Skip to main content

Baldiri Ros:

Foment i l’Institut Agrícola compareixem davant els mitjans de comunicació i la societat en general a la Casa dels empresaris catalans per mostrar el nostre desacord amb la decisió presa pel Govern en funcions d’ampliar fins a 2.400 hectàrees la zona protegida del delta del Llobregat sota la figura més restrictiva que contempla la normativa europea com és la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA).

25/07/2024

Roda de premsa conjunta Foment – L’ Institut Agícola per la valoració de l’Acord de Govern sobre l’ampliació d ela ZEPA del Baix llobregat

Bon dia

Compareixem davant els mitjans de comunicació i la societat en general a la Casa dels empresaris catalans per mostrar el nostre desacord amb la decisió presa pel Govern en funcions d’ampliar fins a 2.400 hectàrees la zona protegida del delta del Llobregat sota la figura més restrictiva que contempla la normativa europea com és la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA).

Es tracta d’una acció de la màxima gravetat i importància, sobre la qual el Govern, les organitzacions ecologistes i altres grups socials estan abocant quantiosa informació falsa amb intenció d’enganyar la ciutadania sobre les conseqüències que té prendre aquesta mesura, especialment per als ciutadans del Baix Llobregat.

Tot i que aquesta Casa ha fet una tasca intensa d’explicació i proposició d’alternatives en els darrers tres anys, avui és més important si cal, ser molt pedagògics per entendre:

  • quin és el problema,
  • quina solució és la que planteja el Govern,
  • per què aquesta solució no només no ho és tal sinó que empitjora encara més la situació
  • i quina és l’alternativa que plantegem.

Permeteu-me ser prolix en alguns detalls per entendre bé què és el que està succeint.

De forma molt resumida: Estem davant d’una decisió errònia, altament perjudicial per a l’economia de l’àrea metropolitana de Barcelona, condemna a la subsistència al sector agroalimentari, impedeix desenvolupar infraestructures imprescindibles com l’ampliació de l’aeroport del Prat i és totalment mancat del més mínim rigor científic atenent l’evidència més recent.

S’hi afegeixen dues circumstàncies encara més greus. D’una banda, l’atropellament que suposa per a la qualitat de les institucions i el respecte a l’Estat de Dret aprovar aquest Acord de Govern sense que s’hagi donat resposta al mig miler d’al·legacions realitzades en la consulta pública del mateix fa dos anys.

I, d’altra banda, prendre una decisió d’aquest calat sense tenir el suport polític i parlamentari en estar l’executiu en funcions i amb dubtes molt significatius sobre la governabilitat en els propers mesos. És més, aquest procediment ha sigut rebutjat fins a dues ocasions pel Parlament de Catalunya en sengles resolucions en què exigia a l’Executiu català retirar la proposta d’Acord de Govern publicada el juliol del 2022, armant una nova estratègia que passi per una gestió eficaç amb recursos per recuperar la pèrdua de biodiversitat, així com abordar urgentment el greu problema hídric de la zona.

Tant ara com en els darrers tres anys, el Govern ha insistit que és imperatiu ampliar la ZEPA per mandat de la Unió Europea i que una mesura així no suposa cap afecció a l’agricultura, la indústria i el desenvolupament d’infraestructures del territori, sinó tot el contrari. Ambdós missatges són falsos.

S’hi afegeix una justificació tant del moment com de les formes a l’hora de prendre aquesta decisió que és donar resposta urgent als serveis de Medi ambient de la Comissió Europea davant una possible amenaça d’obrir expedient sancionador. Fins i tot això tampoc és cert.

M’explico. Començant pel principi. Tot el que està succeint va començar el febrer del 2021 quan la Comissaria de Medi ambient de la Unió Europea va notificar a Espanya la necessitat de complir amb una sèrie de requeriments per a la conservació de l’ecosistema del delta que es trobava en un estat de deteriorament molt evident, a més d’haver incomplert les mesures compensatòries que es van establir quan es va fer la primera ampliació de l’aeroport l’any 2000. La mesura va partir d’una investigació iniciada per una denúncia del grup ecologista DEPANA.

En aquest sentit, la Carta d’Emplaçament de febrer de 2021, en cap, cas ordena una ampliació massiva de la superfície protegida, sinó només tres àrees molt concretes (platja de Cal Arana, Can Sabadell i els pàrquings de l’aeroport que ja estan sent naturalitzats per AENA) i construir un model de gestió fins aquell moment inexistent. No només Medi Ambient de la Comissió Europea no exigia una ampliació massiva, sinó que no pot fer-ho en cap cas.

La Comissió no exigeix un model concret. El que sí que exigeix és traçabilitat, resultats i claredat en les dades. Tot el que no existeix en aquest cas perquè, per començar, l’incompliment de les Directives (especialment, la Directiva Hàbitats) comença amb la inexistència d’un pla de gestió i una base de dades de censos d’aus, estat dels ecosistemes i avaluació de resultats al llarg d’una sèrie històrica.

Lluny de centrar-se en aquesta tasca urgent i absolutament imprescindible, el Govern i els serveis del Departament d’Acciò Climàtica van prendre el camí més fàcil i que menys esforç requereix com és ampliar massivament la zona protegida, fiar les dades a observacions de “ciència ciutadana” realitzades per organitzacions ecologistes que són jutge i part amb l’administració autonòmica i alguns ajuntaments i dibuixar la nova superfície protegida sobre mapes que no contenen una cartografia precisa i degudament justificada. Tota aquesta manera de procedir va ser advertida tant per la nostra Institució com per altres entitats majoritàries i administracions locals, expressat en l’enviament de prop de mig miler d’al·legacions al procés de consulta pública obert al juliol de 2022 i tancat a l’octubre del mateix any.

