PROPOSTES DE L’INSTITUT AGRÍCOLA
La ruptura del consens entre els dos grans partits europeus el juny del 2023 amb motiu de la negociació de la Llei de Restauració de la Natura ha deixat un escenari complex que revela fins a quin punt als últims quatre anys s’han fet passos molt importants en matèria d’adaptació al canvi climàtic, però sense una anàlisi sòlida cost-benefici incloent els impactes en els diferents sectors econòmics, inclosa la cadena de valor agroalimentària.
Les protestes dels sindicats agraris i de partits extremistes han despertat les inquietuds d’un sector que el 2023 va generar un superàvit comercial a nivell europeu de més de 60.000 milions d’euros i assegura l’alimentació per a una població europea que creix i envelleix. Cal compassar els esforços en matèria d’adaptació (deixant a un costat la mitigació per l’altíssim cost-benefici i cost-eficàcia que té).
El desacoblament entre creixement econòmic i generació d’emissions és ja una realitat a Europa: el 2022, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van disminuir un 2,5% mentre que l’economia va créixer un 3,5%. Espanya en particular és un dels països més vulnerables als efectes del canvi climàtic, però alhora és un dels que més oportunitats econòmiques i ocupació pot generar gràcies a la transició ecològica i l’economia verda tant en matèria de descarbonització com aprofitant l’avantatge competitiu que té Espanya com a embornal de CO2, en les àrees on encara és possible un major creixement de la biomassa.
PROPOSTES
UN REPLANTEJAMENT DE LES FIGURES MEDIAMBIENTALS PROTEGIDES
A través de la reforma de les Directives Aus i Hàbitats, la Xarxa Natura 2000 ha de ser adaptativa i gestionable, establint una vigilància especial sobre la implementació de plans de gestió i compensacions a les limitacions que s’estableixen sobre les zones protegides. A això se suma una vigilància especial de l’Executiu comunitari sobre casos com el d’Espanya que acumula la major part tant de les cartes d’emplaçament com dels expedients sancionadors de la Comissió Europea per infracció d’aquestes dues Directives.
TITULITZACIÓ DE DRETS D’EMISSIÓ DE CO2 PER A AQUELLS SECTORS QUE SÓN EMBORNAL NATURAL I VENDA A L’ETS
És necessari promoure el desenvolupament de les Estratègies europees ‘Farm to Fork’ i Biodiversitat en la matèria de desenvolupament de les titulitzacions del CO2 netament absorbit pels sectors de conreu de terres, canvi d’ús de terres i forestal (LULUCF), per crear valor en un sector crític i tenint en compte que Espanya és la tercera major superfície forestal europea darrere dels nòrdics. Dotació financera de la Reserva per a Ajuts d’Emergència i el Fons Europeu de Solidaritat per pal·liar les conseqüències de desastres naturals com inundacions, sequeres, terratrèmols i volcans.
IMPULS A PROJECTES INDUSTRIALS DE LA BIOECONOMIA
SAF, HVO, bioplàstics, biogàs, biotèxtils per augmentar sinergies entre sectors productors de matèries primeres i indústries fent possible el desenvolupament rural i la competitivitat industrial, reduint significativament la petjada de carboni. Cal establir uns límits a l’acumulació de biomassa mitjançant un índex de mesurament del risc d’incendis i simplificant els processos d’avaluació ambiental, a fi d’afavorir una extracció sostenible que redueixi riscs ambientals i promogui l’activitat.
PACTE EUROPEU DE L’AIGUA MITJANÇANTÇANT UNA REVISIÓ DE LA DIRECTIVA MARC DE L’AIGUA I LA LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D’AIGÜES REGENERADES I ELS MERCATS DE L’AIGUA
Es tracta de donar els primers passos per a un mercat de l’aigua mitjançant diferents instruments que aportin resiliència a partir d’un major intercanvi d’usos, i l’accés a nous recursos hídrics. Els nous recursos i els instruments per a un mercat de l’aigua són un element estratègic per lluitar contra la sequera i generar incentius per invertir en infraestructures hídriques i la modernització de regadius, treballant perquè l’estrès hídric esdevingui un nou criteri per al càlcul i repartiment de fons de cohesió i de desenvolupament rural.
