La Comissió Europea posa en marxa una estratègia per millorar la seguretat hídrica per a les persones, l’economia i el medi ambient
La Comissió Europea ha adoptat, el passat 4 de juny, l’Estratègia Europea de Resiliència Hídrica, l’objectiu de la qual és restaurar i protegir el cicle de l’aigua, garantir aigua neta i assequible per a tothom i crear una economia de l’aigua sostenible, resilient, intel·ligent i competitiva a Europa.
Aquesta estratègia global ajudarà els Estats membres a gestionar l’aigua de manera més eficient, mitjançant l’aplicació de la legislació vigent de la UE en matèria d’ aigües i a través de més de trenta accions.
L’Institut Agrícola hi proposa accions.
ELS INFORMES SOBRE L’ESTAT DE L’AIGUA A LA UNIÓ EUROPEA
El passat febrer la Comissió Europea va publicar els darrers informes sobre l’estat de l’aigua a la Unió Europea. Els informes, que abasten l’aplicació de la Directiva marc sobre l’aigua, la Directiva sobre inundacions i la Directiva marc sobre l’estratègia marina, destaquen els progressos realitzats per a millorar l’estat de les masses d’aigua dolces i marines, dels últims sis anys. També identifiquen àrees clau en les quals es necessiten més esforços. Inclou les mesures adoptades per a millorar-lo, així com les mesures per a reduir els riscos d’inundació. I proporcionen informació específica per país i recomanacions adaptades per a donar suport al progrés continu i la gestió sostenible de l’aigua en tota Europa.
La informació facilitada pels informes exercirà un paper crucial en la configuració de l’Estratègia de Resiliència de l’Aigua, l’objectiu de la qual és abordar els reptes més apressants relacionats amb l’aigua a Europa..
INFORME D’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA MARC SOBRE L’AIGUA
L’informe va identificar diverses tendències positives. En general, els Estats membres han millorat el coneixement i el seguiment de les masses d’aigua superficial i subterrània, han augmentat la despesa i han millorat l’aplicació de la legislació de la Unió Europea relacionada amb l’aigua, encara que existeixen considerables diferències regionals. La majoria de les masses d’aigua subterrània també continuen aconseguint un bon estat quantitatiu i químic.
No obstant això, és necessari fer un treball significatiu per a complir els objectius en matèria de qualitat i quantitat d’aigua dolça. La salut mitjana de les masses d’aigua superficial és crítica, ja que només el 39,5% aconsegueix un bon estat ecològic i només el 26,8% aconsegueix un bon estat químic. Això es deu principalment a la contaminació generalitzada per mercuri i altres contaminants tòxics. L’escassetat d’aigua i la sequera també són preocupacions creixents en la major part de la Unió Europea.
La Unió Europea ha formulat recomanacions clau als Estats membres per a millorar la gestió de l’aigua d’aquí a 2027, en particular:
-
- Augmentar el compliment de la legislació en matèria d’aigües respectant els límits de contaminació, en particular la contaminació per nutrients procedent de l’agricultura, i garantint que els abocaments d’aigües residuals es gestionen adequadament per a protegir el medi ambient i la salut humana.
- Garantir un finançament suficient per a esmenar les mancances de finançament i garantir l’aplicació efectiva de les mesures de gestió de l’aigua;
- Aplicar mesures addicionals per a fer front als reptes mediambientals persistents, com la contaminació química;
- Promoure la reutilització de l’aigua i augmentar l’eficiència i la circularitat per a prevenir la sobreexplotació dels aqüífers, combatre les extraccions il·legals i mitigar les sequeres.
INFORME SOBRE LA DIRECTIVA RELATIVA A LES INUNDACIONS
L’avaluació de l’aplicació de la Directiva sobre inundacions mostra millores notables en la gestió del risc d’inundació, una millor harmonització dels objectius i les mesures, i la consideració dels reptes que planteja el canvi climàtic.
No obstant això, la majoria dels plans no incloïen objectius quantitatius, la qual cosa dificultava extreure conclusions sobre l’eficàcia de la gestió del risc d’inundació. Amb inundacions més freqüents i greus a Europa, els Estats membres han d’ampliar la seva capacitat de planificació i administrativa i invertir adequadament en la prevenció d’inundacions. Per a aconseguir-ho, són fonamentals la restauració dels ecosistemes i les solucions basades en la naturalesa, així com les mesures de preparació, com els sistemes d’alerta primerenca i la sensibilització.
L’ESTRATÈGIA DE RESILIÈNCIA DE L’AIGUA
Els recursos hídrics saludables i assegurats no sols són vitals per a la nostra societat i els nostres ecosistemes, sinó que també són fonamentals per a la resiliència, la competitivitat i la continuïtat de milions de petites i mitjanes empreses. L’aigua neta sustenta les operacions comercials clau, des dels processos de fabricació com la producció agrària, el tenyit, la neteja i el refredament fins a la producció de materials, el manteniment de la infraestructura i el funcionament de cadenes de subministrament de confiança.
