La lluita per la racionalitat en les polítiques mediambientals i pel seu encaix amb l’agroalimentació ha escrit un nou capítol en què l’Institut Agrícola ha estat l’actor protagonista. La sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 15 de desembre de 2023 per la qual s’anul·la el Pla de Protecció de l’Alta Garrotxa, suposa un èxit per recanalitzar el camí de la regulació forestal.
Però, com sol succeir en aquests casos, han sorgit diversos “pares” per atribuir-se aquesta victòria encara no total ja que encara s’ha de pronunciar el Tribunal Suprem. Per això, cal aclarir a través de la cronologia dels fets la “paternitat”, que no és altra que de l’Institut Agrícola, el qual ha desenvolupat una estratègia molt concreta per abordar no només aquest cas sinó d’altres que segueixen (i seguiran) sorgint ja que la conducta dels successius Governs és la mateixa sempre en tot el relatiu a la gestió mediambiental.
L’INSTITUT DEMANA TRANSPERÈNCIA
El cas va començar a principis del 2018 quan es van iniciar els treballs de redacció del Pla de Protecció de l’Alta Garrotxa. En aquell procés, l’Administració no va ser transparent ni va admetre participació real, obviant la consulta al territori i als representants dels propietaris forestals. Ja en aquell moment l’Institut va demanar formalment informació de l’estat de tramitació del referit Pla, però no va rebre resposta.
Posteriorment, una vegada aprovat inicialment el Pla de Protecció, l’1 de març de 2019, l’Institut va presentar al·legacions centrades en la falta de transparència en l’elaboració del Pla, l’absència de participació real dels propietaris i empresaris forestals i la falta de representació efectiva dels mateixos en els òrgans de govern, a més d’un incompliment notable del procediment d’avaluació ambiental. Aquestes al·legacions no van ser considerades, i per l ‘Acord de Govern 15/2021, de 9 de febrer, es va aprovar definitivament el Pla de Protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa.
TANCADA LA VIA POLÍTICA, L’INSTITUT VA HAVER DE PRENDRE UNA DECISIÓ
Atès que no estava de cap manera d’acord amb els plantejaments i disseny del Pla de Protecció, el 8 d’abril de 2021 va assumir el repte d’interposar un recurs contenciós davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Una acció plagada de riscos i amb un cost econòmic rellevant. Però, alhora, amb un potencial benefici a mitjà i llarg termini molt important com era “tornar a la casella de sortida” creant un precedent que obligués l’Administració a fer amb el màxim rigor i diàleg qualsevol iniciativa de protecció mediambiental, de manera que no quedin perjudicats els drets dels propietaris.
En aquest sentit, l’Institut va qualificar el seu discurs jurídic sobre les bases tècniques de les al·legacions presentades dos anys abans, reforçant alguns aspectes que són drets fonamentals. Així, en primer lloc, se situa la manca de consulta prèvia als propietaris i empresaris agrícoles i forestals del territori. En segon lloc, l’ínfima representació dels propietaris i empresaris agrícoles i forestals en els òrgans de govern de l’espai protegit. En tercer lloc, la manca d’un estudi economicofinancer que detallés l’aplicació de les mesures i actuacions que incloïa el Pla. En quart lloc, la necessitat d’una prèvia avaluació ambiental ordinària, i no simplificada. En cinquè lloc, la incorporació d’ una zona de protecció i connectivitat no inclosa dins del PEIN. En sisè lloc, l’existència de conceptes jurídics indeterminats com a “bosc d’evolució natural”, “ús públic de l’espai natural”, “àrees d’atenció especial”, entre d’altres. I, finalment, la reducció o limitacions d’ usos i activitats fins aleshores permeses.
En paral·lel a aquest contenciós presentat per l’Institut, altres organitzacions representants de propietaris forestals també van interposar respectius recursos contenciosos. Però després de la seva interposició, van demanar, amb el consens explícit del mateix Departament d’Acció Climàtica, suspendre la tramitació d’aquells, suposadament per negociar una solució amistosa. Una decisió equivocada en què l’Institut no va participar i va decidir seguir en solitari amb el recurs contenciós fins a la seva resolució final.
L’estratègia de continuar el procés judicial ha estat, com era previsible, la guanyadora. Aquesta resolució va arribar el 15 de desembre de l’any passat amb una sentència del TSJC que anul·la el Pla de Protecció. Però la cosa no acaba aquí. La Generalitat de Catalunya, no conforme amb aquesta anul·lació, el 19 de febrer ha interposat un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Evidentment, l’Institut ha comparegut dins d’aquest recurs de cassació, per tal de defensar el contingut de la sentència del TSJC i mantenir la seva fermesa. Ara segueix el seu curs processal.
Aquesta és, en suma, la realitat dels fets. L’Institut ha estat l’única organització que ha mantingut una estratègia clara, unívoca i perseverant des de l’origen del procés fa ja sis anys. Un considerable esforç dels serveis jurídics, tècnics i de relacions institucionals que està començant a produir fruits profitosos per al conjunt del sector forestal. Per això, no podem permetre que altres organitzacions s’atribueixin un paper que no els correspon ni per les seves actuacions ni pel curs dels fets.
Malgrat totes les dificultats que té defensar els drets legítims dels propietaris forestals, és de justícia reconèixer el treball de qui lidera des de la perseverança en els principis. Això és el que fa i seguirà fent l’Institut Agrícola que compleix, a més, amb un deure de rendició de comptes i transparència davant les parts interessades.
setembre 2024