Baldiri Ros, President de l’Institut Agrícola
Sovint som víctimes d’una societat insatisfeta i desmesurada. Avui cal una educació que ens connecti amb l’austeritat i la senzillesa. Retornar el valor a l’origen de cada cosa, retrobar també el noble ús i existència dels aliments.
La producció d’aliments és una qüestió transcendent i, per això, cal impulsar l’agricultura viable i competitiva. L’essència és posar en valor de lliure mercat les matèries alimentàries. Això beneficia el conjunt de la humanitat, beneficia el medi ambient i beneficia especialment aquells que entenen l’activitat productiva primària com una activitat empresarial.
Obligadament, les matèries primeres alimentàries tornen a ser importants al món desenvolupat i en tenim per força anys. Cal tranquil·litat i plena confiança en la professionalitat dels nostres empresaris agraris.
Avui l’empresari agrari ha de saber donar una resposta realista a les noves necessitats socials i a les específiques condicions de mercat. Aquesta actitud ha d’ajudar a reformar el desordenat i conflictiu marc legislatiu de l’activitat agrària, tant en territori com mediambiental, doncs el principal actiu que les nostres empreses disposen, és la terra, en la majoria dels casos de propietat i que és del tot indissociable de l’activitat econòmica.
També hem d’aconseguir integrar amb normalitat la utilitat dels coneixements de l’agroecologia i les ciències del paisatge agrari, al servei d’un desenvolupament econòmic, on el respecte al medi ambient esdevingui una oportunitat i no pas un impediment.
Preocupar-se del canvi climàtic, del medi ambient o de les emissions de CO2 és bo i positiu. Els científics i els tècnics han d’estudiar tot allò que pugui perjudicar les persones que habiten la terra, i que proposin mesures reals i realistes per pal·liar-ho. Però per avui i ara és imprescindible que els governs es preocupin de garantir l’alimentació de les persones.
Afegir adjectius a l’agricultura és restar-li la capacitat necessària per ser viable i competitiva. “Agricultura sostenible, mediambientalment correcta, de qualitat, ecològica, artesanal, tradicional, de proximitat”, són vocables que sempre han estat respectats i tinguts en compte per l’agricultura. No n’era la fi, però sí unes conseqüències col·laterals positives de l’activitat agrària (paisatge, cura del medi ambient, embornal de CO2, de qualitat i segura).
És, doncs, la qüestió transcendent, la de recuperar la funció primera de l’agricultura que és la de produir aliments per raons de seguretat al món. Res no és tan perillós, en economia, com que els aliments escassegin, els preus es disparin i les persones tinguin dificultats per alimentar-se correctament.
Per primera vegada, en economia, es compleix la màxima de “Primer, allò Primer” i el “primer” és menjar i per això cal produir i qui produeix són les empreses agràries i en aquest menester és al que ens hem de dedicar. Les persones, el medi ambient, el canvi climàtic, l’aigua i la biodiversitat ens ho agrairan.
Octubre, 2022
