El Baix Llobregat arrossega des de fa dècades greus problemes per la manca de gestió de les aigües torrencials. Cada DANA destrueix el teixit productiu del territori, aboca a l’atur treballadors i posa en risc el subministrament alimentari de l’àrea metropolitana de Barcelona.
En la visita del conseller d’Agricultura Òscar Ordeig, els empresaris agroalimentaris han mostrat els danys ocasionats per l’última DANA. Alhora, han subratllat com a prioritat el desenvolupament d’ inversions que són econòmicament i socialment rendibles, així com per crear sinergies amb la gestió dels recursos naturals com l’ aigua.
Els empresaris exigeixen que les administracions compleixin amb el deure de realitzar les inversions necessàries. Confiar tot als ajuts o al suport econòmic que pot donar l’ Administració davant catàstrofes naturals com la present és un error. A més d’ajudes, cal invertir.
Els empresaris agroalimentaris del Baix Llobregat i l‘Institut Agrícola Català de Sant Isidre han traslladat de primera mà les conseqüències de l’última DANA al conseller d’Agricultura Òscar Ordeig als municipis de Viladecans (amb 450 hectàrees inundades), Gavà (200 hectàrees arrasades), Sant Boi i el Prat al matí d’avui dijous 7 de novembre. Aquesta visita ha ajudat que les autoritats siguin conscients de la destrucció productiva que suposa un fenomen meteorològic d’aquestes característiques, però, sobretot, per adonar-se del cost que té no tenir els instruments tècnics adequats que permeten evitar la gran majoria de les conseqüències negatives d’una ‘gota freda’.
En aquest sentit, que un camp s’ inundi té les mateixes conseqüències que la destrucció d’una fàbrica, l’enfonsament d’una carretera o l’incendi d’un centre de transformació industrial. Suposa destruir la capacitat productiva per un temps que, en alguns casos, ultrapassa una temporada completa. Davant d’aquesta situació, la reacció lògica és la de demanar suport econòmic a l’Administració per cobrir costos sobrevinguts com salaris, subsidis d’atur, ERTOs, costos de la neteja, entre d’altres. S’ estimen unes pèrdues totals d’entre 35.000 i 45.000 euros per hectàrea, depenent de si la producció està a l’aire lliure o en hivernacle.
No obstant això, demanar ajudes massives, tot i que sembla la mesura més fàcil, acaba sent un mal remei a mitjà i llarg termini. En pràcticament totes les catàstrofes naturals, els diners arriben tard, malament i escàs. I això és així no només perquè hi pugui haver ineficiències administratives i polítiques, sinó també perquè l’instrument (despesa en ajudes) no és el més adequat quan estem parlant de la destrucció del teixit productiu. Hi ha múltiples exemples recents.
Històricament, la Generalitat ha deixat de preocupar-se per les inundacions (i, l’altra cara de la moneda, la sequera). En el moment en què es comença la reconstrucció i es donen algunes ajudes, el clima es normalitza, postergant les inversions necessàries en infraestructures hídriques que permeten endegar les aigües torrencials.
Per això, els empresaris agroalimentaris i l’Institut Agrícola exigeixen trencar aquest ‘cercle viciós’ històric i demanen al Govern emprendre les inversions necessàries perquè, en una propera DANA, els centres de producció agroalimentària se salvin del pitjor. Els discursos polítics s’han de traduir en realitats tangibles, sobre projectes que porten fets molts anys i que només necessiten voluntat política i disponibilitat pressupostària per escometre’ ls. Concretament, les actuacions més urgents són les següents:
- Execució urgent de retirada dels sediments de les rieres per guanyar capacitat de desguàs i drenatge de les aigües.
- Execució urgent per instal·lar un segon cargol d’Arquímedes a la Murtra i l’automatització del sistema de comportes per garantir un ràpid desguàs de la zona agrícola.
D’això depèn que el Baix Llobregat sobrevisqui i que, amb això, ho faci l’àrea metropolitana de Barcelona. Donant compliment a la Moció 254/XIV d’octubre de 2023 promulgada pel PSC i aprovada per la majoria dels partits de l’arc parlamentari.
Barcelona, 7 de novembre de 2024
