Skip to main content

Un estudi recent elaborat per l’INSTITUT AGRÍCOLA demostra que, desprès de 35 anys d’existència, les pitjors previsions i auguris que vàrem fer, s’han acomplert.

 

Breu història del Parc Agrari del Baix Llobregat

La creació del Parc Agrari del Baix Llobregat respon a un encàrrec de la Diputació de Barcelona de 10 de juliol de 1997. Desprès de la tramitació corresponent, el 26 de març de 1988, s’aprovaren definitivament dels Estatuts del Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’òrgan gestor és el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, format per les següents institucions i entitats: Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Unió de Pagesos de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.

Un cop aprovats els Estatuts, s’endegà la tramitació del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat. L’objectiu principal, deien, era aturar el procés de degradació que patia l’agricultura de la Vall Baixa i el delta del riu Llobregat mitjançant un document urbanístic que regulés els usos, ordenés la divisió del sòl, les infraestructures i construccions, i garantís així les condicions necessàries per a una producció agrícola competitiva i de qualitat.

A dits efectes el 4 de març de 1999 la Diputació de Barcelona aprova l’Avanç del Pla Especial del Parc Agrari. Aquest, desprès de la presentació de nombroses al·legacions ‒incloent-hi les de l’INSTITUT AGRÍCOLA‒, l’oposició dels empresaris agraris ‒nosaltres vam recollir quasi sis-cents signatures en contra‒ i d’una dilatada tramitació, s’aprova inicialment el 15 de juliol de 2002. Sotmès a informació pública, el 17 de desembre de 2003 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’aprova definitivament. Posteriorment, el 16 de juny de 2004 la mateixa Comissió d’Urbanisme de Barcelona aprova el text refós del Pla Especial.

 

La realitat ha estat una altre

Però tots aquells objectius que semblaven molt lloables i positius, amb el pas del temps s’han vist que no s’han complert. El nostre estudi demostra especialment l’excessiva regulació normativa creada que ha fet desistir a moltes empreses agroalimentàries de continuar l’activitat al territori, o ha fet desistir-ne a d’altres d’implantar-s’hi, la manca de relleu generacional de les explotacions per manca d’incentius i d’una situació engrescadora, l’existència d’una bona part dels camps abandonats i la reducció estrepitosa del número d’explotacions.

Una mostra d’això és que només nou anys desprès de l’entrada en vigor del Pla Especial, s’inicia un procediment de revisió. Concretament, el 8 d’octubre de 2013, es duu a terme l’aprovació inicial de la revisió, la qual, desprès d’un període d’al·legacions ‒incloent-hi les de l’INSTITUT AGRÍCOLA‒, es refà i el 25 de març de 2014, es duu a terme una segona aprovació inicial. Finalment el 5 de març de 2015 es durà a terme l’aprovació definitiva, per la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona −aprovat deu mesos i mig desprès de la primera aprovació.

 

Diagnosi actual del Parc Agrari

L’horta a Catalunya només representa 9.702 hectàrees, equivalents al 0,89% de la superfície agrària utilitzada (SAU). Però malgrat aquesta poca representativitat superficial, representa un 7,74% de la producció final agrícola. Per tant, el pes específic i l’elevada productivitat del sector hortícola és més que destacable i incontestable.

El gruix de les explotacions hortícoles es concentra al Baix Llobregat, Maresme i delta de l’Ebre. Però cada vegada són menys les explotacions d’horta a Catalunya. En quinze anys s’ha reduït un 32% la superfície d’horta.

 

 

L’abast superficial del Parc Agrari és de 3.348 hectàrees. Inclou un total aproximat de 4.400 parcel·les cadastrals. El Parc Agrari representaria, teòricament, un 35% de la superfície de l’horta catalana. Però no és cert. Desprès de dinou anys de vigència del seu Pla Especial cap dels seus objectius principals s’han acomplert. Aproximadament una tercera part de la superfície conreable està abandonada o s’hi duen a terme usos no agraris o estan ocupats per infraestructures. Analitzant les dades dels camps declarats a la Declaració Única Agrària (DUN) dels darrers anys, als municipis de Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat també es fa evident aquesta situació.

El número d’explotacions agrícoles, a l’àmbit del Parc Agrari, s’ha reduït ostensiblement. De les 2.102 existents el 1982 hem passat a 318 el 2020. És a dir, un 85% menys en 38 anys. I des de la creació del Parc Agrari —1999— hem passat de les 621 a les citades 318 explotacions. És a dir, un 49% menys, la meitat. Conseqüentment la seva existència no ha servit per a promocionar les explotacions.

 

Des de la creació del Parc Agrari – 1999 – hem passat de 621 explotacios a 318. Un 49% menys. La meitat. Conseqüentment la seva existència no ha servit per a promocionar les explotacions

Només un 16,3% de l’hortalissa que entra a MERCABARNA prové de Catalunya. I, d’aquest percentatge, prové de la província de Barcelona el 74,0% de l’hortalissa. És a dir, que només el 12% de l’hortalissa que entra a MERCABARNA provenen de la província de Barcelona. El 1996 era el 24% de l’hortalissa ‒el doble‒ quan estem parlant d’unes instal·lacions que es troben a tocar del Parc Agrari.

