Va dedicar gran part de la seva vida a unir els europeus. Avui dia, es considera una figura central en la
història de la integració europea.
És una de les personalitats més influent del segle XX, Jean Monnet, presen-tat com el pare d’Europa, va imposar idees que semblaven revolucionàries. Després d’haver viscut dues guerres mundials, Monnet creia que una Europa unida era essencial per a la pau a la regió. També va ser l’encarregat de preparar la Declaració Schuman, que seria la base de la Unió Europea i els seus predecessors. A través dels seus nombrosos papers en la història de la UE, va ser important per convèncer els líders europeus per a què treballessin per un interès comú.
PRIMERS ANYS
Jean Monnet va néixer el 9 de novembre de 1888 a la ciutat francesa de Cognac. Després d’acabar els seus estudis a l’edat de 16 anys, el seu pare li va enviar a Londres a treballar en l’empresa familiar de venda de conyac, ja que havia notat que el seu fill posseïa un extraordinari do de gents i, en conseqüència, tenia tal-ent per a una carrera en comerç internacional. De fet, aquesta primera experiència li va permetre viatjar pel món i convertir-se en un respectat i exitós empresari.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
El 1914 van rebutjar la seva sol·licitud per allistar-se a l’exèrcit per motius de salut. Per poder servir el seu país d’una altra manera, va presentar al Govern francès una proposta per millorar la coordinació dels subministraments de guerra amb gran Bretanya. La seva proposta va ser acceptada i el President francès el va nomenar intermediari econòmic entre França i els seus aliats. Havent demostrat les seves excel·lents aptituds professionals durant la guerra, a l’edat de 31 anys va ser nomenat Vicesecretari General de la Lliga de les Nacions quan aquesta es va crear el 1919. Després de la mort del seu pare el 1923, va tornar a Cognac i va aconseguir treure el negoci familiar del matx que estava travessant. En els anys següents, la seva experiència en finances internacionals el va portar així mateix a involucrar-se de ple en la reorganització de les finances nacionals de diversos països de l’est d’Europa, com Romania i Polònia. També va asses-sorar el Govern xinès, contribuint a la reorganització de la xarxa ferroviària d’aquest país, i va participar en la creació d’un banc a San Francisco.
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
A l’inici de la Segona Guerra Mundial, Monnet va tornar a oferir els seus serveis al seu país i es va convertir en president d’una comissió franco-britànica encarregada de coordinar la unió de les capacitats de producció de tots dos països. Va convèncer als líders britànic i francès, Churchill i De Gaulle, que formessin una unió política total entre els dos països per lluitar contra el nazisme, però el pla va fracassar en l’últim moment.
PLA MONNET
Poc després que Monnet oferís els seus serveis al Govern britànic, li van enviar als Estats Units per supervisar la compra de subministraments de guerra. Va causar tal impressió en el President estatunidenc Roosevelt que, poc després, es va convertir en un dels seus assessors de confiança, instant-lo a ampliar la capacitat de producció d’equipament militar dels Estats Units abans que el país entrés en la guerra.
El 1943, Monnet va passar a formar part del Comitè d’Alliberament Nacional, el Govern francès de facto constituït a l’exili a Algèria. Va ser llavors quan va manifestar per primera vegada la seva visió d’una unió d’Europa per recuperar i mantenir la pau. Durant una re-unió del comitè celebrada el 5 d’agost de 1943, Monnet va afirmar: «No hi haurà pau a Europa si els Estats es reconstrueixen sobre la base de la sobirania nacional […] Els països d’Europa són massa petits per assegurar als seus pobles la prosperitat i els avenços socials indispensables. Els Estats d’Euro-pa han de formar una federació […]». El 1944 es va fer càrrec del pla de desenvolupament i modernització nacional destinat a revitalitzar l’ economia francesa i reconstruir el país després de la guerra.
DECLARACIÓ DE SCHUMAN
Quan el seu pla havia estat acceptat i estava en marxa, va començar a adonar-se que la integració i reconstruc-ció europees no s’estaven produint amb la rapidesa i de la manera que considerava correctes. Amb l’augment de les tensions internacionals, Monnet es va adonar que era hora d’adoptar mesures reals per avançar cap a la unitat europea i el seu equip va començar a treballar sobre el concepte d’una Comunitat Europea.
El 9 de maig de 1950, Robert Schuman, Ministre francès d’Afers Exteriors, va pronunciar l’anomena-da «Declaració de Schuman» en nom del Govern francès. Aquesta Declaració, instigada i elaborada per Monnet, defensava la creació d’una Alta Autoritat que supervisés tota la producció de carbó i acer de França i Alemanya. Es basava en la idea que, si els dos països més poderosos del continent compartien la producció d’aquests recursos, s’evitarien les guerres en el futur. Els Governs d’Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg van acollir favorablement la Declaració, que va establir les bases de la Comunitat Europea del Carbó i de l’ Acer, la predecessora de la Comunitat Econòmica Europea i, posteriorment, de la Unió Europea.
Després del fracàs dels esforços per crear una «Comunitat Europea de Defensa», Monnet va fundar el «Comitè d’Acció per als Estats Units d’Europa». Aquest comitè es va crear per reavivar l’esperit d’inte-gració europea i es va convertir en una de les principals forces motrius de molts dels progressos en matèria d’integració europea, com la creació del Mercat Comú, el Sistema Monetari Europeu, les cimeres del Consell Europeu i l’elecció per sufragi universal del Parlament Europeu.
Tot i que només havia estudiat fins als 16 anys, i mal-grat les dificultats, Jean Monnet va arribar a exercir nombroses funcions: empresari internacional, financer, diplomàtic i estadista. Tanmateix, mai va ser elegit per a un càrrec públic i, en conseqüència, mai va tenir el poder polític formal per posar en pràctica les seves opin-ions. Gràcies a la seva capacitat per a l’argumentació i el seu poder de persuasió, va convèncer els líders europeus perquè treballessin per uns interessos co-muns i reconeguessin els avantatges de la cooperació.
Pels seus esforços per acostar els països europeus, el 2 d’abril del 1976 Jean Monnet va rebre el títol de “Ciutadà d’Honor d’Europa” dels caps d’Estat i de Govern reunits al Consell Europeu. Ja s’havia retirat de la política i estava escrivint les memòries a casa seva a Houjarray. El 16 de març del 1979 va morir a l’edat de 91 anys. Les seves cendres estan ara enterrades al Panteó de París.
Font. Pioneers of the EU – European Commission
