Desprès de sis mesos de reunions i, teòricament, debats entre els interessats recentment han sortit a exposició pública les seves Ordenances i Reglaments. L’Administració ha tirat pel dret i, fent cas omís de les peticions fetes de reduir la velocitat amb que s’ha tramitat tot plegat.
El present article és continuïtat del que vam publicar a la Drecera número 206 de juliol-agost de 2024. En aquell donàvem la benvinguda a aquest macro projecte de regadiu pel Penedès. I especialment per que havia de servir per a reduir els devastadors efectes de la persistent sequera que estem vivint. La imatge de ceps morts ha estat i segueix frapant.
Cronologia dels fets
Des dels seus inicis no ens hem negat a que tirés endavant tot plegat. Però el caire que ha pres, i de la manera com s’ha treballat, no ens ha agradat gens. Al respecte us fem un xic de resum històric.
El 17 de juliol de 2024 surt la primera notícia oficial. Per Edicte de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys es convoca a la Junta General Constitutiva de la Comunitat de Regants del Penedès, pel 20 de setembre de 2024.
Donada la data en que es convocava, en plena verema, l’INSTITUT AGRÍCOLA va enviar vàries cartes demanant un ajornament de la data. Alhora, la urgència en que es convocava, i el període estiuenc i vacacional pel mig, no donava temps per a que els interessats poguessin estudiar i situar-se amb la proposta. Tot i així, la convocatòria no es va posposar.
Posteriorment, donades les formes amb que es treballava per,, teòricament, redactar el text de les Ordenances i Reglaments de la Comunitat, es van presentar cartes a la Consellera de Territori, al Conseller d’Agricultura, a l’Agència Catalana de l’Aigua, i a l’Alcalde de Sant Jaume dels Domenys, fent-lis palès la manca de transparència i democràcia que hi imperava.
Així mateix, el 12 de desembre de 2024 vam convocar als nostres socis i a representants d’associacions empresarials agràries del Penedès a una reunió informativa a La Granada. En aquesta, amb un nombrós número d’assistents, els vam explicar com anaven les coses i el nostre plantejament. Vam seguir reiterant que la portada d’aigua de reg per les vinyes era quelcom molt interessant i atractiu. Però el que no ens semblava gens correcte era l’actitud de menyspreu, prepotència i imposició de les Administracions promotores. Les propostes de millora i replantejament que vàrem fer arribar a la Junta Constitutiva, mitjançant els nostres representants, varen ser ignorades i aparcades, sense cap mena de justificació.
Entenem que s’ha volgut córrer a muntar una Comunitat amb pressa i corrents, sense donar massa temps a estudiar les possibilitats d’organització i gestió disponibles, que siguin viables i la forma que sigui més adient, econòmica i còmode. Cal recordar que estem parlant de milers d’hectàrees de conreu i de possibles regants. I que les infraestructures necessàries per a poder-ho posar en marxa són inexistents, nombroses i ingents. Amb una sola Comunitat no es pot, ni es podrà, abastar-ho.
Així les coses, el 30 de gener de 2025 la Junta General Constitutiva aprova les Ordenances i Reglaments de la Comunitat. Alhora, recentment, i en compliment de la normativa, ha sortit a informació pública aquestes Ordenances i Reglaments aprovats. És per això que presentarem les corresponents al·legacions, de les quals en fem un resum tot seguit.
Propostes de modificació de les Ordenances
Constitució i denominació (article 1)
La figura jurídica idònia per a gestionar una Comunitat de regants de més de trenta mil hectàrees de superfície és la de Comunitat General de Regants. L’àmbit d’actuació de sis comarques fa inviable que amb un sol organisme es pugui gestionar i administrar una comunitat de regants tant àmplia. Aquesta coordinaria i aglutinaria un seguit de Comunitats de Regants, cadascuna amb un àmbit territorial molt més petit i gestionable. Poden ser una per comarca, o una per cada estació depuradora, o de qualsevol altre manera.
A les conques internes de Catalunya no es disposen de precedents, però sí a la resta. Exemples d’aquestes ho són el Canal Segarra-Garrigues, els Canals d’Urgell, el Canal de la dreta de l’Ebre o el Canal de Catalunya i Aragó. Tots ells d’àmbits supracomarcal i amb milers de regants. Per tant, d’experiència al respecte, n’hi ha.
El fet de constituir-se en Comunitat General no ha d’alterar la unitat del projecte de reg. Aquest es pot licitar en conjunt, però contemplar la gestió i explotació per fases o territoris. l en cadascun d’aquests ho gestionarà la seva pròpia Comunitat de regants, amb major proximitat i una ponderació de les decisions d’acord amb la mitjana de superfícies de les finques.
Àmbit territorial (article 2)
D’acord amb la normativa cal exposar un plànol de l’abast territorial de la Comunitat de Regants. Però aquest no consta exposat ara. Per la qual cosa es demana còpia del mateix. Aquest ha de recollir els terrenys amb cultiu llenyosos. La manca d’aquest planell i la possibilitat d’al·legar el fet de voler o no estar-hi suposa una indefensió del propietari.
