El Tribunal admet la demanda interposada per l’INSTITUT AGRÍCOLA contra l’Acord de Govern que va aprovar definitivament el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa. I, per Sentència, encara no ferma, el declara anul·lat.
Una mica d’història
Per Resolució del llavors Departament de Medi Ambient, d’11 de novembre de 2004, s’aprovava definitivament la delimitació de l’espai protegit de l’Alta Garrotxa. Espai que incloïa territori dels municipis d’Albanyà, Cabanelles, Maçanet de Cabrenys i Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà; Beuda, la Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Sant Joan les Fonts i Tortellà, a la comarca de la Garrotxa; i Camprodon, Molló i Sant Pau de Segúries, a la comarca del Ripollès. En total representaven 32.880 hectàrees protegides.
A partir d’aquí va transcorre un temps amb poca activitat envers la gestió d’aquest espai protegit. Malgrat que existia un Consorci creat, ex profés, per a aquesta finalitat. Però a principis del 2018 el Departament de Territori i Sostenibilitat va endegar els treballs de redacció del que es va anomenar “Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa”. Els quals, com ens té massa acostumats dit Departament, sigui amb la nomenclatura que sigui, es van iniciar sense comptar ni consultar amb els representants dels empresaris i propietaris forestals. És per això que l’INSTITUT AGRÍCOLA, a mitjans del 2018, ja vam demanar formalment al Departament informació al respecte. I tot i la nostra reiteració, no es va rebre cap resposta.
En paral·lel el mateix Departament va endegar el procediment d’avaluació ambiental estratègica, de conformitat amb la normativa vigent —Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes. Aquest procediment va finalitzar amb la Resolució TES/1851/2018, de 25 de juliol de 2018, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural que va establir que l’avaluació havia de ser la simplificada i no l’ordinària. Decisió, aquesta, que no vam compartir, i que va ser un dels punts que l’INSTITUT AGRÍCOLA va incloure a la demanda judicial que posteriorment es va interposar, i de la que em parlarem més avall.
Seguidament, l’1 de març de 2019, el mateix Departament aprovava inicialment el Pla de protecció, incloent el territori delimitat pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 2004, més tota una zona perifèrica de protecció. Fent, doncs, que la superfície que s’incloïa al Pla de protecció arribés fins a les 50.275 hectàrees. És a dir, incrementava en més del 50% l’abast ja aprovat i establert prèviament. Ampliació, desmesurada, a la que hi donà suport el “Consorci per a la protecció i la gestió de l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa” —format per onze ajuntaments, tres consells comarcals, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya. Però, que, evidentment, ni el territori, ni els seus representants, com l’INSTITUT AGRÍCOLA i el Centre de la Propietat Forestal —en el que l’INSTITUT AGRÍCOLA hi tenim un vocal dels cinc que representen la propietat privada forestal—, hi vàrem estar conformes.
Vista aquesta manera de treballar del Departament, el qual, malauradament, no ens venia de nou, va fer que poséssim en coneixement de tots els possibles interessats, i especialment als nostres socis que tenen propietats o activitats a l’Alta Garrotxa, de tot el que estava succeint. Per això, es van publicar varis articles a la nostra “Drecera”. Concretament als números 174, 175 i 177, així com vam organitzar una reunió informativa el setembre. I, finalment, a finals del mateix mes, es presentava un extens i argumentat escrit d’al·legacions contra l’aprovació inicial del Pla de protecció. Tot plegat, dins el mateix any 2019.
Els aspectes més importants que es van al·legar per tal que el referit Pla no prosperés foren els següents:
- Manca de consulta prèvia als propietaris i empresaris agrícoles i forestals del territori.
- Ínfima representació dels propietaris i empresaris agrícoles i forestals als òrgans de govern de l’espai protegit.
- Manca d’un estudi econòmic-financer de l’aplicació a les mesures i actuacions que incloïa el Pla.
- Necessitat d’una prèvia avaluació ambiental ordinària, i no simplificada.
- Incorporació d’una zona de protecció i connectivitat no inclosa dins el PEIN.
- Existència de conceptes jurídics indeterminats: bosc d’evolució natural, ús públic de l’espai natural, àrees d’atenció especial, etcètera.
