L’expresident del BCE i ex primer ministre italià, Mario Draghi, va demanar al rebre el Premi Carlomagno aprofundir la integració europea en el marc de la UE enmig de les múltiples crisis i les amenaces externes.
Mario Draghi, expresident del Banc Central Europeu i ex primer ministre italià, ha sigut guardonat amb el Premi Internacional Carlomagno d’Aquisgrà, en un moment en què la UE s’enfronta al repte de com continuar sent rellevant en un ordre global cada vegada més hostil.
Els organitzadors en anunciar el premiat a principis d’any van destacar els «serveis històrics» de Draghi a la integració europea i el seu renovat paper en la configuració del futur econòmic del bloc.
«Mario Draghi exerceix un paper fonamental en l’enfortiment de l’economia europea, i el seu Informe Draghi 2024 descriu els plans necessaris per garantir la competitivitat, el creixement i l’estabilitat a la Unió Europea», afirmava el comunicat de l’anuncia del guardonat.
L’informe Draghi, que advoca per un «canvi radical» en la presa de decisions de la UE, transmet un missatge clar: Europa ja no pot dependre únicament de la gestió de crisi. «Aquest nou món no és benevolent amb nosaltres», va advertir Draghi l’any passat. «No espera que es produeixin rituals col·lectius i lents». (Drecera 207)
«La pressió sobre el nostre continent és gran, però no es tracta només d’un moment de perill. És una cosa que obliga els europeus a veure el que els és comú i el que poden construir junts. Això ens ha de donar confiança», va dir Draghi en el seu discurs d’acceptació del guardó en una cerimònia a Aquisgrà (oest d’Alemanya)
Draghi va recordar que el llarg dels últims anys una crisi ha seguit a l’altra, que la relació transatlàntica amb EUA ha deixat de ser el que va ser en el passat i va subratllar la necessitat de revisar tot el que pot crear o enfortir dependències estratègiques. En aquest context, Draghi va cridar a concloure tasques que no estan acabades com l‘aprofundiment del mercat únic, la unió dels mercats de capitals i la integració energètica.
Valors europeus
De cara al futur, Draghi va subratllar la importància que tindrà la Intel·ligència Artificial en les pròximes dècades en el creixement econòmic i va dir que Europa està enrederida en aquest camp i que requereix enormes inversions en tecnologia i en electricitat.
«Europa té el potencial latent per fer part d’aquesta transformació però es veu maniatada per limitacions que nosaltres mateixos ens hem posat», va dir.
Actualment, segons Draghi, Europa està sota pressió per prendre decisions que ara havia esquivat i va dir que aquesta pressió pot portar a enfortir una sèrie de valors com la solidaritat o la defensa de les minories que poden servir d’impuls per emprendre reformes necessàries. «Això és més fort que qualsevol programa polític», va dir.
Salvador de l’euro en temps de crisi
Abans de l’entrega del premi -dotat amb un milió d’euros- van pronunciar discursos en homenatge a Draghi el canceller alemany, Friedrich Merz, i el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis.
Merz, va destacar Draghi com a salvador de l’euro en temps de crisi i va demanar reformes per fer front a la situació actual en què els principis sobre els quals es va crear la UE estan amenaçats.
«Vostè va estabilitzar l’eurozona i l’euro amb recursos controvertits. Era un risc. Hagués pogut fracassar però va tenir èxit. Avui l’euro està ferm i li estem agraïts», va dir Merz.
«Això s’ha d’agrair a vostè i a d’altres que van assumir responsabilitat en aquesta època».
Merz va citar part del discurs pronunciat per Draghi en rebre a Espanya el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional 2025 per recordar la pressió que viuen actualment els principis europeus.
«Hem confiat massa que la força de les idees humanistes i occidentals convertiria el món en un regne de la llibertat i de la pau. Ens equivoquem. Però veure l’error d’aquest optimisme ingenu no implica abandonar l’esperança que regeixin les regles en lloc de l’arbitrarietat», va subratllar Merz. «Europa s’ha despertat, amplia la seva capacitat de defensa, identifica els seus recursos de poder i està disposat a usar-los», va agregar.
Mitsotakis també va recordar Draghi com a salvador de l’euro enmig d’una «crisi existencial» per a Europa.
Europa s’ha despertat
«Europa s’ha despertat, amplia la seva capacitat de defensa, identifica els seus recursos de poder i està disposat a usar-los», va agregar. El canceller alemany es va referir també a la guerra d’Ucraïna, va reiterar el suport alemany i el desig que la guerra acabi el més aviat possible però va agregar que els atacs russos de l’última nit parlen un altre llenguatge i que perquè hi hagi converses de pau es necessita la voluntat de les dues parts.
Merz va recordar una altra idea de Draghi segons la qual «una Europa que no pot defensar els seus interessos a llarg termini no podrà mantenir els seus valors», i va dir que per això és necessari enfortir la UE, modernitzant el pressupost i establint prioritats.
El canceller va dir que tot i que a través de deute es podria ajornar la necessitat d’establir prioritats l’excessiu endeutament representa una pèrdua de la capacitat d’acció i una pèrdua de saviesa. Per això, en lloc de recórrer al deute, Merz proposa seguir les recomanacions de Draghi per explotar tot el potencial del mercat únic.
Aportacions a la unitat europea
El Premi Carlomagno és considerat com un dels guardons més importants i es lliura tots els anys, tradicionalment en el Dia d’Ascensió i des de 1950, a persones que s’hagin destacat per les seves aportacions a la unitat europea.
Draghi, segons el directori del Premi Carlomagno, ha estat premiat perquè «amb el seu inquebrantable criteri ha fet una cosa gran per Europa».
El comitè del premi va instar els governs de la UE i la Comissió a implementar les recomanacions de Draghi «d’immediat», presentant l’informe com un pla de supervivència en lloc d’un altre llibre blanc de Brussel·les.
Draghi era un candidat inevitable, des que va prometre fer «el que fos necessari» com a president del BCE en el punt àlgid de la crisi del deute sobirà el 2012. Sovint se li atribueix a aquesta promesa haver garantit la supervivència de la moneda única.
Un any després de deixar la presidència del BCE el 2019, Draghi, de 78 anys, va ser designat pel president Sergio Mattarella per formar un «govern d’unitat nacional» després del col·lapse del govern italià liderat per Giuseppe Conte. El seu èxit al capdavant d’Itàlia durant la crisi de la COVID-19 i la seva exitosa recuperació econòmica van ser tan notables que The Economist va nomenar Itàlia «País de l’Any» el 2021, reconeixent el lideratge de Draghi.
El directori va ressaltar especialment l’ Informe Draghi del 2024 sobre la competitivitat de la UE en què va advertir que Europa havia de ser més innovadora per fer front als desafiaments procedents de la Xina i dels EUA.
A la cerimònia hi van assistir 700 persones, entre d’altres l’actual presidenta del BCE Christine Lagarde i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Maig 2026