Els recursos hídrics es veuen greument afectats per l’alta demanda d’aigua, la contaminació difusa i la mala gestió estructural dels cossos d’aigua i la infraestructura. Aquestes pressions es magnifiquen encara més pel canvi climàtic induït per l’home, amb evidència de sequeres, inundacions i escassetat d’aigua cada vegada més intenses en totes les regions. Entre 2021 i 2023, els fenòmens meteorològics i climàtics extrems van causar pèrdues econòmiques estimades en més de 162.000 milions d’euros, segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), i les petites i mitjanes empreses van ser especialment vulnerables als augments resultants dels costos operatius, les interrupcions de la cadena de subministrament i els danys no assegurats.
S’espera que els impactes climàtics adversos s’accelerin en freqüència i gravetat, i que les pèrdues econòmiques associades augmentin fins a 2030. És probable que un escenari en el qual tot segueixi com fins ara ampliï les bretxes de resiliència, en particular per a les empreses més petites que operen en sectors intensius en aigua i vulnerables al clima.
En resposta a aquests apressants desafiaments, la Comissió Europea va fer de la resiliència hídrica una prioritat política fonamental per al seu mandat 2024-2029, mitjançant la presentació d’una Estratègia Europea de Resiliència Hídrica —juny de 2025. Mitjançant la introducció de directrius polítiques, recomanacions, plans d’acció i projectes pilot, la iniciativa aplana el camí per a restaurar el cicle interromput de l’aigua, construir una economia intel·ligent en l’ús de l’aigua, garantir aigua neta i assequible per a tots, impulsar la recerca i la innovació, i reforçar la resiliència i la preparació davant catàstrofes en tota la Unió Europea. En el cor de l’Estratègia es troba el principi de “L’eficiència hídrica primer”, que prioritza l’ús sostenible, la reutilització i la conservació de l’aigua en tots els sectors.
LES NOSTRES APORTACIONS A L’ESTRATÈGIA
Mitjançant l’organització empresarial europea de la que som membres hem instat a la Comissió Europea que integri plenament a les petites i mitjanes empreses en l’aplicació i el seguiment de l’Estratègia. Això significa dotar-les d’eines integrals i pràctiques, incentius viables i accés al finançament, que els permetin liderar la innovació en eficiència hídrica, les pràctiques d’economia circular, l’adaptació al clima i els esforços de prevenció de la contaminació, sense comprometre la seva viabilitat econòmica.
A aquest efecte advoquem per les següents mesures:
-
- Incloure mesures per a reforçar l’aplicació de les actuals polítiques d’aigües de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Ha d’actualitzar els llindars de contaminació i els estàndards de qualitat ambiental, així com desenvolupar indicadors rellevants per a les empreses per a monitorar els seus esforços en l’eficiència de l’ús de l’aigua i la prevenció de la contaminació en els abocaments d’aigües residuals.
- L’Estratègia ha d’exigir que totes les mesures proposades per la Comissió en relació amb l’aigua se sotmetin a avaluacions d’impacte exhaustives i anàlisi de costos i beneficis, a fi d’evitar imposar càrregues indegudes a la competitivitat.
- Les empreses han de ser consultades activament en els fòrums multilaterals de la Comissió, en particular els que s’ocupen dels mecanismes de tarifació de l’aigua, els sistemes d’eficiència hídrica i l’aplicació del principi de «qui contamina paga».
- Una estratègia sòlida ha d’anar més enllà d’un model únic per a tots i adaptar-se a les realitats hídriques locals. Hauria de permetre a les autoritats locals, les agències nacionals i els actors regionals decidir sobre la gestió local de l’aigua, sobre la base d’un equilibri d’interessos negociat. L’Estratègia ha d’allunyar-se dels objectius vinculants i únics per a tots i passar a un conjunt d’eines flexibles de millors pràctiques i solucions adaptables, desenvolupades conjuntament amb les empreses sectorials i regionals, així com amb les autoritats locals de l’aigua.
- Per a evitar una allau de normes superposades, l’Estratègia de Resiliència Hídrica ha d’evitar imposar a les petites i mitjanes empreses càrregues excessives, costos creixents de l’aigua i obligacions fragmentades.