Finalitats i objectius de la Comunitat (article 4)
La finalitat principal ha de ser el reg dels conreus llenyosos. No ha de ser possible, com es deixa entre veure, altres usos ‒habitatge, industrial, ramader, recreatiu, etcètera. Pel que fa als aprofitaments d’aigües ja existents, se’ls ha de respectar, donant-lis la possibilitat d’afegir-se a la Comunitat o no, però de forma voluntària, no imperativa.
Membres de la Comunitat de Regants (article 5)
L’Annex 2, consistent en el llistat de membres de la Comunitat ‒Padró d’Usuaris‒ tampoc consta a l’Edicte. Per la qual cosa es demana còpia del mateix. D’aquesta manera tothom sabrà si se l’ha inclòs o no, i al·legar el que escaigui.
Número de vots (article 7 i Annex 2)
L’Annex 2, amb el número de vots que s’assigna a cada regant no consta publicat. Per la qual cosa, es demana còpia del mateix. I més quan en aquest es determina el seu dret de vot. Així mateix, es proposa que la superfície mínima amb dret a vot s’estableixi en tres hectàrees ‒no una, com ara. Per sota d’aquest valor caldrà agrupar a varis propietaris per assolir l’esmentat mínim.
Pel que fa a la ponderació del vot caldria un millor repartiment. Es dona més prevalença a les petites superfícies que a les grans. Per exemple, si segons l’Annex 3 a una superfície de 1 hectàrea li correspon 1 vot, a una de 25 serien 25 vots, i en canvi només se li atorguen 10. Entenem que la ponderació no és massa democràtica, i caldria incrementar el número de vots per les superfícies grans.
Tampoc s’hi indica si la superfície que es contempla és l’existent per a tot l’àmbit territorial de la Comunitat de Regants, o es computa per cada municipi. La lògica seria el primer cas, però seria millor especificar-ho.
Expropiació forçosa i servituds (article 10§3)
Vulnera el dret de la propietat privada i el respecte a percebre una indemnització justa per un bé privat la previsió que qui fixi la indemnització serà la Junta de Govern. D’acord amb la normativa ha de poder-se recórrer la seva decisió, per tal que es fixi l’apreuament per part del Jurat d’Expropiació de Catalunya, en via administrativa. I, si ho considera oportú, a la via contenciosa administrativa.
Usuaris no regants (article 11§2)
El text incorpora a uns “usuaris no regants”, dels quals no s’especifica qui són, ni quins són els seus drets i obligacions. La seva existència és contradictòria amb l’article 1§1 on es parla, en tot moment que els usuaris són regants “de cultius llenyosos”. Aquest precepte, doncs, és del tot incongruent i sense cap mena de claredat. Es proposa la seva supressió
Repartiment de despeses (article 13)
No és just que els possibles interessats en l’aigua es vegin obligats a satisfer les despeses de la portada i distribució de tot l’àmbit superficial, quan l’aigua no arribi arreu. És a dir, demanem que no paguin mentre no arribi l’aigua a la finca. I més quan el propi article 1 estableix que l’àmbit territorial pot variar en virtut dels estudis que estableixin la viabilitat o no de la portada de l’aigua. D’altre manera aquests estan pagant per un dret d’aigua que no és factible.
Altres usos autoritzats (article 16)
Respecte de les Vocalies, es torna a parlar de “diversos tipus d’aprofitaments” o de “diversos usos autoritzats”. Tampoc aquí es descriu o defineix a quins s’està referint, creant-se una inseguretat jurídica. Ha de quedar ben clar que l’únic ús permès és el regadiu de cultius llenyosos:
La Junta de Govern (article 23)
El sistema de distribució de les Vocalies demostra, altre cop, que una única Comunitat de Regants no és lògica ni ajuda a la gestió de l’enorme àmbit territorial. Una sola Vocalia ha de representar a cents de regants d’un territori de varis municipis. Això farà que no sigui gens representatiu de les situacions existents i de les casuístiques.
Per tant cal que es canviï l’estructura prevista, passant a una Comunitat General per a tot l’àmbit territorial. Aquesta estarà formada per tantes Comunitats de Regants com territoris ‒per exemple comarques‒ o estacions depuradores estiguin disponibles.
Llistes de candidatures (article 33§4)
Es necessari establir la durada mínima del procés electoral, doncs el text és confús. Entenem que, entre la convocatòria i la data de les eleccions, a fi i efecte que doni temps a fer tots els tràmits, hi ha d’haver quaranta-cinc dies.
Infraccions greus: canvi d’ús (article 40.k)
Es demana d’incloure, com a infracció greu, el pas de cultiu llenyós a no llenyós.
Evidentment, tot i aquestes al·legacions, repetim, no ens oposarem al projecte de portar aigua de reg. Però sí a la forma en que es vol organitzar i gestionar. I defensarem les nostres propostes per tal que es faci un bon ús dels diners públics i privats per abastar a les finques d’un bé tant preuat com l’aigua.
