El Govern no només incompleix els dos mandats del Parlament de març i octubre de començar des de zero l’estratègia de xoc contra el deteriorament mediambiental del delta del Llobregat, sinó que insisteix en els mateixos errors dels últims tres anys sense justificació científica ni tècnica.
La nova ronda de contactes del Departament d’Acció Climàtica insisteix en una mentida com és conciliar agricultura i medi ambient a través de l’abandonament de més de 2.300 hectàrees de cultiu i usos urbans sense gestió com ha passat en els últims 20 anys.
A menys d’un mes de les Eleccions, el Govern continua mantenint un discurs fal·laç sobre el que manava la carta d’emplaçament de la Comissió Europea, de la qual s’han complert tres anys sense resposta, abocant l’Estat a afrontar un altre expedient sancionador més.
Barcelona, 17 d’abril de 2024
L’obertura d’una nova ronda de contactes amb representants de les organitzacions agràries al voltant de l’ampliació de la zona ZEPA del Baix Llobregat deixa al descobert la nul·la intenció per part del Govern de complir els mandats de començar des de zero l’estratègia de resposta a la carta d’emplaçament que el Parlament li va donar per una àmplia majoria transversal dels seus grups polítics.
Tant en la resolució del 28 de març (presentada per JxCat) com en la del 5 d’octubre de 2023 (presentada pel PSC), el Parlament va assenyalar la imperiosa necessitat de descartar l’ampliació projectada el juliol del 2022, centrar-se a solucionar els incompliments que especifica la carta, no aprovar una nova delimitació de la ZEPA si no s’ha constituït una taula de treball sobre el tema i s’ha assolit un consens majoritari, potenciar l’activitat agrària del Baix Llobregat com a hub agroalimentari català, constituir una taula de treball per millorar les infraestructures hidràuliques i una tercera taula de treball per revisar la normativa del Parc Agrari.
En aquest sentit, l’Institut Agrícola rebutja el nou intent del Govern de reemprendre un camí que no dona una resposta satisfactòria al que demanen els serveis de medi ambient de la Comissió Europea, col·locant Catalunya davant el risc d’un expedient sancionador i una multa milionària per part de les autoritats europees.
La negativa a un diàleg estructurat revela fins a quin punt el Departament d’Acciò Climàtica no té els mínims estàndards tècnics que justifiquen la seva actitud, mentre que en el cas del Govern en el seu conjunt revela la seva volença per idees nocives i altament perjudicials per a la societat catalana com el decreixement econòmic, la “criminalització climàtica” de l’agricultor o la inconveniència que hi hagi més i millors serveis urbans i periurbans.
La història dels darrers tres anys és un cúmul penós de desordre, manca de rigor cientificotècnic, prejudicis ideològics i incompetència política que no ha fet més que contribuir a seguir deteriorant un entorn natural clau de l’àrea metropolitana de Barcelona. El Govern, lluny de rectificar buscant el consens i la veritat científica, continua empitjorat en un doble error: d’una banda, que multiplicar per 2,5 vegades l’actual superfície protegida és més que suficient per recuperar les poblacions d’ocells i els aiguamolls del delta; i, d’altra banda, que es pot mantenir una certa activitat agroalimentària subvencionada amb severes restriccions.
Ni l’un ni l’altre és cert. Menys encara quan al llarg dels últims tres anys multitud d’estudis tècnics, econòmics i ambientals han mostrat el “coll d’ampolla” que la zona arrossega des de fa més de dues dècades. D’això és del que s’ocupa la carta d’emplaçament i a això és al que cal dedicar el temps. Ni més ni menys que establir un pla de gestió coherent, eficaç i correctament finançat (tres característiques que ni estan ni se les espera del Govern donada la seva conducta des que va arribar al poder) i una petita ampliació de superfície protegida a dues zones molt concretes.
Tota la resta no està sustentat en l’evidència científica més recent. És evident que el Departament ha entrat en una “via morta” de la qual és molt difícil sortir de forma “normal”, la qual cosa porta a pensar en vies alternatives aprofitant que estem a menys d’un mes de les eleccions. Entrar en l’estratègia de “compra de voluntats” és perillosa i inacceptable, més encara si ens atenim a l’historial gestor de la Generalitat quan ha tingut (o té en aquest moment) que gestionar programes d’ajuts urgents per pal·liar la sequera, entre d’altres. La incompetència tècnica se suma a la incapacitat administrativa. Com pot ser creïble un Govern que promet subvencionar els empresaris i professionals agrícoles afectats per la ZEPA si ni tan sols són capaços de gestionar amb una mínima diligència la PAC o els paquets extraordinaris d’ajuda contra la sequera?
Llegir en premsa:
