Skip to main content

 

L’empresa agroalimentària és l’única via per empènyer l’activitat econòmica, l’ocupació i les inversions que suportin el creixement i desenvolupament del territori tant a curt com a llarg termini.

L’ambició que Catalunya sigui un dels punts neuràlgics de la producció agroindustrial a nivell europeu requereix d’alinear postures i detectar i acabar amb tots aquells “colls d’ampolla” que impedeixen la consecució d’aquest objectiu.

Les dues organitzacions comparteixen el diagnòstic que cal un nou model de relacions entre els diferents components de la cadena de valor agroalimentària, per comptar amb un marc regulatori modernitzat i eficient.

Barcelona, 15 de novembre de 2024

L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre ha rebut una delegació del Gremi de la Pagesia, en una trobada que ha possibilitat canviar impressions sobre la situació del sector agroalimentari a Catalunya, el diagnòstic dels reptes futurs que s’han d’abordar des d’ara i els canvis necessaris en el sector per a un millor funcionament de la cadena de valor agroalimentària.

Ambdues organitzacions comparteixen la necessitat de defensar l’empresa i la propietat com a eixos fonamentals per poder innovar, créixer i convertir l’agroalimentació en una de les principals activitats econòmiques de Catalunya i d’absoluta referència al sud d’Europa. Davant d’una tendència preocupant cap al proteccionisme comercial i una geopolítica més inestable, cal reforçar les capacitats productives pròpies, més si ja partim d’una base molt sòlida competitiva com passa amb una bona part de la producció agrícola catalana.

En aquest sentit, Institut i Gremi coincideixen en abordar prioritàriament el que consideren “colls d’ampolla” que impedeixen un creixement sostingut del sector. Un dels àmbits de treball serà Europa, on la nova Comissió i Parlament Europeu han donat mostres de canvi en les polítiques climàtiques que tant estan afectant la competitivitat del sector agroalimentari. De la mateixa manera a nivell de l’administració estatal i autonòmica, en la qual es necessita la veu de persones independents, formades, amb experiència i que viuen el dia a dia del sector allunyats de models de representació sectorial caducs.

Cal anar cap a un nou model de relacions entre els diferents components de la cadena alimentària per convertir-lo en palanca de creixement, innovació i tenir el millor marc regulatori possible que permeti adoptar les millors pràctiques científiques i tècniques disponibles. Un element fonamental que ha suscitat acord entre les dues organitzacions és estar més presents en projectes europeus d’innovació i desenvolupament.

Com a conclusió, ambdues institucions s’han compromès a continuar trobant-se d’aquí en endavant per continuar treballant en aquests objectius comuns.

MSM