«Les poc més de 500.000 tones que figuren en els inventaris de les almàsseres són el resultat d’una campanya desastrosa en termes de producció»
Per Javier Santacruz, Economista i Analista Financer. Cap del Servei d’Estudis de l’Institut Agrícola
Publicat a THE OBJECTIVE
En els últims dies s’ha publicat un volum considerable de notícies relatives a la pujada del preu de l’oli d’oliva, incidint totes en dos elements de capital importància. D’una banda, les poquíssimes operacions de compravenda que es creuen agafen preus entre 7 i 8 euros per quilo de Verge Extra en funció de la CC.AA on es materialitzin, la qual cosa suposa una pujada en origen del 98,8% respecte a la campanya passada. D’altra banda, la caiguda acumulada del consum domèstic és d’un 41,6% al juny de 2023 respecte al mateix mes de 2022, i un 37,3% per sota de la mitjana de la dada del mes de les quatre campanyes anteriors (totes aquestes dades ofertes pel Sistema d’Informació de Mercats Oleícoles del Ministeri d’Agricultura).
Però si hi ha una dada que ens ha de preocupar (i molt) és el baixíssim volum d’oli d’oliva en existències. Malgrat la frenada en sec de les exportacions (-32,1% al juny respecte a la mitjana de les últimes quatre campanyes), la contribució discreta de les importacions fonamentalment de Portugal (han registrat la primera caiguda acumulada al juny, un 2,9% també enfront de la mitjana de quatre campanyes) i la caiguda del consum descrita a dalt, les existències en almàsseres estan un 50,8% per sota de la mitjana de les últimes quatre campanyes.
Les poc més de 500.000 tones que figuren en els inventaris de les almàsseres són el resultat d’una campanya 2022-2023 desastrosa en termes de producció, la qual a penes va aconseguir les 663.000 tones enfront d’una mitjana de les últimes quatre campanyes d’1.450.500 tones. Fins i tot va ser molt pitjor que la pitjor campanya dels últims quatre anys, la del 2019-2020, quedant-se un 41,1% per sota. Tanmateix, la campanya espanyola no va ser gaire diferent a la dels altres grans productors de la zona mediterrània. El segon major productor, Itàlia, va baixar un 37%, mentre que Tunísia va caure un 43%, el Marroc un 8% i Portugal ha registrat un petit descens anual.
Estem en una situació extraordinàriament complexa. Els dos principals països productors (Espanya i Itàlia) estan gestionant una estretor molt semblant, reduint dràsticament el seu comerç exterior i posant com a prioritat el proveïment del seu mercat intern. Fins i tot amb l’ajuda de mercats que han tingut una collita superior a la de l’any anterior com Grècia (situar-se molt per sobre de la seva collita més alta de la història de 262.000 tones el 2006-2007) i Turquia (va pujar a 380.000 tones davant les 246.400 tones de mitjana de les últimes quatre campanyes), no ha estat suficient ni de lluny per destensar tant els preus com els inventaris.
«Fins a l’inici de la campanya general el mes de novembre, Espanya entra en una situació crítica quant a disponibilitat d’oli d’oliva»
Ara per ara, l’única solució és esperar una major collita per a la propera campanya 2023-2024. Les primeres estimacions de la collita europea són positives. El Departament d’Agricultura dels Estats Units (USDA) va publicar fa unes setmanes una primera estimació global de la producció d’oli d’oliva, en la qual estima que la producció Europea s’elevarà en mig milió de tones, passant d’1,5 milions en la campanya 2022-2023 a 2 milions en la pròxima campanya 2023-2024, recuperant el nivell mitjà de les últimes quatre. Alhora, preveu pitjor collita al nord d’Àfrica (sobretot, el Marroc) i a Turquia, els nostres competidors més immediats.
El USDA no ofereix dades individualitzades per països. Per veure les estimacions individualitzades cal acudir a altres fonts. Un rastreig senzill mostra que la producció a Espanya a penes ascendiria en 74.000 tones fins a les 737.000 tones (estimació de Cooperatives Agroalimentàries), mentre que Itàlia augmentaria en 115.000 tones fins a 350.000 tones i Portugal a penes 10.000 tones més (fins a 135.000 tones). Per si fos poc, el tercer gran productor europeu, Grècia, baixarà gairebé a la meitat (180.000 tones) després que les seves oliveres s’hagin vist greument afectats per la plaga de la mosca de l’olivera i la sequera. Atès que aquest país és dels primers que comencen a recollir oliva, això no tindrà un efecte neutral sobre els preus internacionals, afegint més pressió si cap al mercat europeu i, també, a l’espanyol.
En resum, fins a l’inici de la campanya general el mes de novembre, Espanya entra en una situació crítica quant a disponibilitat d’oli d’oliva (els inventaris podrien quedar-se fins i tot per sota de les 250.000 tones un mes abans de l’inici de la campanya) i, per tant, amb tensions de preus en el mercat intern. Pel moment, des del punt de vista del consumidor final, l’escalada de preus no ha estat encara més gran gràcies a les previsions dels envasadors (les existències en la indústria envasadora només han descendit un 9,1% entre 2023 i 2022, mentre que se situen igual que la mitjana de les últimes quatre campanyes).
Si es repeteix el patró estacional de tots els anys, caldrà esperar a desembre 2023 – gener 2024 per trobar un respir en termes de preus tant per l’entrada d’oli de la campanya nacional com també les importacions dels països més propers, especialment Portugal, Itàlia i Tunísia. Si es produeix aquest increment de les importacions, hauria de posar en alerta els productors nacionals, especialment els que menys poder de mercat tenen. Qualsevol expectativa mitjanament optimista de producció al Mediterrani i l’entrada de volums forans només collits pot provocar una baixada de preus en origen fins als mesos de març-abril (acumulació de fabricants i envasadors, entre d’altres). Per al petit i mitjà productor, intentar assegurar avui un contracte de futurs amb preus lleugerament per sota dels actuals per a entrega durant la campanya 2023-2024 no sembla (amb les dades d’avui i la perspectiva de curt termini) una mala idea.
7/08/2023
131 Comments