El disseny de les directrius urbanístiques metropolitanes estan sobre el taulell
A “La Drecera” de gener-febrer 2020, és a dir, ja fa tres anys i mig, vam parlar-vos d’aquest megaprojecte que representa la planificació urbanística de l’àrea metropolitana de Barcelona. Llavors us explicàvem quin era el plantejament general que es presentava. També fèiem un resum de les aportacions i al·legacions que l’INSTITUT AGRÍCOLA vàrem presentar a l’avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), dins el període d’informació pública establert entre el maig de 2019 al gener de 2020.
Ara en continuarem parlant. I no per que durant tot aquest temps el projecte hagi estat paralitzat, com si la malaurada pandèmia l’hagués postergat. No, tot el contrari, l’Administració hi ha anat treballant. I així és com el passat 21 de març es va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic Metropolità. Un nou pas endavant en la seva tramitació, desprès de l’Avanç del 2020. Però aquesta fase ja té els seus efectes immediats: la suspensió de la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanística i d’urbanització, llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, de tot un seguit d’àmbits urbanístics concrets, per un període de dos anys. La cosa, doncs, ja és més seriosa.
Amb aquesta aprovació inicial del PDUM s’inicia un període d’informació pública del mateix, fins al proper 30 d’octubre, on tothom que ho consideri oportú pot consultar la documentació, així com dur-hi a terme les aportacions i al·legacions pertinents.
Hem de recordar que estem parlant d’un territori de 636 km2, que abasta 36 municipis de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme oest i Vallès Occidental sud, i on hi viuen 3,3 milions de persones. El PDUM serà la norma urbanística superior, de la que en dependran la resta de normativa urbanística aplicable en tot el seu àmbit. Serà el que substituirà el encara, avui, vigent Pla General Metropolità de Barcelona de 1976 ‒que abasta 27 municipis. Pla que, segons els redactors del PDUM, després de quasi cinquanta anys de durada, està desfasat en els seus objectius, apedaçat ‒amb unes mil sis centes modificacions puntuals‒ i que s’ha d’adaptar a les noves visions dels urbanistes. L’horitzó és el disseny de la metròpoli pel 2050.
I quin és el seu plantejament ?
Doncs la proposta es tendir cap a la creació d’una metròpoli policèntrica i nodal. És a dir, defugir de la centralització de tots els serveis i infraestructures en la ciutat de Barcelona, i repartir-ho entre sis agrupacions de municipis — Llobregat Continu, Llobregat Delta, Vall Baixa i Ordal, Vallès, Nord i Barcelona. Així mateix es crearan quinze pols d’atracció ‒Porta Diagonal, Quatre Camins, Besòs Central, Castelldefels-UPC, entre d’altres‒, o es promouran deu grans avingudes metropolitanes que serviran per unir les ciutats. Un exemple pot ser la Gran Via Metropolitana, que uneix Castelldefels amb Montgat, al llarg de quasi 35 quilòmetres. Aquestes vies han de millorar els desplaçaments de la població implementant-hi més transport públic i carrils bici o passejos per vianants. L’objectiu és que el 2050 el 50% dels desplaçaments es facin a peu o en bicicleta, i el 30% en transport públic. El repte, doncs, és important, vist l’actual xarxa d’infraestructures, totalment descoordinada, impuntual o poc efectiva.
Els espais oberts i la infraestructura verda
Un altre aspecte important que es tracta són els espais oberts. Nomenclatura que prové del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, i que són, bàsicament, el conjunt de sòls d’interès natural i agrari que el PDUM preserva reconeixent-ne el paper cabdal en el manteniment de la biodiversitat, la regulació del cicle de l’aigua, la mitigació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic, la prevenció dels riscos naturals i el subministrament d’aliments de proximitat. Aquí és res !
El PDUM classifica els espais oberts en quatre grans àmbits amb funcions diferenciades:
- Àrees nucli: Àrees predominantment forestals que presenten una biodiversitat i connectivitat elevades. Inclouen les zones humides del delta del Llobregat, el Garraf, Collserola, així com la serralada de Marina, els Xaragalls del Vallès i les Muntanyes del Baix. Ocupen un total de 21.234 hectàrees.
- Connectors passera: Àmbits dins entorns altament fragmentats que actuen com a passera d’hàbitat afavorint la connectivitat ecològica. En situar-se en entorns urbanitzats o amb alta presència d’infraestructures, requereixen d’una protecció addicional. Són el turó de Montcada (Montcada i Reixac), el Puig Pedrós de l’Obac (Sant Cugat del Vallès), el turó de la Gatxarella (Castellbisbal) i els espais oberts existents entre Can Fatjó dels Aurons i el torrent de Ferrussons (Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat del Vallès). Ocupen 332 hectàrees.
