L’ “Instituto de Estudios Históricos de la Universidad CEU San Pablo” juntament amb la “Fundación Otto de Habsburgo” ha volgut recordar el llegat d’Otto d’Habsburg, una persona que va decidir no només servir una nació, sinó un continent sencer, Europa.
OTTO «D’EUROPA»
Otto d’Habsburg (1912-2011) ha viscut una vida tan plena com gairebé ningú hagués pogut igualar. Recor-dava el president francès Valéry Giscard d’Estaing, «Emperador d’un Imperi que ja no existeix, farà una elecció magnífica: la de servir no ja a una nació, sinó a un continent, Europa»
D’ell va dir Franklin D. Roosevelt que el seu conei-xement de la realitat europea només podia ser com-parat amb el del Papa Pío XII. I tot seguit el president dels Estats Units va donar ordre que durant la Guerra Mundial es permetés a aquell jove príncep emprar els codis i sistemes de comunicació privatius del president nord-americà perquè pogués rebre informació de pri-mera mà. Un cas sense precedents.
«Si no et deixen lluitar a cavall cal lliurar la batalla a peu» agradava repetir. I així va sembrar aliances a banda i banda de la frontera fins a aconseguir encap-çalar la primera manifestació de gent –no de càrrecs públics– que el 19 d’agost de 1989 a Sopron, Hongria, va tallar amb tenalles els filats del teló d’acer.
FENT XARXA
Com es difonen i com canvien les idees polítiques? I, més concretament, com han sorgit i s’han propagat? Com es poden transformar en mesures concretes i en decisions polítiques?
A l’hora de posar-les en pràctica, les xarxes exerceixen un paper molt important. Les xarxes són omnipresents en la vida social i existeixen allà on la informació, les idees i els pensaments es poden difondre. Aquests giren al voltant de personalitats clau que tenen la capacitat de donar-los forma i mantenir-los.
Otto d’Habsburg va ser sens dubte una d’elles. El poli-facètic polític va demostrar ser un excel·lent constructor de xarxes. A través de les seves conferències, reunions, viatges, cartes i escrits va aconseguir reunir un increïble capital social que posteriorment va saber traslladar al pla polític. Des del 2018, la Fundació Otto d’Habsburg de Budapest s’encarrega del patrimoni material i el llegat intel·lectual de la persona que li dona nom. Els més de 100 metres lineals de documents, 11.000 llibres i 30.000 fotografies documenten amb tot detall una llarga vida.
El seu extens intercanvi de correspondència amb Henry Kissinger, per exemple, arreplega una llum molt parti-cular sobre una sèrie d’esdeveniments i assumptes de màxima importància durant la Guerra Freda i després d’ella. La penetrant intel·ligència del secretari d’Estat, que enguany celebra el seu centenari, no només va ser d’utilitat per a Otto d’Habsburg, sinó que també va resultar de crucial importància per a la nostra compren-sió de les circumstàncies de l’època.
Dels nombrosos discursos, mocions, resolucions i pro-postes presentades per Otto d’Habsburg com a diputat del Parlament Europeu, els més coneguts (i sovint els únics) són els relatius al desmantellament del teló d’acer, és a dir, a la transformació de l’Europa Central i de l’Est, la unificació dels dos Estats alemanys i l’am-pliació de la Unió Europea cap a l’Est. No obstant això, pel que fa a l’ampliació no es va limitar de cap manera a donar suport i impulsar els països d’Europa central i de l’Est, sinó que va advocar fermament per l’adhesió dels països de la Mediterrània i, més tard, d’Àustria i de Suècia. Amb l’argument que cada incorporació en-fortia i consolidava el projecte europeu comú, va donar suport en particular l’admissió d’Espanya i Portugal a la Unió Europea.
«Dono gràcies a Déu que Espanya sigui ara part integrant de la Unió Europea, de la qual mai va estar separada moralment», escrivia Otto el 1985 en una carta al cap de l’Estat amb motiu de l’accés del país a la integració. A principis de l’any següent va ser guardo-nat amb el Premi Europeu Coudenhove-Kalergi pels seus serveis a l’adhesió d’Espanya a les Comunitats Europees.
CARISMA
Otto de Habsburg, una de les figures clau de la integració europea, va ser durant quatre legislatures un dels membres més destacats del Parlament Europeu. Abans d’això havia estat president des del 1973 de la Unió Paneuropea, una organització que ja comptava més de 50 anys d’existència
Tots els que el van conèixer van quedar impressio-nats per la seva extraordinària personalitat, que el convertia en un excel·lent constructor de xarxes.
Però la seva actitud intel·lectual també va ser un factor important per al seu carisma: l’arxiduc era realista i invariablement optimista. El seu sentit de la realitat el va ajudar a prendre les decisions correctes, mentre que el seu optimisme, emmotllat per la seva profunda fe cristiana catòlica, va cons-tituir sempre un suport per superar les dificultats que es van presentar amb freqüència en la seva llarga vida. A això s’hi afegia la seva increïble diligència, imprescindible per mantenir contactes a tot el món i estar present als mitjans de comuni-cació de múltiples països en nombrosos idiomes.
La vida d’Otto d’Habsburg ha estat plena de ge-nerositat política i intelectual. Home apassionat, modern i lliberal, un dels pares polítics de l’Europa moderna.