En ple segle XXI i amb un grau d’innovació extraordinari en el terreny de la biologia o la ciència ambiental, no es poden fer servir eines del segle XIX, i menys encara justificar decisions de gran calat sobre una absència alarmant de dades, quan no dades completament desfasades.

Òbviament, la solució passa per invertir en tècniques científiques i mesures ecosistèmiques que permetin monitorar què està passant a la natura i en què es pot millorar de manera compatible amb l’activitat humana. És clar que, si no es fa, no és perquè no tinguem les tècniques adequades sinó perquè el Govern no està disposat a invertir de veritat. És més fàcil consumir, gastar, concedir subvencions… Però no invertir.

Nosaltres, a l’Institut Agrícola, hem treballat des del minut 1 per comptar amb els treballs tècnics més actuals. Tot i tenir uns recursos molt limitats, hem aconseguit posar damunt la taula diverses conclusions molt rellevants, entre les quals es troba fins a quin punt ampliar la zona protegida i no formular un pla d’inversions i gestió amb dades clares i avaluables al llarg del temps, no només no evita la pèrdua de biodiversitat,  sinó que l’empitjora. Ens arrisquem, per tant, a enfrontar-nos en els pròxims anys a un expedient d’infracció que comporti una multa milionària.

Quan arribi aquest moment, els ideòlegs de la nova ZEPA probablement no estaran en les seves responsabilitats, però la ciutadania de Catalunya sí, i pagarem molt cara la seva irresponsabilitat i ceguesa ideològica.

 

La segona qüestió, que és de vital importància assenyalar, és l’impacte real que té una ZEPA ampliada sobre l’activitat productiva. Cal repetir que la ZEPA és la figura més restrictiva dins de les existents sota Xarxa Natura 2000.

La llista de restriccions, prohibicions o limitacions d’activitats agrícoles, forestals, industrials, urbanístiques i d’infraestructures és tan llarga com incerta. Allà on hi ha ZEPA mor el dret a la propietat privada, atès que les seves imposicions fan inviable una activitat econòmica rendible, potent i de llarg termini. Allà on hi ha ZEPA mor la seguretat jurídica, ja que qualsevol pot denunciar pràctiques que considera com a delicte ambiental.

La imposició de la ZEPA aboca a una agricultura de subsistència composta per microexplotacions que es podran gestionar amb mitjans del passat. No es podrà aplicar cap avenç tecnològic. Ni hivernacles, intel·ligència artificial, sensorització d’explotacions… infraestructura elèctrica i digital, o energia renovable fotovoltaica o eòlica, no es podrà instal·lar perquè generen impacte visual i trenquen l'”estètica” d’un territori quina última intenció és convertir-se en un “parc temàtic” en el qual els “ecologistes de saló” siguin els amos dels seus destins.

Com no entendre l’ampliació a tota costa de la ZEPA si els seus promotors són ferms partidaris del decreixement econòmic. I allà no hi té lloc cap plantejament de progrés econòmic i social. Només consumir, generar una societat que captura rendes de l’exterior (per exemple, del turisme) i, a la llarga, repartir misèria.

El més greu i profund problema del delta del Llobregat és un sistema hídric que no funciona, compost per llacunes l’aigua de les quals és de molt mala qualitat, deixant sòls contaminats, mata la vegetació i la fauna que serveix com a aliment de les aus i, en conseqüència, aquestes migren o les que es queden van cap a les zones agrícoles per buscar aliment,  destruint les collites.

A això s’hi afegeix que és una zona tendent a inundacions constants, la qual cosa ha minat la capacitat dels empresaris locals per aixecar els seus negocis.

Què ha fet el Govern en més d’una dècada per resoldre aquests problemes? La resposta és molt simple: res. No hi ha més que anar a les memòries de l’Agència Catalana de l’Aigua i buscar les inversions al Baix Llobregat.

El que fa un quart de segle se’ns va vendre com un dels projectes de país més importants per donar sobirania productiva agroalimentària a l’àrea metropolitana de Barcelona, avui és paper mullat.

Em refereixo al Parc Agrari del Baix Llobregat, del qual tots som víctimes dels conflictes burocràtics i la incoherència en la regulació. No diguem la prohibició en la pràctica d’ampliar l’aeroport del Prat, ja que dins d’una ZEPA existeixen conflictes judicials nombrosos en diverses parts d’Espanya fins i tot invocant el caràcter estratègic dels projectes d’interès general que dicta l’article 6 de la Directiva Hàbitats.

En total, ni més ni menys que el 17% del PIB de Catalunya en joc per la ceguera ideològica d’un lobby mediambientalista ranci, desfasat i tècnicament incompetent.

En suma, això és el que està succeint. Necessitem urgentment una alternativa clara, transparent i acceptable per a totes les parts. Per a això, és imprescindible retirar l’Acord de Govern, iniciant el procés de resposta a la Carta d’ Emplaçament d’ acord amb el que estableix la normativa administrativa de participació ciutadana i de les entitats locals. No podem resignar-nos a implementar una solució fàcil, però fracassada, que ens porta a la ruïna.

 

Moltes gràcies i a la seva disposició per a qualsevol pregunta que tinguin.

 

Baldiri Ros Prat

President de l’ Institut Agrícola

Vicepresidente de Foment del Treball