El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha obert la consulta pública anomenada “Proposta de Directiva del Parlament Europeu i del Consell per a modificar la Directiva 92/43/CEE en relació amb l’estatus de protecció del llop (*Canis lupus)”.
Aquesta proposta ve donada per la decisió de traslladar al llop de l’Apèndix II “Espècies de fauna estrictament protegides” del Conveni sobre la conservació de la vida silvestre i els hàbitats naturals d’Europa (Conveni de Berna) a l’Apèndix III “Espècies de fauna protegides”. Aquesta modificació de l’estatus de protecció del llop va entrar en vigor el 7 de març de 2025. I davant això, la Comissió Europea va presentar la proposta per a modificar la Directiva 92/43/CEE d’hàbitats, en relació amb l’estatus legal de protecció del llop.
En resum, es pretén rebaixar l’estat de protecció total actual, a una protecció que permeti mesures de gestió —com la caça—, juntament amb mesures per a fer-ho compatible amb el manteniment en un estat de conservació favorable.
Evidentment que des de la nostra Entitat donem ple suport a aquesta modificació. Especialment en vista de l’increment notable de les perjudicials interaccions —atacs a ramats— que està representant la presència del llop en el nostre territori i la impossibilitat, fins ara, d’implementar mesures de controls i gestió de les poblacions. Per la qual cosa hem presentat les corresponents al·legacions, de les quals en fem un resum aquí.
NECESSITAT DE LA GESTIÓ DEL LLOP
Com reconeix el propi Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica en el seu “Programa de suport a la prevenció de danys causats pel llop a la ramaderia a Catalunya, 2025”;
“El llop és una espècie generalista respecte de l’hàbitat i la dieta (dins del règim carnívor), que s’adapta a viure en qualsevol mitjà on trobi aliment, refugi i condicions per a reproduir-se. Com a espècie depredadora apical, pot arribar a atacar el bestiar domèstic, majoritàriament el bestiar oví i caprí en règim extensiu que pernocta en el camp sense protecció de manera habitual. (…) Aquest comportament altament depredador genera un impacte negatiu sobre la ramaderia a escala local. Per tant, la seva presència genera interaccions i importants tensions socials en el món rural. (…)”.
En aquest mateix Programa es reconeix que, des de l’any 2000, “(…) s’han detectat llops a les comarques de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, l’Alt i el Baix Empordà, el Bages, el Barcelonès, el Berguedà, la Cerdanya, el Moianès, Osona, el Ripollès, el Solsonès, el Pallars Sobirà i a la Vall d’Aran”.
Així mateix és més que evident que ja hi ha hagut atacs de llops a explotacions ramaderes extensives, i que el seu número es va incrementant. Així ho demostren les estadístiques. Exemples recents d’aquests atacs, a Catalunya, són els següents, sense ser excloents ni exhaustius:
I més quan Catalunya es troba enmig de dues zones europees amb una alta presència de llops: el Pirineu francès i la part nord del riu Duero. Zona, aquesta segona, que ja ha desprotegit el llop per a poder gestionar la població i fer front als nombrosos atacs del mateix a les explotacions ramaderes.
Un altre exemple del malestar local existent són els cinc ajuntaments del Pallars Jussà —Tremp, Isona, Sant Esteve de la Sarga, Gavet de la Conca i Conca de Dalt— que recentment —abril de 2025— s’han declarat com a municipis “lliures de llops”. Les mocions aprovades es mostren contràries a la presència del llop i sol·liciten que s’executi un pla que compatibilitzi la conservació del llop amb l’activitat ramadera, així com que s’indemnitzin els danys.
Conseqüentment reiterem el nostre suport a la proposta normativa citada de reducció del nivell de protecció del llop per a fer front als cada vegada més nombrosos atacs als ramats i disminuir, tant com sigui possible, les pèrdues econòmiques que representen per a les explotacions ramaderes. Perquè no és només la pèrdua de l’animal. Són, a més, l’increment de les despeses per l’adquisició i muntatge de mesures de protecció que cal adoptar —tanques electrificades, pastors elèctrics, gossos, càmeres, etcètera—, com la reducció del pes dels animals per estrès, etcètera.
Cal recordar que aquestes explotacions, a part de ser la base d’unes economies familiars i una productivitat de proximitat i qualitat, serveixen per al manteniment i arrelament de la població en el territori, evitant l’abandó dels pobles i mantenir un relleu generacional.
Al respecte, recordar que encara amb la reducció de la protecció, el llop queda subjecte a la protecció establerta en l’article 14 de la Directiva 92/43/CEE sobre els hàbitats. Precepte que exigeix als Estats membres que adoptin mesures per a garantir que la recollida en la naturalesa d’espècimens de les espècies de fauna i flora silvestres que figurin en l’annex V, així com la seva explotació, siguin compatibles amb el manteniment de les mateixes en un estat de conservació favorable.
