LA UBICACIÓ DEL PARC AGRARI
- Envoltat de l’àrea metropolitana de Barcelona amb més de 5 milions d’habitants (CONSUMIDORS).
- Al costat d’un pol d’atracció turística dels més importants d’Europa (MÉS CONSUMIDORS).
- Molt a prop d’importants infraestructures de transport de mercaderies (port, aeroport i tren) que ens connecten internacionalment (MOLTS MÉS CONSUMIDORS).
- Existeix un gran mercat (Mercabarna) que pot tenir importants sinergies amb la zona.
- No obstant això, altres zones de l’Estat espanyol (Almeria, Múrcia…) amb pitjors condicions socials i logístiques que el Parc Agrari demostren ser més competitives i innovadores.
El VECTOR AIGUA
El Parc Agrari és zona de regadiu (canal, pous, freàtic o corredores). Cal millorar-ne la qualitat i disponibilitat i les infraestructures.
En aquest punt la disponibilitat d’aigua regene-rada implica:
- Major garantia d’abastament.
- Possibilitat de collites tot l’any.
- Una qualitat de l’aigua “a la carta”.
- Tecnificació i millora de regadiu.
- Desenvolupament d’infraestructures i conreus de major valor afegit (hivernacles).
- La millora de l’aprofitament dels recursos
Si comparem altres zones productores, veiem que sovint tenen menys recursos hídrics naturals i que fins i tot requereixen de transvasaments, dessalació, aigua regenerada… Ara bé, la tecnificació i organit-zació dels regadius és molt més estructurada.
ON ÉS LA DIFERÈNCIA?
Mentre d’altres zones productores com Múrcia o Almeria anuncien millores, convenis de finançament i inversions diverses en el cicle de l’aigua per valor de 60 milions d’euros.
- Al Parc Agrari hi ha un bloqueig en la regulació que no permet fer millores, al temps que les administracions hidràuliques es desentenen de les inversions necessàries.
- A més hi ha una manca patent de manteniment i millora de les infraestructures hídriques i una normativa reguladora que requereix canvis urgents.
L’AGRICULTURA DEL BAIX LLOBREGAT TÉ UN GRAN POTENCIAL
Objectivament les condicions de producció al Parc Agrari haurien de ser d’una major competitivitat respecte d’altres zones. Es disposa del coneixement i la tecnologia, però paradoxalment la iniciativa empresari-al està frenada i fins i tot hi ha espais agraris per recuperar. No obstant això, el nombre d’explotacions agrícoles s’ha reduït sensiblement:
1982 —- 2.102 / 1999 —- 621 / 2020 —- 318
Des de la creació del Parc Agrari hem perdut la meitat de les explota-cions. Conseqüentment, el Parc Agrari no ha servit per promocionar l’activitat econòmica agroalimentària.
El repte és crear les condicions per a un desenvolupament òptim de l’activitat agrària.
Els fonaments ja hi són: sòl, aigua, coneixement, empreses que poden fer arribar la innovació, empreses que volen invertir i crear ocupació.
Però ENS MANCA SEGURETAT HÍDRICA I JURÍDICA:
- Manca de seguretat jurídica: prohibicions i restriccions contra-dictòries derivades d’una regulació obsoleta innecessària.
- Manca de seguretat hídrica: tant en l’abastament com, sobretot, en el manteniment de les infraestructures hídriques responsables d’evitar inundacions.
CAL UNA REFORMA URGENT DEL PLA ESPECIAL DEL PARC AGRARI PER FER REALITAT ELS PROJECTES
- Constituir un pla de governança únic del sistema hidràulic i hídric.
- Xarxa de Serveis Unitaris.
- Pla d’usos i accessos als vials.
- Vigilància rural i Control dels danys de fauna.
- Reducció paràmetres limitadors d’edificacions i construccions agrícoles.
- Reducció paràmetres limitadors de tancaments.
- Eliminació de limitacions vinculades a la proximitat a espais naturals protegits.
- Excloure les limitacions o restriccions mediambientals que no siguin pròpies de la normativa agrícola. La regulació pròpia dels espais naturals protegits no pot aplicar-se fora del seu àmbit.
En definitiva, cal una reforma i inversions per a:
- Clarificar qui ha de fer el manteniment de la infraestructura hidràulica per a que no s’inundin les empreses del Parc Agrari.
- Disposar d’infraestructures de telecomunicacions i serveis a les finques (desplegar la xarxa).
- Pla d’usos i accessos als vials, i facilitar que es pugui fer estruc-tures de càrrega i descàrrega.
- Una vigilància rural al servei de l’empresari agrari.
- Delimitar responsables dels danys de fauna.
- Permetre adequar les edificacions, construccions i tanques de les finques agràries a les previsions de la normativa laboral, d’emmagatzematge, agrària o fins i tot reguladora dels furts.
- Excloure les limitacions o restriccions mediambientals que no siguin pròpies de la normativa agrícola. La regulació pròpia dels espais naturals protegits no pot aplicar-se fora del seu àmbit i correspon a l’àmbit del Pla de Gestió que devia aprovar l’admi-nistració competent.
Si aconseguim tenir un Marc Normatiu que potenciï el desen-volupament empresarial agroalimentari i evitem convertir el Baix Llobregat en una immensa ZEPA, aleshores estarem davant d’una de les zones agrícoles de major valor afegit, i major potencial.
La tecnificació i les millores en l’àmbit de l’aigua en una zona com el Baix Llobregat, tan propera als mercats, tenen el potencial de fer-la molt competitiva i convertir-la en pol d’atracció d’empreses innovadores que impulsin el seu sector agroalimentari.
Maig 2024
