Propostes de l’INSTITUT AGRÍCOLA
La ruptura del consens entre els dos grans partits europeus el juny del 2023 a compte de la negociació de la Llei de Restauració de la Natura ha deixat un escenari complex que revela fins a quin punt en els últims quatre anys s’han fet passos molt importants en matèria d’adaptació al canvi climàtic, però sense una anàlisi sòlida cost-benefici incloent els impactes en els diferents sectors econòmics, inclosa la cadena de valor agroalimentària.
Les protestes dels sindicats agraris i de partits extremistes ha despertat les inquietuds d’un sector que el 2023 va generar un superàvit comercial a nivell europeu de més de 60.000 milions d’euros i assegura l’alimentació per a una població europea que creix i envelleix. Cal compassar els esforços en matèria d’adaptació (deixant a un costat la mitigació per l’altíssim cost-benefici i cost-eficàcia que té).
El desacoblament entre creixement econòmic i generació d’emissions és ja una realitat a Europa: el 2022, les emissions de gasos d’efecte hivernacle van descendir un 2,5% mentre que l’economia va créixer un 3.5%. Espanya en particular és un dels països més vulnerables als efectes del canvi climàtic, però alhora és un dels que més oportunitats econòmiques i ocupacions pot generar gràcies a la transició ecològica i l’economia verda tant en matèria de descarbonització com aprofitant l’avantatge competitiu que té Espanya com a somriure de CO2, en les àrees on encara és possible un major creixement de la biomassa.
PROPOSTES
- UN REPLANTEJAMENT DE LES FIGURES MEDIAMBIENTALS PROTEGIDES. A través de la reforma de les Directives Aus i Hàbitats, la Xarxa Natura 2000 ha de ser adaptativa i gestionable, establint una vigilància especial sobre la implementació de plans de gestió i compensacions a les limitacions que s’ estableixen sobre les zones protegides. A això se suma una vigilància especial de l’Executiu comunitari sobre casos com el d’Espanya que acumula la major part tant de les cartes d’emplaçament com dels expedients sancionadors de la Comissió Europea per infracció d’aquestes dues Directives.
- TITULITZACIÓ DE DRETS D’EMISSIÓ DE CO2 PER A AQUELLS SECTORS QUE SÓN EMBORNAL NATURAL I VENDA A L’ETS. Promourem el desenvolupament de les Estratègies europees ‘Farm to Fork’ i Biodiversitat en la matèria de desenvolupament de les titulitzacions del CO2 netament absorbit pels sectors de laboreig de terres, canvi d’ús de terres i forestal (LULUCF), per crear valor en un sector crític i tenint en compte que Espanya és la tercera major superfície forestal europea darrere dels nòrdics. Dotació financera de la Reserva per a Ajuts d’Emergència i el Fons Europeu de Solidaritat per pal·liar les conseqüències de desastres naturals com inundacions, sequeres, terratrèmols i volcans.
- IMPULS A PROJECTES INDUSTRIALS DE LA BIOECONOMIA. SAF, HVO, bioplàstics, biogàs, biotèxtils per augmentar sinergies entre sectors productors de matèries primeres i indústries fent possible el desenvolupament rural i la competitivitat industrial, reduint significativament la petjada de carboni. Establir uns límits d’extracció de biomassa mitjançant un índex de mesurament del risc d’ incendis i simplificant els processos d’ avaluació ambiental.
- PACTE EUROPEU DE L’AIGUA MITJANÇANT UN CENTRE D’INTERCANVI D’USOS. Es tracta de donar els primers passos per a un mercat de l’aigua mitjançant la cessió i intercanvi d’usos, un element estratègic per lluitar contra la sequera i generar incentius per invertir en infraestructures hídriques i la modernització de regadius, treballant perquè l’estrès hídric esdevingui un nou criteri per al càlcul i repartiment de fons de cohesió i de desenvolupament rural.
- REFORMA EN PROFUNDITAT DE LA PAC. Un nou model de combinació entre ajudes directes a agricultors i ramaders i ajudes condicionades, posant la major part de la dotació financera al segon pilar amb regles clares i senzilles. Eliminació dels “ecorregímens” (BCAM) i avaluació dels pagaments directes en funció de l’impacte negatiu de la inflació sobre les rendes i potenciar la competitivitat, innovació i internacionalització de les seves explotacions, revisant aquelles ajudes directes que són distorsionants dels preus de mercat.
- SIMPLIFICACIÓ RADICAL DE LA CÀRREGA BUROCRÀTICA. Volem que es rebaixi la càrrega administrativa per a agricultors i ramaders i flexibilitzarem exigències com els guarets, la rotació de cultius o el quadern digital, implantant sistemes de “declaració responsable” i base de dades comuna d’ajudes europees, nacionals i autonòmiques. Reclamarem a la Comissió Europea la publicació d’una triple avaluació d’impacte econòmic, social i mediambiental, juntament amb cada proposta que afecti l’economia rural, així com l’anàlisi de competitiveness-check posat en marxa per DG FISMA.
- REPLANTEJAMENT DE LA LLEI DE RESTAURACIÓ DE LA NATURA. Cal replantejar tota aquesta normativa, partint de la base de les millors pràctiques ecosistèmiques, agrícoles i ramaderes que contribueixen a millorar la capacitat d’embornal de CO2 i mitigador de partícules, nitrats i sulfats.
- OBJECTIUS EUROPEUS DE REDUCCIÓ D’EMISSIONS COMPATIBLES AMB EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC. Volem que es garanteixi que l’esforç per reduir emissions es reparteixi de manera equilibrada entre els diferents sectors econòmics.
- ARTICULACIÓ DE MERCATS TRANSFRONTERERS EUROPEUS ORGANITZATS DE PRODUCTES PRIMARIS I SECUNDARIS. Cal aflorar oferta que o bé és desconeguda o bé fins ara els seus costos de transacció, informació i trasllat han estat tals que la collita o les despulles s’ han quedat a les finques. Aquest mecanisme és més eficient i menys distorsionant que el CBAM o l’ETS en la seva formulació actual.
- RELLEU GENERACIONAL AL CAMP. Volem que es fomenti l’atracció de joves al sector primari amb un paquet financer que ofereixi préstecs a tipus d’interès reduït i exempcions fiscals per a la formació, assessorament tècnic i accés a la terra de joves agricultors i ramaders.