ABORDAR ELS PRINCIPALS REPTES PER A UNA EUROPA RESILIENT A L’AIGUA
Les empreses s’enfronten a una doble càrrega. Depenen de l’accés segur a l’aigua potable per a mantenir les seves operacions, mentre que es veuen cada vegada més limitats per estrictes normes d’abocament, especialment en regions amb estrès hídric, sense accés a solucions de tractament assequibles o substituts viables. Malgrat dècades de legislació d’aigües, l’informe de l’AEMA sobre l’estat de l’aigua (2024) i l’avaluació de la Comissió Europea del tercer pla hidrològic de conca (2025) mostren que només el 26% de les aigües superficials compleixen un bon estat químic. La contaminació per productes químics perillosos en els processos de fabricació, la deposició atmosfèrica, l’escorrentia de les obres de construcció i l’alliberament de residus orgànics continuen sent problemes clau. L’Estratègia ha de proporcionar incentius específics perquè les petites i mitjans empreses previnguin i mitiguin la contaminació de l’aigua.
A més, les empreses estan cada vegada més exposades a interrupcions del subministrament i pèrdues involuntàries d’aigua causades per xarxes de distribució d’infraestructures d’aigua obsoletes, moltes de les quals es van construir fa dècades. En tota Europa, aproximadament el 25% de l’aigua neta es perd a causa de les fugues d’aigua, augmentant fins al 60% en països com Bulgària. Aquestes ineficiències tenen un impacte directe en les operacions i la resiliència de les empresess. Les inversions estratègiques en la millora de les canonades i el manteniment són fonamentals per a reduir les pèrdues d’aigua, millorar l’eficiència operativa i augmentar la resiliència als perills relacionats amb el clima.
L’Estratègia també ha de donar prioritat a les inversions públiques i privades en renovació i desenvolupament d’infraestructures, prestant especial atenció al suport als municipis i les empreses de les regions amb estrès hídric.
A això se sumen els desafiaments de la degradació de les infraestructures i l’augment de l’escassetat d’aigua, tant en freqüència com en intensitat, en tota Europa. Segons l’Índex d’Explotació Hídrica Plus, el 30% de la població europea i el 20% del seu territori experimenten estrès hídric anual (AEMA, 2024). Aquestes pressions són més agudes en el sud d’Europa, en particular a Espanya, Portugal i Itàlia, però també s’estan fent visibles a Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica. Les empreses dels sectors que depenen de l’aigua, com l’elaboració d’aliments, els tèxtils, la jardineria i el turisme, es veuen afectades de manera desproporcionada. En algunes regions, els costos operatius han augmentat entre un 10% i un 15% a causa de les restriccions d’aigua, les fugues d’aigua i la competència pels recursos (OCDE, 2024). Les mesures de racionament localitzades, com s’ha vist a Catalunya (Espanya) i Toscana (Itàlia), ja han interromput els cicles de producció i les cadenes de subministrament. L’Avaluació Europea de Riscos Climàtics adverteix que aquestes pressions provoquen efectes en cascada, des de talls d’energia hidroelèctrica i tèrmica fins a interrupcions del transport, parades operatives i pèrdues de llocs de treball.
El canvi climàtic amplifica encara més aquests desafiaments. Com el continent que s’escalfa més ràpidament, Europa està experimentant sequeres, inundacions, onades de calor i pèrdua de gel més freqüents i greus, que es tradueixen en impactes socioeconòmics adversos que afecten directament la continuïtat del negoci de les petites i mitjanes empreses i la seguretat dels treballadors. En 2023, les sequeres prolongades a Catalunya, els Pirineus Orientals (França) i Brandenburg (Alemanya) van contribuir a una caiguda de 246.000 milions d’euros en la facturació de les petites i mitjanes empreses en 2023 (OCDE, 2024). A més, les inundacions, el perill climàtic més freqüent a Europa, s’han duplicat des de 2014. Les empreses de regions vulnerables com Tessàlia, Baviera, l’est d’Espanya, el nord-est d’Itàlia i Nova Aquitània s’han enfrontat a pèrdues d’ingressos d’entre el 15% i el 30% arran de les inundacions (Banc Europeu d’Inversions, 2023).
Una Europa resilient a l’aigua ha d’abordar els mecanismes d’oferta de recurs i els costos de l’energia associats. Tant l’aigua regenerada com l’aigua dessalada han de complementar-se amb una garantia en el subministrament energètic i ha de tenir-se en compte les limitacions per a l’energia hidràulica en períodes de sequera, ja sigui per falta de recurs o per la reserva d’aquest.
Així mateix —i aquesta aportació la va fer l’INSTITUT AGRÍCOLA— els mecanismes d’oferta han de tenir en compte —especialment als països subjectes a sequeres recurrents— la gestió de l’aigua “verda” —part de l’aigua de pluja que retorna a l’atmosfera via l’evotranspiració de les fulles— i la necessitat d’infraestructures d’emmagatzematge —embassaments, recàrrega d’aqüífers, mercats d’aigua, etcètera— que garanteixin o permetin una garantia de subministrament a mig i llarg termini, suficients perquè la major part de les empreses dependents de les xarxes de proveïment d’aigua no vegin afectades les seves operacions, ja sigui per la disponibilitat del recurs o pels costos extraordinaris en què hagin incorregut.