No s’hi instal·len empreses agroalimentàries capdavanteres —hivernacles intel·ligents, cultius sense sòl, IV gamma, etcètera— per la falta de seguretat jurídica en les seves inversions, les limitacions constructives —especialment per hivernacles i magatzems—, la irresolució hidràulica —inundacions— i la manca d’implementació d’una xarxa de telecomunicacions moderna.

Cada vegada hi ha més conflictes amb els vianants i ciclistes que usen les mateixes vies de circulació que els vehicles de les explotacions agrícoles. Es prioritza l’ús social del territori enfront al lliure exercici de l’activitat empresarial.

El Parc Agrari forma part de l’Anella Verda, un seguit de parcs naturals, que, a mode de pulmó verd, vorejaven l’entorn de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana: Montnegre i Corredor, Serralada de Marina, Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Collserola, Montserrat, Garraf i Parc Agrari del Baix Llobregat. Per tant, estem parlant d’una concepció de protecció natural, i no d’un espai productiu de primer ordre. Alhora que  la proposta d’ampliació de la ZEPA del delta del Llobregat, incorporant una bona part del Parc Agrari, no faria més que sentenciar a mort l’activitat agrària.

La suposada protecció i blindatge del sòl no urbanitzable agrícola, enfront a uns suposats i constants moviments especuladors per a reclassificar-ho en sòl industrial o terciari ja fa anys que s’han esvaït. La superfície classificada urbanísticament com a sol no urbanitzable agrícola —clau 24 del Pla General Metropolità—, en 47 anys de vigència, no sols no s’ha reduït, sinó que s’ha incrementat considerablement —un 27%, unes 500 hectàrees. Terrenys abans classificats d’equipaments o de sistema ferroviari han passat a agrícola. I sols s’ha perdut terreny agrícola a resultes d’ampliacions i expropiacions per infraestructures comarcals o metropolitanes. Moltes d’elles, però, ja incloses a reserves de sòl del propi Pla General Metropolità:

El Pla Especial no podia, ni pot, modificar la classificació urbanística del sòl. Per la qual cosa, la zona de protecció agrícola prevista pel Pla General Metropolità del 1976, ha seguit igual, i no requeria d’un Pla Especial per a la seva continuïtat.

.

Proposta de modificació del Pla Especial

A partir d’aquesta diagnosi i dels resultats i conclusions tant negatives que es constaten, per part de l’INSTITUT AGRÍCOLA, juntament amb la “Taula de treball per al desenvolupament de l’economia agroalimentària del Baix Llobregat”, estem treballant per presentar una revisió urgent del contingut del Pla Especial. Aquesta proposta tindrà, com a objectius bàsics, els següents:

  • Convertir el Parc Agrari en una zona d’activitat econòmica estratègica. Creant un polígon agroalimentari ‒hub—, on s’hi assentin empreses agroalimentàries de primer nivell per a proveir-se dels productes del Parc Agrari. Afavorint la comercialització i el consum de productes quilòmetre zero.
  • Potenciar i apostar pel conreu d’interior ‒hivernacles‒ basades en l’aeroponia ‒entorn de boira sense sòl‒ i la hidroponia ‒nutrients dins l’aigua, sense sòl. Portar-hi la innovació tecnològica, treballant juntament amb els centres tecnològics pròxims ‒IRTA i UPC, per exemple.
  • Apostar per l’agricultura de precisió i l’agricultura digital, ambdues orientades a optimitzar l’eficiència de les explotacions. Cal disposar de les infraestructures tecnològiques i de serveis adients ‒subministrament elèctric o plaques, xarxa mòbil 5G, fibra òptica, etcètera.
  • Contemplar, dins els usos i aprofitaments de les construccions o instal·lacions, tots els requisits que inclouen les normatives sectorials ‒laboral, higiene, seguretat, ambiental, etcètera— per a una activitat empresarial moderna.
  • Excloure les limitacions o restriccions mediambientals que no siguin pròpies de la normativa sectorial agrícola. La regulació pròpia dels espais naturals protegits no pot aplicar-se fora del seu àmbit.
  • Pla de governança únic del sistema hidràulic amb la presència de totes les Administracions, amb l’objectiu principal de reduir les inundacions recurrents. Establir un pla de treball urgent de les actuacions a realitzar, així com un pressupost adient.
  • Millora dels recursos hídrics, amb proveïment d’aigua de reg de qualitat i en quantitat, incorporant aigua regenerada agronòmicament acceptable, afavorint l’ús eficient i tecnificat. Cal anar cap a un model de gestió circular de l’aigua.
  • Un Servei de Vigilància que doni seguretat a les explotacions agroalimentàries, especialment en el respecte de les instal·lacions i construccions, i reduir els danys per la fauna salvatge.
  • Incloure la possibilitat d’instal·lació de tancaments perimetrals de les finques amb les dimensions que donin compliment a les exigències de les companyies asseguradores.
  • Recollida selectiva de residus i d’envasos de productes fitosanitaris.
  • Tractament integral de les restes vegetals per a servir com a proveïdors de generació elèctrica o de calor (biogàs).

 

Apostem per a que tot plegat prosperi, pel be d’un sector agroalimentari del delta del Llobregat que ha ser espill per a la resta de sectors i de territoris. I no per a que segueixi  essent el pati del darrera d’una àrea metropolitana que només veu en el delta un jardí per anar-hi a passejar per comptes d’una zona amb un alt potencial productiu i de primer nivell econòmic.