Amb ben poc cervell a la closca, i un plomall enorme a les mans
No ... no és de les vedettes del Paral·lel que parla aquest títol. Hores davui totes elles tenen força més senderi, sensatesa i bona premsa que tots els polítics junts. Aquests han esdevingut uns éssers tragicòmics, mancats de sentit comú i de previsió. Uns contistes prepotents que, amb reflexions infundades, no fan més que jugar amb els interessos i les legítimes expectatives dels ciutadans. Cal pensar que el seriós dèficit estructural que actualment pateix Catalunya, farà més difícil de pair la crisi econòmica que tot just ens ve a sobre.
Diu la llegenda que quan Catalunya era la primera potència dEuropa, el rei Jaume I el conqueridor, cregué convenient denviar un emissari a lemperador de la Xina. Com que, al moment, no disposava cavaller ni home darmes, doncs els necessitava tots per les seves empreses militars, decidí denviar-hi el pare abat de Poblet, que era home molt savi i molt llest. Rebut per lemperador, el bon frare blanc dimmediat quedà dolgut pel gran desdeny que li manifestava aquells fals déu a la terra i governant totpoderós de la ciutat prohibida. Dimmediat, labat contà tot un reguitzell de coses ben fabuloses entorn Barcelona i Catalunya. Cap delles, però, del tot certes ni tampoc del tot falses, doncs un apòstol de nostre senyor no pot dir pas mentida. Heu de saber que el Rei, mon senyor, viu en ciutat molt més gran que la vostra i tota alçada damunt laigua dolça, que és aigua del Riu de Sota i del Riu de Santa Eulàlia. Com que Barcelona és pont que sura damunt daquests rius, en molts llocs de la ciutat hi ha jardins, horts i prats on pasturen més de cent mil caps de bestiar. Lemperador restà tot sorprès, parant compte i respecte en tot el que deia aquell ambaixador.
Des de llavors i daquesta feta, hom entén que vol dir ésser enganyat com un xino. Cal tenir present que, aquests any, els Jocs Olímpics els organitza la Xina i no pas nosaltres. Un país oriental subdesenvolupat que creix sòlidament al 9%, quan nosaltres encara no sabem si flotem en la inòpia, si caminem de costat com els crancs daigua salada o potser marxa enrere com els crancs daigua dolça. A casa nostra som complicats i amb ganes. Cara enfora lluïm la imatge dun país sense problemes i cara endins encaixem una presa de pèl monumental.
Totes les insuficiències estructurals aparegudes darrerament a la conurbació barcelonina, i que reboten insensiblement damunt el conjunt del territori català, són fruit de la incompetència dels nostres actuals representants.
Moltes daquestes mancances ja havien estat previstes i planificades les solucions fa més de quaranta anys, però amb el defecte de no haver-ho tingut mai més en compte. Oblidades al calaix, any rere any, a canvi de polítiques oportunistes, de conjuntura i curt termini.
Editorial. La Drecera 108. Març - Abril 2008