En aquest context hem insistit en que és essencial flexibilitzar la normativa ambiental davant la falta de gestió forestal que ha permès un creixement de la biomassa forestal —que absorbeix aigua verda— derivant en un major risc d’incendi en períodes de sequera. Al seu torn aquest creixement fa disminuir l’escorrentia d’aigua cap als embassaments responsables de garantir el proveïment.
També vàrem demanar que es consideri la modificació de la Directiva marc de l’aigua amb l’objectiu de promoure la construcció d’embassaments que aportin una major garantia de subministrament d’aigua. Alhora, contribueixin al control d’inundacions, atès que el clima tendeix cada vegada mes cap als extrems: o sequera o inundacions sobtades.
En aquest context, l’Estratègia no sols ha d’abordar les conseqüències econòmiques dels desastres relacionats amb l’aigua, sinó també les seves implicacions per a la seguretat pública. Per a això, proposem el desenvolupament d’un protocol europeu comú per a la resposta coordinada a les emergències hídriques, alineat amb el marc de la política europea d’emergències existent. L’Estratègia ha de proporcionar una avaluació de riscos precisa, així com mesures viables de gestió de riscos i prevenció per a les empreses.
RECONÈIXER A LES EMPRESES COM A IMPULSORS DE LA INNOVACIÓ PER A L’EFICIÈNCIA HÍDRICA
L’Estratègia Europea per a la Resiliència Hídrica ha de reconèixer a les pimes com a innovadores clau i facilitadores de solucions d’eficiència hídrica, que ofereixen solucions tecnològiques, tècniques i digitals. Les empreses ja s’estan convertint en actors clau en l’eficiència dels recursos. Segons l’Eurobaròmetre Flaix 2024 sobre «Pimes, eficiència en l’ús dels recursos i mercats verds», el 49% de les petites i mitjanes empreses ja han adoptat mesures d’estalvi d’aigua, en particular en els sectors tèxtil, turístic, agrícola, cerveser i de la construcció. Les pimes estan desenvolupant productes i pràctiques innovadores, com el reg de precisió, els sensors d’humitat del sòl i els dissenys d’edificis intel·ligents.
També estan desenvolupant tecnologies digitals de monitoratge de l’aigua, com a sensors, auditories impulsades per intel·ligència artificial i anàlisis predictives que han ajudat a reduir les pèrdues d’aigua fins a un 30% (Eurobaròmetre Flaix 549, 2024).
L’Estratègia Europea de Resiliència Hídrica ha de millorar l’accés de les petites i mitjanes empreses al finançament i proporcionar orientació i millors pràctiques sobre pràctiques d’estalvi d’aigua en tota la cadena de valor.
Paral·lelament, l’Estratègia ha de donar prioritat a les polítiques del costat de la demanda d’aigua mitjançant l’establiment d’objectius clars i mesurables perquè els Estats membres redueixin l’extracció d’aigua. No obstant això, la taxa de reutilització varia significativament entre els països d’Europa. Per exemple, a França, actualment només es reutilitza el 0,6% de l’aigua, mentre que en altres Estats membres, com Espanya, aquesta xifra aconsegueix el 14%. Per a garantir que els objectius es dissenyin i compleixin de manera realista, la Comissió ha de facilitar l’intercanvi de millors pràctiques entre els Estats membres i definir vies adaptades als contextos nacionals.
Les pimes difereixen àmpliament en l’ús de l’aigua, la intensitat del consum d’aigua i la capacitat tecnològica. Per exemple, la indústria de la cel·lulosa i el paper retorna el 90% de l’aigua extreta al medi ambient, i només el 10% es consumeix per evaporació i residus. Per tant, els marcs reguladors i de monitoratge també han de distingir clarament entre l’ús i el consum d’aigua per a tenir en compte millor les realitats específiques del sector i evitar penalitzar als sectors eficients en l’ús de l’aigua.
No obstant això, per a evitar imposar càrregues desproporcionades que obstaculitzin la competitivitat, els objectius de reducció han d’equilibrar-se amb el dret de les empreses a consumir l’aigua que necessiten. Els objectius de reducció han de ser proporcionals al nivell de productivitat de l’empresa: No s’ha de penalitzar un major consum d’aigua a causa d’una major productivitat. A més, les mesures relatives als objectius de reducció han d’anar acompanyades de mesures simplificades i adaptades a les petites i mitjanes empreses, juntament amb instruments de suport administratiu i financer, per a garantir l’adopció i aplicació efectives dels objectius d’eficiència hídrica.
Juny 2025
