Propostes de l’Institut Agrícola

Eleccions Generals 2023

Agricultura, Ramaderia i Desemvolupament Rural

Resum de les propostes presentades per L’Institut Agrícola   

• • • El Govern d’ Espanya, que ostentarà la presidència de la Unió Europea, s’ hauria d’ oposar al redactat actual de la Llei de restauració de la Natura, així com al reglament d’ ús de fitosanitaris, per ser lesiva per a la producció agroalimentària mediterrània. És imperativa una flexibilització de la llei proposada.

     

    • Revisar el model d’ aplicació de la Política Agrària Comuna a Espanya i en especial la figura dels ecoregímens. Proposar l’ ampliació del pressupost de la PAC. El sector agrari requereix d’inversions per a la modernització dels regadius per garantir el subministrament d’ aliments a Europa. S’ ha de redefinir la figura d’ Agricultor Actiu.

     

    • Escometre una veritable simplificació en els tràmits per a l’ agricultor. És imprescindible establir mecanismes simplificats d’ inspecció i revisió que permetin establir ajuts justs i fàcils de demanar i comprovar. Aquestes exigències hauran de ser de tipus mixt (digital i convencional) fins que es produeixi una adaptació plena. La digitalització del camp, malgrat els seus evidents avantatges de futur, no ha d’obviar el fenomen de la bretxa digital tant generacional com en infraestructures.

     

    • Potenciació de l’ús de l’ aigua regenerada a un cost competitiu per a l’ empresari agrari. Les depuradores ens han de permetre un millor aprofitament dels recursos hídrics generats, aportant qualitat i seguretat en el subministrament.

     

    • Potenciació de la modernització de regadius, amb criteris d’ estalvi energètic i millor aprofitament dels recursos hídrics. És fonamental que les SEIASAs elevin substancialment el percentatge de finançament a fons perdut.

     

    • Identificació i implantació de “Zones Econòmiques Especials” amb un grau alt de despoblació del medi rural. Disposar d’ un marc fiscal diferenciat, basat en una rebaixa generalitzada dels impostos, i la potenciació de les infraestructures digitals.

     

    • Establir mesures encaminades a desenvolupar i enfortir el sector primari com a proveïdor de matèries primeres industrials (bioplàstics, bioenergia, tèxtils, etcètera). Fomentar la implantació de Biorefineries.

     

    • Enfortir la posició d’ Espanya dins de la UE a favor del nou equilibri geopolític global, defensant la signatura de tractats bilaterals entre la UE i tercers països, però incorporant en el tractat la reciprocitat legislativa, de manera que aquells productes importats que també siguin produïts a la UE hagin de complir de facto les mateixes normatives a les quals se subjecten els productors europeus. Implantar mesures de control efectives per exigir el compliment dels estàndards de producció comunitaris a tots els productes alimentaris que provinguin de tercers països. D’ una altra manera s’ afecta greument la lliure competència.

     

    • Fomentar l’ extensió i generalització de les empreses de serveis agraris, esmentades com a activitat agrícola i un mecanisme d’ optimització de costos i introducció d’ innovacions tecnològiques. Dur a terme una reforma fiscal, per no gravar excessivament aquests serveis.

     

    • Eliminar l’IVA al 0% de productes agroalimentaris, ja que a la pràctica el sector productor acaba finançant l’IVA de tota la cadena alimentària. Promoure la revisió al tipus impositiu de l’IVA reduït per a diferents activitats (subministrament d’energia emprada pels regadius, treballs forestals d’obertura de camins, cultiu i recol·lecció dels verds ornamentals…).

     

    • Facilitar la incorporació dels joves a l’ activitat agrària mitjançant un sistema de crèdits fiscals vinculats a objectius de vendes dels productes i serveis. Reforma de la fiscalitat de la transmissió d’ explotacions, que facilitin les transferències de drets d’ ajuts, explotacions, terres i quotes de producció, de manera que doni suport al relleu generacional en el sector agrari, l’ arrendament de terres i les inversions en innovació.

     

    • Creació de programes superiors de gestió agroalimentària en conveni amb Universitats Públiques i Escoles de Negocis amb programes d’ intercanvi en empreses i països capdavanters en la innovació agrícola i ramadera.

     

    • Potenciar el Pla Estatal d’ Associació Cooperativa, fomentat operacions de concentració, fusions i adquisicions d’ entitats agràries.

     

    • Simplificació dels tràmits administratius per a l’ exportació de productes agroalimentaris i fitosanitaris, o per a l’ obertura d’ activitats agroalimentàries, mitjançant una Finestreta Única que reuneixin totes les competències que actualment estan disperses en moltes Administracions.

     

    • Biogàs: S’han d’habilitar els mecanismes perquè de forma simplificada les empreses ramaderes puguin convertir-se en empreses subministradores de biogàs i/o energia sense que això impliqui perdre la seva condició d’empresa agropecuària.

     

    • Mantenir l’statu quo per a la Directiva d’Usos Industrials (IED). El sector agropecuari no és comparable amb indústries pesades.

     

    • Supressió de la limitació a la capacitat de les explotacions ramaderes, particularment de vaquí. El límit ha de venir donat per requisits tècnics i pel compliment de la legislació vigent en els diferents vessants sectorials (ramaderia, residus, aigua, nitrats, mediambiental). Establir una limitació lligada a un nombre de caps de bestiar sense cap altre condicionant és arbitrari i contrari a la llibertat d’ empresa.

     

    • Ponderar les propostes que es publicaran a la tardor sobre benestar animal pel que fa a les bones pràctiques en granges, transport, escorxador i etiquetatge. La fi de les gàbies s’ hauria de traduir en una ampliació de la superfície de les granges.

     

    • Revisar de forma immediata l’ Acord Comercial del MERCOSUR per equiparar els estàndards amb Europa i evitar la competència deslleial.

     

    • En el sector forestal s’ han de simplificar els processos per a la mobilització de la fusta i la biomassa forestal. Mentre Europa es prepara per restringir la importació de productes que puguin ser responsables de la desforestació en països tercers, a Espanya el bosc ocupa cada vegada més superfície, acumulant més del 80% del creixement anual de les masses forestals i generant al seu torn diferents problemes que s’han d’atabaixar: importació de productes fusters tot i que hi ha excedència de producció; desaparició d’ hàbitats d’ espais oberts que s’ han de recuperar, atès que el contrari provoca la desaparició de pastures i polinitzadors; increment continuat de la biomassa forestal en zones de capçalera que provoca una disminució dels recursos hídrics que arriben als embassaments.

     

    • En les zones de creixement forestal s’ ha d’ habilitar la titulització dels drets de CO2 a favor del propietari-gestor de la massa forestal, fixant topalls de biomassa acumulada per permetre una preservació del somriure i una extracció de l’ excedent que pugui generar riscos rellevants per a aquest.

     

    • S’ ha de potenciar l’ ús de la biomassa com a font de matèria primera essencial per a la fabricació de bioproductes substituts de productes derivats de la importació de combustibles fòssils. És essencial la potenciació mitjançant incentius fiscals o línies de finançament de projectes industrials que estableixin línies de biorefinat i l’impuls de plantes que permetin un aprofitament de les cel·luloses per a diferents usos industrials (bioplàstics, biotèxtils etc).

     

    • Cal modificar el concepte pel qual una zona forestal a la Xarxa Natura 2000 és intocable. Aquesta s’ ha de gestionar de la mateixa manera, en especial si reté una gran acumulació de biomassa que la fa especialment sensible al risc d’ incendi catastròfic.