QUÈ CAL SABER DEL CANAL SEGARRA-GARRIGUES:
ESTAT DE LA QÜESTIÓ
![]() |
Potser fa dies que no parlàvem del malaurat i malaguanyat projecte del Canal Segarra-Garrigues. Però això no significa que no estem treballant per mirar de posar seny i esmenar aquest nyap de gestió política i econòmica.
Malgrat estem ara en període estiuenc, i sembla obligat fer un descans mental i psicològic de tot el que durant la resta de lany ens ocupa, hem cregut adient, a mode de recapitulació i de parada i fonda, fer un breu estat de la qüestió del referit Projecte.
Mirarem de ser tant directes i clars, com ens caracteritza.
PRIMER: És clar que part del cabal inicialment destinat a reg agrícola anirà a abastament de la població de làrea metropolitana de Barcelona.
Ja fa temps que lINSTITUT AGRÍCOLA ho anem dient. Hi ha un segon projecte paral·lel al de reg que mena part del cabal de laigua del regadiu per a destinar-se a quelcom del tot diferent a la idea inicial. Concretament, es pretén derivar, des del mateix canal Segarra-Garrigues, aigua per a consum de la població barcelonina.
Inicialment ens deien que estàvem errats i que vèiem gegants per comptes de molins de vent, però el temps, com passa normalment, ens dóna la raó. Ha estat necessari dur a terme certes indagacions ―incloent-hi vàries preguntes al Parlament Europeu― per tal que el Govern reconegui, finalment, que sí existeix aquella derivació, i quina serà la seva destinació.
Tot i així no estem en desacord ni ens oposarem a aquesta derivació, doncs tant necessària és laigua per lagricultura com per a la població. Però sí que lluitarem i demanarem explicacions i responsabilitats pel cas que es demostri que aquesta derivació es fa amb cabals daigua que havien de ser per als regants del Segarra-Garrigues. I que aquest sobrevingut sobrant daigua no shagi obtingut amb una maniobra tant bruta i insensible com ampliant el espais protegits de la Plana de Lleida ―els quals no poden passar a ser regats―. No consentirem aquest atropellament i menyspreu de les activitats agràries.
SEGON: Tot i que des de lany 2002 lEstudi dImpacte Ambiental estableix que es duran a terme estudis tècnics per a determinar si el reg agrícola és compatible amb el manteniment de les aus en els espais protegits, a dia davui, no sha fet quasi res
Ja fa més de deu anys es va veure la necessitat dacreditar la compatibilitat de la posada en regadiu de les finques situades a zones despais protegits. La raó era més que evident. Si el projecte del canal Segarra-Garrigues es veia afectat en gran mesura per laplicació de mesures ambientals severes ―protecció de més del 60% del seu àmbit dactuació― shavia de poder aprofitar el màxim dinfraestructura projectada i per construir.
Actualment, però, i de forma inversemblant, no shan dut a terme els plans pilot que havien de decidir sobre la possibilitat de reg a les finques incloses dins els espais protegits de la Xarxa Natura 2000. Des de lINSTITUT AGRÍCOLA sempre hem demanat que es duguessin a terme amb rapidesa i celeritat. Cada dia que passa és una pèrdua de possibles entrades en reg de camps que desitgen produir més i millor. Com malauradament passa, la lògica tecnològica i econòmica no coincideix amb la lògica política. A veure quan més dura aquesta dissociació.
TERCER: El fet que lexecució del projecte estigui sortint a un cost superior a linicialment previst, i que una part important de la superfície inicialment regable, ara no ho serà, comporta que el preu de laigua no sigui competitiu ni assumible pels regants
Des de fa anys la Comunitat de Regants porta duent a terme reunions i jornades comercials per aconseguir que els afortunats que poden disposar de laigua de reg, sadhereixin al projecte. Però es troben que el preu del dret dentrada a la Comunitat, el preu de laigua consumida i les despeses de manteniment, no els són massa llamineres.
