UGT-FICA pretén bloquejar de nou el Conveni Agropecuari de Catalunya apel·lant al Tribunal Suprem, tot i haver perdut dues sentencies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els dictàmens previs al Tribunal Laboral de Catalunya.
Per què a l’any 2024 encara no tenim un nou Conveni Col·lectiu Agropecuari de Catalunya?
El darrer Conveni Col·lectiu Agropecuari de Catalunya es va publicar el 28.12.2021 i amb una vigència que anava del 01.01.2019 al 31.12.2020. Gairebé quatre anys després seguim sense tenir un nou conveni col·lectiu publicat i en vigor.
Pel camí, van sortint publicats els diferents salaris mínims interprofessionals de cada any, el del 2021, 2022, 2023 i el darrer del 2024, que no fan més que anar-se menjant i absorbint els diferents salaris de totes les categories professionals del conveni col·lectiu.
En aquest temps els dos sindicats que negocien el conveni per la part social -UGT i CCOO-, han volgut condicionar les negociacions amb la imposició d’adequar les taules salarials de manera obligatòria sense entrar a negociar cap més article ni qüestió del conveni, bloquejant les negociacions i abandonant la taula de negociació sinó fèiem el que volien de manera immediata, cosa que vulnera tant la bona fe com el dret de negociar lliurement entre les parts, exigida en tots els processos de negociació previstos a l’art. 89.1 del Text Refós de l’Estatut dels Treballadors. Especialment ha estat la secció d’UGT-FICA la que en aquests darrers tres anys s’ha entestat i ha pretès obligar a les patronals a adequar les taules salarials del conveni al Salari mínim interprofessional (SMI) vigent en cada any, totalment al marge de la negociació del nou conveni col·lectiu. Aquesta organització sindical finalment va judicialitzar aquesta qüestió interposant demandes per conflicte col·lectiu contra les patronals signants del Conveni davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Argumentacions de les patronals
Des de l’Institut Agrícola sempre s’ha defensat que la pretensió d’UGT no era ajustada a dret, ja que el Salari Mínim Interprofessional s’aplica al conjunt de les retribucions del treballador en còmput anual, un fet que en el cas del conveni agropecuari de Catalunya inclou retribucions com ara la paga d’antiguitat i d’altres conceptes. Aplicar la pretensió dels sindicats d’adequar a SMI únicament la taula salarial dels grups professionals convertiria –de facto– la resta de complements en retribucions addicionals a banda del SMI de manera que el còmput final de la retribució salarial en còmput anual podria ser molt superior a l’inicialment previst i/o pactat.
Per part de la patronal –en especial de L’Institut Agrícola–, sempre hem defensat que no existeix cap obligació d’adequar les taules salarials i equiparar-les al SMI vigent, i que, el que cal, és reiniciar les negociacions per treballar el conveni col·lectiu en tota la seva extensió, en tot el seu articulat, com sempre s’havia fet.
De fet, entre les qüestions que fa temps que demanem d’abordar amb urgència a la negociació col·lectiva estan:
-
- La congelació i/o supressió de la paga d’antiguitat i eventual conversió a complement ad personam.
-
- La concreció del procés de crida dels treballadors fixes discontinus
-
- Renegociar l’apartat relatiu a l’allotjament que ara no es poden descomptar de resultes del decret del Salari Mínim Interprofessional.
-
- Continuació dels treballs de redifinició dels Grups Professionals del Conveni que haurien de passar a 3 o 4.
-
- Diverses qüestions menors lligades a permisos, assegurança, jornada laboral anual, etc.
Els sindicats han volgut confondre als treballadors i a la opinió púbica en general, dient que les patronals i, per extensió, les empreses i empresaris del sector, no aplicàvem el SMI vigent de cada any, que els treballadors estaven cobrant menys, quan és tot al contrari. Des d’aquest Institut sempre s’ha promogut que un cop publicat el SMI de cada any, automàticament cap persona treballadora afectada per aquest conveni no podia cobrar mai, i sota cap concepte, per sota de l’import que pertoqui en còmput anual, i així ho difoníem en les nostres circulars als associats explicant-ho tot detalladament cada any un cop sortien publicades les normes de cotització a la seguretat social i el nou SMI vigent.
