El Departament d’Acció Climàtica inicia un procés “participatiu” que no pot esmenar cap de les reivindicacions que van provocar les protestes dels batlles al maig de 2020.
Aquestes mostres de desacord van tenir com a punts cabdals el manifest llegit al Port del Cantó i la manifestació davant el Parlament de Catalunya, on un nombrós grup de batlles llançaren, en un acte simbòlic, els bastons de comandament en protesta per la llei que es volia aprovar.
El passat dimarts, 11 d’Octubre, tot just l’endemà de fer-se oficial la ruptura del Govern de Coalició, el Departament d’Acció Climàtica va convocar un procés “participatiu” per desplegar l’Agència de la Natura de Catalunya. Van citar pel 26 d’octubre a diverses entitats a una jornada en format on-line en la que es va donar a conèixer el funcionament d’un procés participatiu que ha de comptar amb sessions “territorials” i amb un parell de sessions “sectorials” amb ajuntaments i científics.
Res més lluny de la realitat
El que va deixar clar la jornada del dia 26 va ser justament el caràcter “fake” d’un procés mal anomenat “participatiu”, però que no està disposat a tractar temes que requeririen d’una modificació de la llei de l’Agència, i que s’ha focalitzat, un cop més, cap a sectors equivocats, defugint dels sectors empresarials, de les inquietuds de molts municipis i de les darreres tendències a Europa.
La Unió Europea, especialment en el context sorgit arran de la guerra a Ucraïna, s’enfoca cap a una gestió dels recursos naturals molt més activa i centrada en la Bioeconomia i la col·laboració públic-privada, més que no pas en una gestió intervencionista centrada en un conservacionisme propi del segle passat.
Les qüestions que allunyen l’actual model d’Agència de les demandes que al seu dia va plantejar el Territori, requereixen de valentia per encarar una modificació dels articles de la llei, si s’escau, aprofitant la tramitació d’un altra llei com ara la de pressupostos.
És necessari:
- Modificar i actualitzar el model de Governança de l’Agència on el paper d’ajuntaments, propietaris i empresaris agroalimentaris és residual i gens representatiu de la titularitat de finques privades i activitats als espais naturals protegits.
- El disseny de l’Agència, especialment pel que fa a la futura gestió de zones protegides i intervenció a les zones rurals, suposa una complicació real de tràmits i burocràcia, ampliant terminis i despeses per iniciar qualsevol activitat. És especialment rellevant l’absorció, per part de l’Agència, del règim d’intervenció administrativa de petites i mitjanes activitats (fins ara dut a terme pels ens locals).
- El desenvolupament del Pla Sectorial de Connectivitat Ecològica, implicarà l’assumpció per part de la Agència dels tràmits administratius en aquest àmbit. És necessari recuperar la subsidiarietat amb l’administrat i empoderar les administracions locals que no han de perdre la gestió sobre el seu territori.
- És necessari repensar el model d’Agència des de la seva concepció per a que es centri, no només en la preservació d’espais, sinó també en validar de forma activa el nou paper dels recursos naturals, els quals han d’esdevenir:
- Font de matèries primes substitutes de les matèries d’origen fòssil per als sectors industrials catalans.
- Motor de dinamisme de les economies i poblacions rurals.
- Impuls de la Bioeconomia i les noves activitats industrials com les Biorefineries.
- Suport a les polítiques de canvi climàtic mitjançant el reconeixement del paper d’embornal dels boscos de titularitat privada, tot validant els crèdits de CO2 que aquests puguin generar, i permetent el lícit benefici dels seus propietaris.
El procés participatiu engegat no empara cap de les necessitats comentades. Únicament inclou les tres qüestions següents:
- QUI OCUPARÀ UN SEIENT a la Comissió Social de l’Agència de la Natura, òrgan consultiu sense capacitat decisòria?
- ON S’OBRIRAN OFICINES? I com s’ho faran amb el personal funcionari que s’ha d’absorbir?
- La llei preveu mecanismes de participació i col·laboració amb entitats. Bàsicament es tracta de crear “Micro Consells Socials” en l’àmbit de cada espai on es desplegui l’Agència. QUINA serà la composició d’aquests nous “òrgans descentralitzats de participació”?
Clarament, el procés endegat, lluny d’afrontar els reptes i anhels del territori es centra en persistir en l’objectiu de crear un monstre administratiu que, lluny d’ajudar i potenciar les activitats, sembla dissenyat únicament per restringir el desenvolupament territorial i recentralitzar a Barcelona competències municipals. Esperem que abans no finalitzi aquest procés, també es plantegi la revisió de la llei, que és el que veritablement ha de donar sentit a l’instrument.
21 d’octubre de 2022
