Spaak ocupa un lloc als llibres d’història com la força motriu que va impulsar la integració europea. Fins i tot abans que s’iniciés la cooperació econòmica i política a escala europea, ja creia en el projecte europeu. Va ser un europeista entusiasta i la seva visió va superar les fronteres del propi país.
PER LA SEVA DILATADA CARRERA POLÍTICA, EL BELGA PAUL-HENRI SPAAK BÉ MEREIX EL TÍTOL D’«ESTADISTA EUROPEU»
Mentint sobre la seva edat, va ser reclutat a l’exèrcit belga durant la Primera Guerra Mundial i va passar dos anys en un camp de presoners de guerra alemany. En la segona contesa, aquesta vegada com a Ministre d’Afers Exteriors, va intentar en va mantenir la neutralitat de Bèlgica. Juntament amb el Govern va partir a l’exili, primer a París i més tard a Londres.
Després de l’alliberament de Bèlgica, Spaak va ocupar els càrrecs de Ministre d’Afers Exteriors i Primer Ministre. Ja durant la Segona Guerra Mundial havia formulat plans per a una unió dels països del Benelux, i immediatament després va advocar per la unificació d’ Europa, donant suport a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’ Acer i el projecte d’ una comunitat europea de defensa.
Per a Spaak, unir els països mitjançant tractats vinculants era la forma més eficaç de garantir la pau i l’estabilitat. Va contribuir a assolir aquests objectius sent President de la primera sessió plenària de les Nacions Unides (1946) i Secretari General de l’OTAN (1957-1961).
Spaak va ser una de les personalitats que van redactar el Tractat de Roma. En la «Conferència de Mesina» (1955), els sis Governs participants el van nomenar president del comitè de treball encarregat de fer-ho.
ASCENS EN LA POLÍTICA BELGA
Paul-Henri Spaak va néixer el 25 de gener de 1899 a Schaerbeek (Bèlgica), en el si d’una coneguda família de polítics belgues. El seu avi, Paul Janson, va ser un distingit membre del Partit Liberal, mentre que la seva mare, Marie Janson, va ser socialista i la primera dona elegida al Senat belga. Així mateix, tenia un oncle dedicat a la política, Paul-Emile Janson, que va ocupar el càrrec de Primer Ministre de Bèlgica a finals de la dècada de 1930.
Spaak, mentint sobre la seva edat, es va allistar a l’exèrcit belga durant la Primera Guerra Mundial. Poc després va ser capturat pels alemanys i va passar dos anys en un camp de presoners de guerra.
Després de la guerra, Spaak va estudiar Dret. En aquella època era molt aficionat a l’esport i fins i tot va jugar com a integrant de l’equip belga de tennis a la Copa Davis del 1922.
Després de llicenciar-se, Spaak va ingressar en un bufet d’advocats de Brussel·les. El 1920 es va unir al Partit Obrer Belga. Va ascendir ràpidament en la política nacional fins a convertir-se en Primer Ministre de Bèlgica el 1938. Durant la Segona Guerra Mundial va exercir de Ministre d’Afers Exteriors al Govern belga a l’exili a Londres. Quan va tornar a Brussel·les el 1944, va ocupar els llocs de Ministre d’Afers Exteriors i Primer Ministre en els Governs de postguerra. El 1945, Spaak va adquirir renom internacional després de la seva elecció com a President del primer període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides. El 1956 va ser nomenat Secretari General pel Consell de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).
APORTACIÓ A EUROPA
Spaak va ser conegut pel seu talent per a la retòrica: era una persona capaç d’escoltar els altres i, a més, posseïa un gran poder de convicció. Aquestes aptituds, combinades amb la seva visió de la cooperació europea, el van convertir en un dels principals impulsors del projecte d’ integració europea.
FORMACIÓ DEL BENELUX
Tot i que la major part d’Europa havia quedat en ruïnes després de la Segona Guerra Mundial, Spaak hi va veure una oportunitat de restablir la fortalesa del continent mitjançant la cooperació econòmica i política. La guerra l’havia convençut que la cooperació per assolir un objectiu comú resultaria molt més productiva que un enfrontament. Spaak forma part del que actualment anomenem pares fundadors de la UE perquè va saber apreciar el potencial de la unificació de l’Europa de postguerra, que va quedar demostrat amb la formació del Benelux el 1944.
Mentre Spaak actuava des de Londres, la guerra causava estralls al continent. Tanmateix, en col·laboració amb els dirigents dels Països Baixos i Luxemburg, Spaak estava treballant en un projecte completament nou i extremadament ambiciós. El 1944, va néixer el Benelux: la unió duanera entre Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Era una idea senzilla, però completament novedosa. Dins de les fronteres dels tres països es garantiria la lliure circulació de capitals, persones i mercaderies: una inspiració per a una major integració europea.
LA CONFERÈNCIA DE MESINA
El 1955, la Conferència de Mesina dels líders europeus va nomenar Spaak president d’un comitè (el Comitè Spaak) responsable de l’elaboració d’un informe sobre la creació d’un mercat comú europeu. Durant la Conferència de Mesina, els tres Estats del Benelux van proposar el rellançament de la integració europea sobre la base d’un mercat comú i la integració dels sectors del transport i l’energia atòmica. L’«Informe Spaak» va servir de base per a la Conferència Intergovernamental sobre la creació del mercat comú i Euratom el 1956 i va conduir a la signatura dels Tractats de Roma, el 25 de març de 1957, pels quals es va establir una Comunitat Econòmica Europea el 1958. Spaak va signar el Tractat en representació de Bèlgica.
Al llarg de la seva carrera política, Spaak sempre va insistir en la importància de la integració europea i la independència de la Comissió Europea: «L’Europa del futur ha de ser una Europa supranacional,» va afirmar per rebutjar el «Pla Fouchet» de 1962, del President francès De Gaulle, que intentava bloquejar l’accés de Gran Bretanya a les Comunitats Europees i soscavar la seva base supranacional. La unitat europea prevista per Spaak tenia un caràcter principalment econòmic. L’estadista belga desitjava una unificació política, però que no estigués basada únicament en els països del mercat comú. Per tant, no volia continuar avançant fins que s’hagués produït la integració econòmica de gran Bretanya en la unió. Es va retirar de la política el 1966 i va morir a Brussel·les el 1972.
UN EUROPEISTA ENTUSIASTA
Spaak ocupa un lloc en els llibres d’història com la força motriu que va impulsar la integració europea. Fins i tot abans que s’iniciés la cooperació econòmica i política a escala europea, ja creia en el projecte europeu. Va ser un europeista entusiasta i la seva visió va superar les fronteres del seu propi país.