La gestió del llop als Pirineus, dins de l’àrea de dispersió centre-europea
Cal recordar que els exemplars que es troben a Catalunya són majoritàriament d’origen europeu, entrant en la seva àrea de dispersió. El llop no entén de fronteres nacionals, per la qual cosa podem trobar exemples de llops identificats a Catalunya amb origen a Alemanya. Per tant s’han d’aplicar criteris de gestió homogenis en l’àrea de dispersió preveient que, de no fer res, tindríem de fet un santuari que exerciria de reclam respecte les zones confrontants que si apliquen criteris de gestió de l’espècie.
Un informe de 2021 del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va estimar que existeixen al voltant de 297 ramats en tot el país, la qual cosa es tradueix en una població que oscil·la entre els 2.500 i 3.000 exemplars. En comparació amb estudis previs, com el cens de 2014, s’ha detectat un augment al voltant del 26%.
En relació amb la situació del llop per al període 2013-2018, Espanya va proporcionar en 2019 a la Comissió Europea una avaluació de la seva situació en compliment de l’article 17 de la Directiva 92/43/CEE (Directiva d’hàbitats). D’aquest informe extractem les afirmacions en relació a la disponibilitat d’Hàbitat en la zona dels Pirineus (Catalunya):
“La quantitat i qualitat de l’hàbitat és suficient per al manteniment de l’espècie i la seva expansió futura, especialment en àrees amb un fort procés de despoblació i abandó d’usos agraris i forestals. El procés actual d’embosquinament i augment de la cobertura i biomassa forestal en l’àmbit rural milloren la qualitat de l’hàbitat i els refugis disponibles; els ungulats salvatges són depredats pel llop preferentment sobre altres preses d’ungulats domèstics o lagomorfs (Barja, 2009), per la qual cosa l’expansió durant les últimes dècades de les poblacions d’ungulats silvestres, especialment el cabirol (Capreolus capreolus), el cérvol (Cervus elaphus) i el senglar (Sus scrofa) suposa un augment de la qualitat de l’aliment disponible. (Llaneza et al., 2011; Blanco, 2017). En unes certes àrees del Pirineu català, els fragments d’hàbitat de notables dimensions i adequats per al llop són molt nombrosos. Es considera que gairebé la totalitat de tals fragments són susceptibles d’albergar ramats estables (García Lozano et al., 2015).”
Es conclou que no hi ha cap impediment per a una ràpida expansió del llop en la zona de Catalunya, un fet que sembla confirmar-se a la llum dels recents episodis d’atacs a ramaderies catalanes davant l’auge de la població de llops a França.
Cal tenir en compte, que les dades del cens facilitat per les diferents autonomies avalen la tesi del creixement orgànic de la població del nord d’Espanya, que actualment creix cap a Aquest i centre de la península, per la qual cosa és factible que es produeixi un encreuament de poblacions i un efecte refugi –corredor de la zona pirinenca. És per tant urgent dotar-se de tots els elements de gestió que la normativa preveu, inclosa la possibilitat de gestionar mitjançant la caça un determinat nombre d’exemplars tal com ja succeeix a França amb poblacions menors a les presents en la cornisa cantàbrica, Galícia i Castella-Lleó.
Sobre aquest tema, i a l’efecte de la consideració del Ministeri, i davant la falta d’un cens per a tota Espanya —malgrat tenir dades parcials de diferents Comunitats Autònomes—, hem referit l’estudi presentat en 2023 per la fundació Artemisia de la qual s’extreuen les següents conclusions sense que de moment cap nou estudi les hagi contradit:
- La població de llop ibèric a Espanya ha experimentat un creixement del 26%
- des de l’últim cens nacional realitzat en 2012-14.
- Tenint en compte els ramats compartits en aquestes Comunitats Autònomes per a l’anterior període, és possible que ens moguéssim en un rang de 370-380 ramats per a tota Espanya.
- Si apliquem la grandària mitjana de ramat de llops, acceptat per la comunitat científica —rang 7-8 llops—, el rang poblacional es trobaria entre 2.590 i 3.040 llops, amb una mitjana de 2.812 llops.
- La major part de llops es concentra en les Comunitats Autònomes de Castella i Lleó, Galícia, Astúries i Cantàbria, consolidant la seva presència en territoris com Madrid, La Rioja i Castella-la Manxa, i detectant-se amb freqüència a Aragó, Extremadura i Catalunya, encara que no s’han confirmat grups reproductors.
Destacar que les xifres indicades estan per sobre de les que actualment tenen països com Alemanya i França on el seu govern ja ha estimat necessari recórrer al control poblacional quan la presència de l’espècie deriva en danys.
Finalment, en virtut de la nostra representació del sector agroalimentari i forestal de Catalunya hem exigit que se’ns consideri legalment com a directament interessats en la tramitació del referit projecte normatiu. Alhora, que se’ns notifiquin tots els tràmits i aprovacions que es vagin duent a terme.
maig-juny 2025