REFORMA EN PROFUNDITAT DE LA PAC
Un nou model de combinació entre ajudes directes a agricultors i ramaders i ajudes condicionades, posant la major part de la dotació financera al segon pilar amb regles clares i senzilles. Eliminació dels “ecorregímens”, les BCAM, i avaluació dels pagaments directes en funció de l’impacte negatiu de la inflació sobre les rendes i potenciar la competitivitat, innovació i internacionalització de les seves explotacions, revisant aquelles ajudes directes que són distorsionants dels preus de mercat.
SIMPLIFICACIÓ RADICAL DE LA CÀRREGA BUROCRÀTICA
És necessari rebaixar la càrrega administrativa per a agricultors i ramaders i flexibilitzar exigències com els guarets, la rotació de cultius o el quadern digital, de forma permanent, implantant sistemes de “declaració responsable” i base de dades comuna d’ajudes europees, nacionals i autonòmiques. Cal reclamar a la Comissió Europea la publicació d’una triple avaluació d’impacte econòmic, social i mediambiental, juntament amb cada proposta que afecti l’economia rural, així com l’anàlisi de competitiveness-check posat en marxa per DG FISMA.
REPLANTEJAMENT DE LA LLEI DE RESTAURACIÓ DE LA NATURA
Cal replantejar tota aquesta normativa, partint de la base de les millors pràctiques ecosistèmiques, agrícoles i ramaderes que contribueixen a millorar la capacitat d’embornal de CO2 i mitigador de partícules, nitrats i sulfats.
OBJECTIUS EUROPEUS DE REDUCCIÓ D’EMISSIONS COMPATIBLES AMB EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Garantir que l’esforç per reduir emissions es reparteixi de manera equilibrada entre els diferents sectors econòmics.
ARTICULACIÓ DE MERCATS TRANSFRONTERERS EUROPEUS ORGANITZATS DE PRODUCTES PRIMARIS I SECUNDARIS
Cal aflorar oferta que o bé és desconeguda o bé fins ara els seus costos de transacció, informació i trasllat han estat tals que la collita o les restes s’han quedat a les finques. Aquest mecanisme és més eficient i menys distorsionant que el CBAM o l’ETS en la seva formulació actual.
RELLEU GENERACIONAL AL CAMP
Fomentar l’atracció de joves al sector primari amb un paquet financer que ofereixi préstecs a tipus d’interès reduït i exempcions fiscals per a la formació, assessorament tècnic i accés a la terra de joves agricultors i ramaders.
LLUITA CONTRA EL DESPOBLAMENT
Afavorir fiscal i financerament (fons de cohesió) les zones amb despoblació o envelliment de la població, especialment en l’entorn rural. Majoritàriament es tracta de zones rurals que han d’esdevenir pol d’atracció de la indústria de la bioeconomia que requereix de bioproductes, al temps que es doten financerament per a atreure el talent i els recursos humans necessaris per a la implantació de la indústria i els serveis necessaris per a aquestes poblacions. Establir a nivell europeu un marc fiscal específic per a zones despoblades prenent el model de zones econòmiques especials.
MEDI NATURAL I ENERGIA
El canvi climàtic obliga a un major desplegament d’energies renovables al territori, però aquest fet sovint entra en conflicte amb les directives europees de protecció de la natura. Cal flexibilitzar la normativa d’impacte ambiental i en especial les directives sobre la Xarxa Natura 2000 per fer possible l’objectiu d’eliminar les emissions i instar al Estats membres a que simplifiquin els procediments administratius associats.