- Mosaic agroforestal: Àmbits de muntanya o fora de les planes al·luvials amb més potencial per ser cultivades en relació al pendent i l’accessibilitat, així com per la proximitat a l’aigua. Ocupen una superfície de 4.466 hectàrees.
- Plana agrària: Àmbits de les planes al·luvials i deltaiques amb més potencial per ser cultivades en relació a la disponibilitat d’aigua i a l’assoliment d’un model que tendeixi a la seva sobirania alimentaria. Ocupen una superfície de 3.004 hectàrees.
L’altre concepte al qual ens hem d’acostumar a sentir és l’estructura verda. Aquesta la conformen elements en sòl urbà i en espais oberts, com ara els eixos verds, els camins i els espais lliures de transcendència metropolitana, que conformen tots ells una xarxa que vertebra les relacions entre assentaments urbans i natura. El conformen tres tipus diferents: eixos verds estructurants, camins estructurants i espais lliures estructurants. Al respecte caldrà veure i estar amatents, com ja vam al·legar amb l’Avanç, que es tingui present la titularitat privada de molts d’aquests eixos i camins, i que amb l’abanderament de l’ús social —concepte jurídic indeterminat— no es vulneri el dret de propietat privada.
El conjunt dels espais oberts —incloent-hi els sistemes transversals— assoleixen una extensió de 32.430 ha, el 50,8% del total del la superfície de l’àrea metropolitana, i un 4,21% més de la classificada com a sòl no urbanitzable pel planejament vigent. El PDUM proposa l’ordenació de la infraestructura verda com a base estructural del desenvolupament urbà considerant quatre tipus d’actuacions principals: la preservació dels espais oberts, la recuperació de l’activitat agrària, la millora del cicle integral de l’aigua i l’establiment d’una xarxa de verd urbà interconnectada amb el seu entorn.
Així com el seu Avanç no contenia directrius normatives ni la descripció gràfica de les diferents classificacions i qualificacions urbanístiques, l’aprovació inicial sí que inclou la part amb la normativa urbanística que serà d’aplicació així com els plànols d’ordenació i qualificació urbanística on s’aplicarà aquella. Per tant, és important veure quins canvis s’han previst respecte de l’actual planificació.
L’ús del sòl no urbanitzable
El PDUM també fa un catàleg d’usos del sòl i ajusta les definicions i les activitats que s’hi inclouen, per tal d’establir un criteri comú de cara a que el futur Pla d’Ordenació Urbanística Metropolità —que substituirà al vigent Pla General Metropolità— els concreti. Pel que fa als espais oberts i la regulació del sòl no urbanitzable, el PUDM hi dedica el Títol IV de la Normativa.
I és aquí on hi hem de fer incidència, per tal que aquest llistat d’usos sigui el més ampli, menys restrictiu, adaptat a les necessitats de l’activitat agroalimentària i a l’assoliment d’una sobirania productiva que aconsegueix obtenir els productes al nostre territori, sense dependre de l’exterior.
L’article 126 de la Normativa del PDUM dona continuïtat als preceptes vigents del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat en el seu àmbit. Però com ja us hem anat dient anteriorment ‒”La Drecera” de maig-juny 2023‒, l’INSTITUT AGRÍCOLA, juntament amb les cooperatives agrícoles i els Ajuntaments de la zona, estem treballant per modificar radicalment aquesta normativa, per tal d’adaptar-la als nous requeriments i exigències d’una agricultura moderna i competitiva. Els efectes del Parc Agrari han estat desastrosos: abandonament de terres productives, manca de relleu generacional, deficiència d’infraestructures, confrontació amb usos no agrícoles, etcètera. En aquest punt segur que serem molt bel·ligerants enfront els redactors del PDUM per tal que es reconsideri aquesta remissió al Parc Agrari, i, en canvi, es redacti una normativa molt més laxa i proactiva envers el desenvolupament d’un sector agroalimentari potent i eficient al delta del Llobregat. Se’ns gira feina, però l’objectiu s’ho val !
I les zones urbanes ?
El PDUM proposa un model de desenvolupament urbà basat no en el creixement i l’extensió, sinó en la compleció, la intensificació i la transformació dels teixits existents i del sectors de desenvolupament previstos en el planejament urbanístic vigent.
Respecte de l’habitatge la proposta en preveu la construcció de 120.000 a preu assequible, dels quals la meitat seran de lloguer social. Així mateix també es pretén rehabilitar els edificis i reciclar teixits urbans, així com establir reserves per a l’establiment de parcs fotovoltaics per aconseguir l’electrificació sostenible dels edificis i de la mobilitat.
Octubre 2023
