Barcelona, 07/02/2024
L’Institut Agrícola ha alertat insistentment sobre les repercussions que comportaria la corrent política mediambiental europea dels darrers anys per al sector empresarial agroalimentari i, més enllà, per al conjunt de la societat, que veu perillar l’accés a aliments suficients, assequibles, de qualitat i preus raonables.
És ben cert que les normatives europees en matèria fitosanitària, mediambiental, laboral o fiscal incideixen negativament en la supervivència de les explotacions i multipliquen els costos. També, hi ha afectacions per l’entrada a la Unió Europea de productes de tercers països que no compleixen amb la mateixa normativa que els europeus i, per tant, exerceixen competència deslleial. Però això no es soluciona deixant fer la seva als legisladors durant anys i sortint a protestar només a l’últim moment.
D’entrada, cal ser conscients de que tenim un model econòmic equivocat de principi a fi, molt defensat per les organitzacions agràries i els tècnics dels ministeris i comissaries d’Europa. Aquest model està basat en múltiples ajuts directes (que suposen un descompte en el preu d’origen), la defensa d’un tipus d’agricultura ideal que porta a la reducció i imprevisibilitat de la producció (mitjançant la prohibició de químics i fertilitzants, vitals per al control de malalties) o intentant imposar un model d’agricultor utòpic que no pot diversificar o fins i tot compaginar la seva activitat agrària amb altres.
Durant tots aquests anys no s’ha negociat per construir un model sòlid que generés certesa en el subministrament d’aliments i que posés a qualsevol empresari agrari al nivell de la resta de sectors econòmics, posant en valor el seu producte i la seva feina. Això, unit a l’aprovació d’estratègies normatives deficients com “Del camp a la taula”, de Biodiversitat, Forestals o la Llei de Restauració de la Natura, ha provocat, a més, un increment de la dependència de productes no comunitaris, més barats, però menys segurs, al no ser sotmesos als mateixos controls.
Malauradament, aquells que ara encapçalen les protestes que tant llueixen als mitjans de comunicació, no semblen haver reflexionat en profunditat sobre el problema d’arrel dels mercats agroalimentaris, o, en tot cas, no han intentat posar-hi solució abans d’arribar a on som ara.
A menys de cinc mesos per a les eleccions europees, demanen canvis que, en realitat, no són executables a curt termini. I, mentrestant, no parlen d’aquelles solucions que ja es podrien aplicar, com ara la reducció de la fiscalitat patrimonial, afavorir realment el relleu generacional de les explotacions, eliminar restriccions pel comerç de determinats productes que tenen difícil sortida o donar suport a les negociacions de tractats comercials amb estats de fora de la UE que impliquin un tracte equilibrat entre la producció europea i la de tercers països.
La solució a aquests greus problemes de base no arribarà només sortint amb els tractors al carrer. Aquesta és una eina cridanera que capta l’atenció pública en un moment puntual. La veritable feina negociadora, la que pot donar resultats profitosos pel futur, passa per fer entendre als legisladors, mitjançant un diàleg continu i institucionalment transversal, que han de fer seus els problemes del sector empresarial agroalimentari i treballar per posar-hi solució, escoltant i preguntant el seu parer a aquells que els pateixen dia a dia.
