Baldiri Ros, President de l’Institut Agrícola
04 de Juliol de 2025
Cada estiu a Espanya, el foc arrasa desenes de milers d’hectàrees de bosc. El 2023, segons el MITERD, es van calcinar més de 89.000 hectàrees. Sovint, s’assenyala el canvi climàtic com a responsable. Tanmateix, hi ha un altre culpable més silenciós: l’abandonament forestal. L’acumulació de residus als boscos —branques seques, matoll, restes de tala— actua com a combustible perfecte. I sense gestió adequada, el bosc es converteix en una metxa llista per cremar.
Però i si en lloc de veure aquests residus com un problema, els consideràrem un recurs? Aquesta és la lògica de la biomassa forestal. No parlem només de llenya o estelles per a calderes, sinó d’un material amb enorme potencial energètic, especialment com a font per produir biocombustibles sostenibles. Espanya, tot i comptar amb una de les majors masses forestals d’Europa, amb prou feines ha començat a aprofitar-la.
Cada any, segons el Quart Inventari Forestal Nacional (2017) els nostres boscos a Catalunya creixen a raó de 2,22 milions de m3. Al mateix temps, segons la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi Natural, els aprofitaments forestals fusteres el 2023 van ser aproximadament del 39% del creixement anual de les masses forestals, amb la qual cosa, el 61% restant s’acumula.
En paral·lel, l’informe de l’Oficina de Canvi Climàtic de Catalunya (Canvis dels serveis ecosistèmics dels boscos de Catalunya al llarg dels darrers 25 anys (Període 1990-2014)), constata que els boscos han augmentat un 24% la seva densitat en els darrers 25 anys assolint una mitjana de 843 peus/ha. Tenim un 73% més de biomassa aèria acumulada i un 54% més d’àrea basal. Segons aquest estudi, a Catalunya la superfície forestal ha augmentat en més de 270.000 ha (13.500 hectàrees anuals) els últims 20 anys, equivalent en superfície a més de la meitat de Cantàbria, alhora que, les hectàrees existents (746.289 ha) han augmentat en una quarta part la seva densitat. Aquesta acumulació és insostenible en el temps i suposa l’embrió de futurs incendis que podrien ser mitigats amb un major aprofitament i un foment d’usos industrials associats.
Aquesta biomassa podria transformar-se en biocombustible sòlid, líquid o gasós —des de pellets i estelles fins a biogàs o bioetanol—, tots amb aplicacions en calefacció, transport o generació elèctrica. A més del seu aprofitament energètic, retirar aquests residus milloraria la salut del bosc i actuaria com una eina de prevenció davant els incendis. Segons diferents estudis, una gestió forestal activa pot reduir el risc de foc entre un 30 % i un 70 %. Un bosc cuidat és un bosc que no crema.
El potencial no és només ambiental. És també social i econòmic. A diferència de les grans infraestructures energètiques, la biomassa és una font distribuïda i de proximitat. Pot produir-se i consumir-se en el mateix territori, generant ocupació local i activitat econòmica en zones amb problemes de despoblació. De fet, segons estimacions del sector, un aprofitament eficient de la biomassa a Espanya podria crear fins a 12.000 ocupacions directes i indirectes, substituir 25 milions de barrils de petroli i evitar l’emissió de 9 milions de tones de CO₂ a l’any.
Si bé l’ús de la biomassa per a calefacció és el més estès, la seva aplicació com a biocombustible va molt més enllà. A través de processos com la gasificació, fermentació o digestió anaeròbia, la biomassa forestal pot esdevenir:
- SAF o biocombustible d’aviació, que accelera la descarbonització del sector aeri, el qual es veu sotmès a una important pressió.
- Biogàs, que es pot fer servir com a combustible per a vehicles o injectar-se en xarxes de gas natural.
- Bioetanol i biodièsel, que poden substituir carburants fòssils en sectors com el transport pesant, maquinària agrícola o el transport marítim.
- Biochar, un subproducte carbonitzat útil com a fertilitzant i somriure de carboni.
Aquestes tecnologies no només permeten diversificar la matriu energètica, sinó que també ajuden a complir els objectius climàtics europeus i nacionals. Espanya ha fixat en el seu Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) una meta ambiciosa de reducció d’emissions, i els biocombustibles de segona generació —aquells que no competeixen amb l’alimentació, com els que es deriven de residus forestals— juguen un paper clau.
Malgrat les evidències i el potencial, Espanya segueix a la cua en infraestructures per a biocombustibles. Actualment, a penes existeixen 15 plantes de biometà operatives, enfront de més de 1.500 a Europa. Es necessita voluntat política, inversió i simplificació burocràtica.
A més, el marc legal actual és confús, amb competències repartides entre comunitats autònomes, ajuntaments i l’Estat. Molts projectes es perden entre tràmits, retards i falta d’incentius. Urgeix una política nacional clara per a la biomassa: una que incentivi fiscalment l’ús de residus forestals, redueixi l’IVA del biocombustible (actualment en el 21 %) i garanteixi suport tècnic i econòmic a les iniciatives locals.
No es tracta només d’evitar incendis. Es tracta de construir un model de desenvolupament rural resil·lient, sostenible i modern. La biomassa forestal pot ser la palanca per transformar monts abandonats en motors econòmics, per connectar transició ecològica amb ocupació rural, per passar d’una lògica reactiva davant el foc a una lògica preventiva i intel·ligent.
No fer res també té conseqüències des del punt de vista hídric. L’estudi de la Generalitat recull una disminució del 30% de l’aigua d’escorrentia (aigua blava) pel creixement descontrolat de la massa forestal. És a dir, tindrem menys aigües als pantans i les masses forestals són molt més vulnerables a les sequeres (requereixen més aigua), per la qual cosa augmentaran els exemplars secs en èpoques de baixes precipitacions, augmentat el risc d’incendi.
En definitiva, els arbres no es planten sols, ni els incendis s’apaguen des dels despatxos. Aprofitar la biomassa forestal és una qüestió de responsabilitat, però també de visió. On alguns veuen rastrejos, d’altres ja veuen combustible, ingressos i futur. Ha arribat el moment de decidir en quin costat volem estar.
Publicat a:
