Skip to main content

 

  • La manca d’inversions imprescindibles per drenar l’aigua que s’acumula a cada tempesta condemna la zona a no atraure els capitals necessaris per al progrés i la innovació a tot el sector, començant per els agricultors més petits.

  • Els empresaris agrícoles rebutgen frontalment la postura del Govern que supedita les inversions a infraestructures hídriques a l’aprovació de la ampliació de la ZEPA del Baix Llobregat.

  • Tal com reflecteixen els pronòstics meteorològics, ens podem enfrontar a un tardor- hivern dur amb bruscos canvis de la climatologia i amb seriós risc de tempestes que tornin a negar els camps i es perdin les collites després d’anys reivindicant millores a les infraestructures hídriques.

  • El Delta del Llobregat és la zona deliberadament més abandonada per l’Administració Pública de Catalunya des fa anys, no només a l’àmbit agroalimentari, sinó també a la resta de sectors productius, fins i tot posant en perill la ciutat de Viladecans.

 

Gavà-Viladecans, 3 de septiembre de 2022

Els empresaris agrícoles del Baix Llobregat, les cooperatives de Gavà i Viladecans i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, comarca que concentra el 9% de la producció agroalimentària de Catalunya i imprescindible per el subministrament d’aliments a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, agricultura de proximitat, denuncien la situació d’inacció del Govern i, en concret, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en matèria d’inversions que evitin que a cada temporal amb certa rellevància s’inunden els terrenys de cultiu.

En aquest sentit, cada any que passa sense construir les infraestructures hídriques necessàries per gestionar els superàvits i dèficits d’aigua de la zona, més gran és el deteriorament del sector i, per tant, de la biodiversitat i els ecosistemes de l’entorn del delta del Llobregat. L’ACA ha promès en diverses ocasions que es treballaria en les solucions necessàries per evitar les inundacions continues dels camps, però aquestes no estan arribant.

Donat que als propers temps està augmentant la probabilitat de tenir amb més freqüència i intensitat episodis consecutius de sequeres i inundacions a Catalunya, el què ahir era necessari, avui és urgent i imprescindible. Els països del sud d’Europa requereixen una adaptació per estar ja sotmesos de base a climes més àrids i secs d’influència mediterrània. Aquests fenòmens climàtics extrems porten a una destrucció permanent del potencial de producció agroalimentària, la qual ha de ser solucionat a curt termini amb un ús més intensiu d’abonaments nitrogenats, tractaments fitosanitaris per el control de plagues i regadiu intensiu.

Per això, els empresaris agrupats entorn a les cooperatives de Gavà i Viladecans i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre exigeixen a l’ACA l’execució immediata de les obres necessàries. Es tracta d’actuacions prou ben estudiades i contrastades, que a més compten amb pressupost si l’òrgan gestor de l’aigua volgués posar-hi cap a aquest assumpte i donar-li la màxima prioritat. No estem parlant d’un problema aïllat o de simples interessos particulars, sinó d’un problema de primera magnitud a una zona clau per a la sobirania productiva agroalimentària de Catalunya.

Tal com assenyalen els presidents de les dues cooperatives, en primer lloc, les actuacions deuen començar preparant convenientment les lleres per on conduir l’aigua que caurà torrencialment. En segon lloc, construir els dispositius de drenatge de les aigües, així com la tecnologia de prevenció i anàlisi de l’estat dels sòls que condiciona tota la gestió agroalimentària i territorial. En tercer lloc, redissenyar la gestió del cicle integral de l’aigua de la zona, de manera que les possibles pluges torrencials dels propers mesos no puguin arribar fins i tot a inundar la ciutat de Viladecans. No hi ha més que veure la tragèdia de La Bisbal per donar-se compte que la meteorologia pot fer que es compleixin els escenaris més adversos per els que no estem ben preparats.

Amb aquest paquet de mesures s’acabarien els problemes hidrològics endèmics de la comarca, que no poden utilitzar-se com “moneda de canvi” a les negociacions per l’ampliació de la zona ZEPA del Delta. Així, és un despropòsit formular les inversions hidràuliques com un xantatge en tota regla del Govern davant els empresaris agrícoles, els quals són ferms opositors de l’ampliació de la ZEPA com estratègia adequada per a la restauració i conservació dels espais naturals.