització de mercats. Mil cinc-cents milions de xinesos, que creuen en el seu poder emprenedor i decideixen treballar per ser els millors. Els altres, els desenvolupats, amb cara de babaus panxacontents, ens ho mirem pel televisor com si es tractés dun estrany fenomen de la natura, mereixedor de medalla olímpica, no faltaria més.
Foment de Treball Nacional, el nou de juliol passat, va publicar algunes mesures econòmiques a adoptar davant la crisi, força interessants, sobre tot pels nostres polítics. Quines mesures hem dadoptar els empresaris, alguna ajuda, algun consell?
Editorial. La Drecera 110. Juliol - Agost 2008