- Reducció o limitacions d’usos i activitats fins llavors permesos.
Però malgrat aquesta ferma oposició, i demostrada especialment la manca de consulta al territori i a les organitzacions empresarials agràries i forestals, ometent fins i tot els informes desfavorables d’organismes representatius de la propietat forestal, per Acord de Govern 15/2021, de 9 de febrer, s’aprova —en vigílies d’eleccions al Parlament català— el Pla de protecció del medi natural i el paisatge de l’Alta Garrotxa. És a dir, amb traïdoria, volien “deixar-ho tot ben lligat”, pel que pogués ser.
Un Pla de protecció que havia de ser la punta de llança d’una nova era en la gestió del territori
El Pla de protecció de l’Alta Garrotxa sempre se’ns havia venut, per part del Departament, com una nova generació de planejament per a gestionar, aquest cop sí, ens deien, els espais protegits. Una nova tipologia que havia de ser l’eina de treball de la recent, llavors, creada Agència de la Natura de Catalunya —de la que n’hem parlat, i parlarem, malauradament, en articles apart. La qual, amb la seva governança, les seves directrius, regles i actuacions havia de solucionar, d’una vegada per totes, o no !, el mal endèmic dels espais naturals: prohibició il·limitada per efectuar-hi activitats econòmiques, incloent-hi els aprofitaments forestals, manca de representativitat dels propietaris i empresaris forestals als òrgans de govern, inviabilitat econòmica de les explotacions forestals, alta freqüentació de persones i vehicles aliens a les explotacions, etcètera. Per aquestes, i per altres raons, des de l’INSTITUT AGRÍCOLA sempre hem estat molt amatents a tot el procediment seguit des de la seves beceroles.
I a la mínima que vam tenir coneixement de la seva gènesis, vam sol·licitar, en la representació que ostentem, estar-ne informats. Però ja heu vist que no va ser així,. Tot i haver-ho demanat formalment dos cops. El Departament va fer “com si sentís ploure”. Però això, com seguidament explicarem, no li ha servit per a res. La justícia, finalment, ha triomfat i ens han donat la raó.
El procediment judicial per impugnar el Pla de protecció
Un cop publicat l’anunci oficial d’aprovació definitiva del Pla, l’INSTITUT AGRÍCOLA no va dubtar en interposar —abril de 2021— Recurs Contenciós Administratiu contra el mateix. Estava clar que lluitaríem fins on calgués per tal que aquest Pla, i tot el que significava de nou model de gestió dels espais naturals, no prosperés. I, menys, sense el coneixement, debat i assentiment del territori. Posteriorment, el novembre de 2021, es presentava la demanda, on es ratificaven i ampliàvem els arguments que hem anat explicant, per tal que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en donés la raó.
Som coneixedors que altres organitzacions que, teòricament, representen a propietaris i empresaris agraris i forestals, van, també, interposar, Recurs contenciós contra l’aprovació del Pla de protecció. Però sembla que, justificant-se en una voluntat de negociació i de cerca d’una solució consensuada amb el Departament, ara d’Acció Climàtica, van aturar la tramitació del procediment judicial.
En canvi, a l’INSTITUT AGRÍCOLA no ens va tremolar el pols, i fidels a la nostra causa i al deure de servei als nostres socis i simpatitzants, i del territori en general, vam continuar, sols, amb el contenciós. Del qual, finalment, n’hem sortit victoriosos. La Sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 15 de desembre de 2023, “Estima el recurs contenciós administratiu interposat per (…) INSTITUT AGRÍCOLA CATALÀ DE SANT ISIDRE contra l’Acord GOV/15/2021 (…) que aprovà definitivament el Pla de protecció del medi natural i del paisatge de l’Alta Garrotxa, que s’ANUL·LA”. Alhora, condemna a la Generalitat al pagament de les costes processals.
La Sentència, a la data de redacció d’aquest article, encara no és ferma, i podria ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem. Però, tot i així, esperem que amb tot aquest procés, que ha durat ben bé sis anys, el Govern s’hagi adonat que les coses no es fan així, d’esquenes al territori, als propietaris i empresaris forestals, i als representats d’aquests. Desitgem que n’hagin pres bona nota.
Gener 2024
