El preu del blat, EL PREU DE LA LLIBERTAT
A cap historiador se li escapa la importància que ha tingut i té el preu del blat en les revolucions que han fet avançar el nostre món. Lactual cultura política del curt termini, el tossut fonamentalisme proteccionista dEuropa entorn el sector productor de matèries primeres, ha acabat tocant fons en perjudicar greument la cadena de valor de la producció agroalimentària, fins arribar al ciutadà consumidor. Aquest, acostumat a situar el menjar prop les darreres places del hit parade del seu consum mensual, ara, de forma inesperada, sel troba competint graciosament i alegrement amb la seva hipoteca, el seu cotxe, el seu lleure o la seva formació. Què està passant? es pregunta sorprès.
Per molt importants i estratègiques que siguin les raons, la insensatesa de treure fora del mercat les matèries que són origen de tota una cadena econòmica, té perills i crueltats, ha estat i és una greu injustícia envers aquells ciutadans que subvencionats i protegits sels ha expulsat decididament de la lliure competència professional i del mercat, sense donar-los pas a un lloc com a funcionaris de ladministració pública que molts tampoc lhan desitjat mai. La Política Agrària Europea ha de purgar els seus pecats. El desmantellament de lactual sistema dajudes agràries europees no té justificació sense el ferm compromís i el clar pressupost duna adequada orientació i recolzament dels actius agraris cap els necessaris lliure mercat i oberta competència. El Mercat de Drets de Producció que ara es projecta, que també vol incloure en el joc a diverses entitats financeres, és una autèntica mofa a leconomia real i a tots els contribuents. És, i probablement serà, un nou Cau pels eterns vividors i "xupons" dels pressupostos públics, uns éssers escassament interessats per altra cosa que no sigui la nòmina.
En les economies modernes i desenvolupades, lencarregat dassegurar que la distribució dels recursos i els béns no violi cap dels drets individuals dels ciutadans en aquest cas els dels nostres empresaris agraris - és el lliure mercat. Aquest és el que actua com un autèntic mecanisme distribuïdor de la riquesa. El lliure mercat actua facilitant un consens bàsic sobre el valor de les coses. Un correcte i ajustat valor de les coses situen automàticament els principis de la justícia econòmica i, fins i tot, la conseqüent justícia social. És llavors quan lacte dun lliure consum responsable, fruit dun lliure mercat, ajuda a entendre i practicar individualment, corporativament i socialment, allò de: laltre ho pot tenir si ho necessita més que jo ... propi duna societat intel·ligent, austera i desenvolupada. . això ja no és només caritat cristiana, ja no és una creença basada en lopció lliure i personal duna fe. Això és un dret i una obligació de lhome actual que viu, de forma ja irreductible, en societat local i global. Haver negat aquests anys un preu de lliure mercat al blat, a loli o al raïm, ha estat un oblit dels orígens, un acte de supèrbia que Europa ara paga amb la manca de ciutadans agricultors, manca de producció i manca de terres de conreu eficients i tecnificades. Tenir ara que sembrar a corre-cuita els grenys, les terres retirades i les ZEPAS dEuropa, per manca de farina, és dun inaudit que ens remunta a ràncies escenes bíbliques del temps de Moisès i aquells repatanis i xulescos faraons dEgipte.
Editorial. La Drecera 105. Setembre - Octubre 2007
