El Penedès, una regió tradicionalment associada a vinyes i vins de qualitat, s’enfronta a un desafiament sense precedents: la sequera. L’escassetat d’aigua posa en perill no només la producció agrícola, sinó també l’ecosistema i l’economia local. Tot i això, una solució innovadora està sorgint: la creació de la Comunitat de Regants del Penedès, un projecte ambiciós que busca garantir el subministrament d’aigua per als agricultors i assegurar la sostenibilitat del territori. Els empresaris agraris i l’agroindústria que allí s’assenta són un dels pilars de l’economia catalana i requereixen solucions estructurals a fi de reduir la incertesa que aquest dèficit hídric està causant.
Després de diverses trobades, i perquè no dir-ho, de l’empenta inicial de viticultors del Baix Penedès que s’organitzaren per constituir agrupacions de regants a partir de les fonts d’aigua disponibles i salvar els ceps, s’ha arribat al consens, entre els diferents actors del territori, que és necessari impulsar un projecte de regadiu per a tot el Penedès, tot impulsant la creació de la Comunitat de Regants del Penedès que pròximament preveu celebrar la seva Junta General Constitutiva per donar impuls al projecte.
El passat 24 de juliol, l’Institut Agrícola va participar en la reunió a Sant Martí Sarroca per impulsar aquest ambiciós projecte amb l’objectiu de regar 25.000 hectàrees a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, utilitzant els recursos hídrics disponibles a la zona, com ara l’aigua regenerada de les depuradores.
En representació de L’Institut Agrícola hi van participar: Ignasi Sans, Director Tècnic; M Carmen Bruach, Secretaria d’Organització; i Albert Valldosera, Empresari Vitivinícola i membre de la Junta Directiva.
Els espais inicialment inclosos a l’edicte de convocatòria de la Junta General Constitutiva de la Comunitat de Regants del Penedès feta per l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys són:
Les finques cultivables dins de l’àmbit perimetral que delimiten les comarques del Baix Penedès, Alt Penedès i Garraf, en els termes municipals de Sant Jaume dels Domenys, La Bisbal del Penedès, El Vendrell, l’Arboç, Banyeres del Penedès, Bonastre, Albinyana, El Montmell, Santa Oliva, Bellvei, Llorenç del Penedès, Calafell, Masllorenç, Cunit, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Olivella, Sitges, Canyelles, Subirats, Font-Rubí, Sant Martí Sarroca, Castellví de la Marca, Castellet i La Gornal, Torrelavit, Mediona, Avinyonet del Penedès, Santa Margarida de Montbui, Vilafranca del Penedès, Torrelles de Foix, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Sadurní d’Anoia, Olèrdola, Vilobí del Penedès, Santa Margarida i Els Monjos, Gelida, El Pla del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Sant Cugat Sesgarrigues, La Granada, Pontons, Pacs del Penedès, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Fe del Penedès, Olesa de Bonesvalls, Les Cabanyes i Puigdàlber.
REUNIÓ DE LA JUNTA GENERAL CONSTITUTIVA
La reunió de la Junta General Constitutiva és el tret de sortida perquè tant la comunitat de regants com l’administració (Agència Catalana de l’Aigua, Departament d’Agricultura,…) iniciïn els treballs previs a l’obtenció d’una concessió administrativa per a l’aprofitament dels diferents cabals necessaris a partir de les disponibilitats que hi hagi.
És en aquesta primera reunió on els propietaris que vulguin optar al regadiu ja han de manifestar el seu interès per a ser membres de la Comunitat de Regants.
En aquest moment de la tramitació, es confereix als propietaris que vagin la reunió de la Junta uns drets de vot d’acord amb uns cabals teòrics (actualment la relació nominal d’usuaris i els seus cabals, està a disposició dels usuaris interessats a les dependències dels Ajuntaments) que ha de permetre acordar les normes de funcionament i la comissió redactora dels futurs Estatuts de la Comunitat de Regants.
Tot i que aquests Estatuts han de ser ratificats posteriorment en una nova Junta General, no és una qüestió baladí, ja que hauran de definir aspectes com el repartiment de cabals, la governança de la comunitat, repartiment dels costs, l’existència de subcomunitats, sectors, etc.
És important que la Comissió redactora treballi amb transparència, i apostant clarament per un equilibri territorial, tot consolidant la representació de tots els territoris que integren el Penedès i un repartiment acurat del recursos hídrics.
En fases posteriors i un cop conclosos els estudis inicials de l’administració, els propietaris inicialment adherits hauran de ratificar el seu compromís amb la comunitat.
Quan arribi aquesta fase ja s’haurà de disposar d’un projecte de regadiu pensat per a les hectàrees adherides amb una estimació del cost i del preu del metre cúbic resultant.
Respecte al finançament de la inversió i la infraestructura general, aquesta va a càrrec dels regants, i habitualment l’administració subvenciona el 85% de la inversió que ha de realitzar la comunitat (el 15% va a càrrec dels regants).
És important ressenyar que això només és així per a la infraestructura general (la que porta l’aigua a peu de finca). La infraestructura necessària dins de cada finca per a fer el regadiu va a càrrec de cada regant sense perjudici de les subvencions que individualment pugui aconseguir (plans de millora, ICO, etc.).
Ara bé, l’administració només dona el finançament per a desenvolupar un sector de regadiu si la Comunitat de Regants aconsegueix com a mínim el 60% d’adhesions de les propietats d’aquell sector. Mentre no s’assoleix aquest percentatge no es tiren endavant els projectes. D’aquí la importància d’assolir el màxim d’adhesions.
Els que vulguin estar al futur regadiu, és molt important que hi estiguin des del primer moment, donat que per acceptar nous regants amb posterioritat, dependrà de l’aigua disponible i de si la infraestructura projectada (per als que inicialment s’hi van apuntar) podria transportar els cabals addicionals que es requereixin per als nous demandants d’aigua.
SENSE CAP MENA DE DUBTES, EL CAMÍ PER FER REALITAT LA TOTALITAT D’AQUEST PROJECTE NO SERÀ NI CURT NI RÀPID, PERÒ AMB TOTA SEGURETAT, SERÀ EL PROJECTE DE FUTUR DE LES PRÒXIMES GENERACIONS AL PENEDÈS I CLAU DE LA COMPETITIVITAT DEL SECTOR I LA REVALORITZACIÓ DEL TERRITORI.