El pressupost inicial del cost de les obres sha superat amb escreix, des de fa temps, malgrat tot just hi ha executada la meitat de lobra prevista. I evidentment, algú haurà de pagar-ho.
Si amb això no nhi hagués prou, hi ha vàries demandes del Ministeri dAgricultura reclamant el pagament de la part de les despeses de construcció a les quals es va comprometre el Govern català, i als quals aquest ara no sen pot fer front ―de moment es parla de quasi 100 milions deuros―. I dafegitó, la continuïtat del finançament de lobra no està del tot clar ni garantit. Per això, ara, primer sespera a que el regant pagui el dret a la connexió per després executar les obres de portada de laigua. Però, si aquest no està convençut, no sadhereix, i, per tant, no savança en la superfície de posada en reg efectiu, al no entrar diners. Tot plegat, un peix que es mossega la cua.
En una agricultura cada cop més tecnificada, i on els costos de producció han destar controlats i mesurats al cèntim, és evident que si els preus no concorden amb els lògics que caldria pagar per a rebre laigua de reg del Canal Segarra-Garrigues, no té cap mena de sentit continuar ni esperar a convèncer als afortunats que poden triar en adherir-se o no al canal.
Si al final només una petita part dels possibles regants sadhereixen a la Comunitat, el desastre i el daltabaix serà encara més majúscul. No només shaurà impedit lentrada a totes aquelles terres que han destar protegides per interessos mediambientals poc consistents, sinó que també quedaran al marge totes aquelles explotacions que, amb un coneixement i seny raonable, no voldran o no podran pagar per un servei que no els representarà cap millora econòmica. Això, és un sense sentit.
QUART: Quan arreu sestà vogant per incrementar les produccions agrícoles, millorar en el proveïment interior daliments i tecnificar lagricultura, aquí deixem perdre loportunitat de posar en regadiu més de 40.00 hectàrees de la Plana de Lleida.
Per tot arreu, ja sigui a nivell nacional com internacional, se senten veus dels notables increments dels preus dels aliments ―especialment dels cereals―, que cal cada dia produir més menjar per donar a labast a lincrement de la població, als problemes dabastament i de dependència alimentària de lexterior ―un cas paradigmàtic nés Catalunya, que importem bona part del que mengem―, etcètera.
En canvi, aquí, amb una oportunitat històrica i única de poder posar en reg 70.000 hectàrees de zones agrícoles, ens dediquem a protegir mediambientalment més de la meitat de la seva superfície, per gaudi exclusiu dels ocells esteparis. Tornem a tenir una evidència del poc seny amb que sha portat tot plegat.
CINQUÈ: El Parlament Europeu, a petició de lINSTITUT AGRÍCOLA, segueix estudiant la viabilitat i la pertinença del finançament europeu a un projecte que no compleix estrictament els seus objectius inicials, és a dir, dotar de reg agrícola.
Des de lINSTITUT AGRÍCOLA portem mesos amb la tramitació duna Petició feta al Parlament Europeu respecte del finançament que està previst atorgar pel canal Segarra-Garrigues. Entenem que ha daclarir-se la seva procedència quan shan modificat ostensiblement les característiques del Projecte inicial. Si en un principi el cabal daigua fou concedit per a reg dunes explotacions agràries, no pot permetres que després una part passi a usos daigua de boca. I menys que això es faci aprofitant la classificació duna gran superfície, inicialment perceptora de reg, inclosa a la Xarxa Natura 2000.
Estem defensant els drets de rebre laigua per part dels agricultors, molts dels quals fa anys que desitgen rebre-la, i que ja havien fet els seus plans i projectes per aprofitar-ho. Evidentment, si no es compleixen el que es va projectar inicialment, no es pot finançar a càrrec dels fons comunitaris.
Vist tot aquest parament és clar que no ens quedarem de braços creuats. LINSTITUT AGRÍCOLA seguirà vetllant i insistint en que cal redreçar-ho.
Article publicat a La Drecera 140, juliol - agost 2014
Revista de la Patronal Agrària de Catalunya