Senzillament l’obligació rau en pagar el SMI vigent en còmput anual… però no l’SMI vigent i a banda afegir-hi tots els complements salarials que són absorbibles –renunciant per tant a la absorció dels mateixos– que és el que pretén UGT en la seva denúncia.
Si l’empresari lliurement vol acordar una retribució superior al SMI quan el conveni no l’obliga a més, és un fet que es negocia a nivell de cada empresa i ens consta que en molts casos és així en determinades categories professionals. Ara bé, des de L’Institut Agrícola no podem acceptar aquesta imposició quan les normes que regeixen la negociació col·lectiva marquen clarament que aquest element és un més dels que cal negociar i pactar en el conjunt del conveni.
La Sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya nº 12/2024 de 4 d’abril de 2024, s’afegeix a la sentencia 32/2023 del mateix tribunal que novament ha absolt a les organitzacions patronals del sector, resolent que no hi ha obligació legal d’adequar les taules salarials i recalcant l’aplicació de l’article 27 de l’Estatut dels Treballadors, article que preveu que la revisió del salari mínim interprofessional no afectarà a la estructura ni a la quantia dels salaris professionals quan aquests, en el seu conjunt i còmput anual, fossin superiors a aquell.
El TSJ destaca en la sentencia que, com defensem les patronals, es tracta d’una matèria que correspon als negociadors en el marc de l’exercici del dret a la negociació col·lectiva que proclama l’article 37 de la Constitució.
En resum, la negociació de tots el convenis col·lectius, i l’Agropecuari de Catalunya no és una excepció, s’ha de negociar com un tot.
El futur de les negociacions
Només podem dir, que cal lamentar, i molt, la demora que han tingut les negociacions del Conveni Col·lectiu Agropecuari, provocades, reiteradament en el temps, pel bloqueig totalment injustificat per part d’UGT-FICA, però cal també posar en valor la Sentència del TSJ, que ens dona la raó.
Ara tocaria doncs, poder tornar a situar-nos en el punt de partida i negociar aquest conveni per tal de dignificar al sector agropecuari d’aquest país, tant per part dels empresaris com dels treballadors, perquè ambdues part són necessàries per poder tirar endavant les explotacions agrícoles d’arreu de Catalunya.
Malauradament, novament UGT-FICA s’entesta a voler bloquejar la negociació i anuncia un recurs cassació ordinària (recurs 11/2024), sabedors molt probablement que aleshores no cal sentència per unificar doctrina per lo que fàcilment -excepte defectes de forma – serà admès a tràmit.
Un cop el ministeri fiscal emeti l’informe preceptiu i les parts rebem el recurs (encara no s’ha produït) les següents passes del procés passaran necessàriament per la impugnació del mateix des de la part patronal, el trasllat al Tribunal Suprem, la designació del ponent, l’informe del ministeri fiscal i l’assenyalament de la deliberació i votació del recurs de cassació.
Novament, depenem de com d’important consideri el Tribunal Suprem l’afectació que aquest recurs pot causar per veure quina prioritat se li dona en la seva resolució. Fins que no s’assenyali data per la deliberació no sabrem el termini, però cal saber que d’altres causes al mateix tribunal arriben a demorar-se fins a 2 anys.
Des de L’Institut Agrícola considerem que el posicionament d’alguns dirigents d’UGT-FICA, al nostre entendre mal assessorats, està causant un greu perjudici a les empreses i treballadors del sector agropecuari de Catalunya, especialment davant la negativa a negociar que mantenen els sindicats i que ni tan sols permet avançar en les qüestions clau durant aquest temps. Els dictàmens i sentencies –no només del conveni agropecuari, sinó també d’altres convenis que també han acabat als tribunals– refermen el posicionament de L’Institut i la part patronal, motiu pel qual convidem obertament a la part sindical a reconduir el seu plantejament i reiniciar com abans millor una negociació que mai no s’hauria d’haver bloquejat.
Abril 2024
