Por Baldiri Ros, President de l’Instiut Agrícola
Publicat a Crónica Global
02/02/2023
La llei de Pressupostos en qualsevol Administració és la norma més important de cada any. Només el sol fet de la seva existència i renovació anual és una bona notícia. Però ho és més quan en els últims anys tenir pressupostos s’ha convertit en una excepció i no en la norma. En aquest sentit, l’acord que ha assolit el Govern amb el PSC constitueix una notícia molt rellevant per a l’economia catalana, pel que fa a un camí fins ara inexistent per discutir en serio dels temes importants, cosa que fins ara tristament no ha estat així.
Dins de l’acord hi ha un aspecte crucial com és descongelar el greu problema del desenvolupament d’infraestructures, entre elles l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat i, en paral·lel, donar resposta amb mesures concretes a la carta d’emplaçament de Brussel·les al Regne d’Espanya sobre els incompliments mediambientals de la primera ampliació, a risc d’obrir un expedient milionari contra el país.
El que fins ara era un tema col·locat expressament pel Govern fora de la política (fins i tot havent instrumentalitzat un procés de consulta pública d’un acord de Govern per implantar de forma unilateral i sense consens una ampliació de 2.300 hectàrees de ZEPA), ara forma part del cor de la discussió parlamentària en els pròxims dies. Però no hem d’oblidar que col·locar el debat al seu lloc no equival a una resolució raonable, ni molt menys. Així, els empresaris agroalimentaris seguim mantenint ferma la nostra posició: som lleials, però molt exigents davant el PSC i el Govern per consensuar una solució irreprotxable des del punt de vista tècnic, econòmicament viable i que compleixi amb els estàndards que Europa ens demana. Cap més, ni cap menys.
No podem permetre’ns un deteriorament més gran de la qualitat institucional i de la fiabilitat dels nostres governants després d’haver sotmès a consulta una proposta d’ampliació de la zona protegida feta d’esquena al territori i que ha generat cents d’al·legacions i una forta polarització social, política i econòmica. Tot el contrari del que necessitem a Catalunya. Esperem que el replantejament doni lloc a un nou projecte estimulant que permeti donar una resposta integral a tots els reptes d’una zona tan especialment sensible.
Per això, en la tramitació parlamentària i en l’ entrada en vigor del nou pressupost, creiem imprescindible avançar en un calendari de discussions a nivell tècnic, econòmic i mediambiental sobre una base no menys important com és l’ ampliació de les inversions i com aquestes s’ han d’ executar immediatament. Valorem positivament que es destinin 49 milions d’euros a l’àrea del delta del Llobregat fins al 2026. Però esperem que aquesta vegada sí que sigui cert, perquè no és la primera vegada que es prometen. Cal prioritzar l’ execució del gruix de la inversió en els propers dos anys abans que s’ esgoti la legislatura, per tal d’ evitar majors problemes ecològics i agrícoles davant de situacions de clima més extrem.
Precisament, en aquest sentit, considerem molt urgent l’execució de la partida de 13 milions destinada a la prevenció d’inundacions, que hauria de pal·liar una part del deute històric que acumula la Generalitat i l’ACA al Baix Llobregat després de més de 20 anys sense fer cap inversió i milions de pèrdues econòmiques provocades per les contínues riuades. Però és més: com bé sap el PSC, aquesta inversió ha de deixar de ser una mena de xantatge per acceptar l’ampliació de la ZEPA tal com el va presentar el juny passat la consellera Jordà.
En definitiva, des d’ una posició exigent, però alhora dialogant, esperem una resposta que ha de garantir les inversions, recursos i mitjans per a l’ adequada gestió de l’ espai, conformar un pla de gestió que permeti establir clarament els límits i exigències, definint els espais de les diferents activitats i en particular de les àrees clau a recuperar i millorar. Però que també ha de donar resposta a la millora de les infraestructures hídriques i de sanejament, i respectar els anhels per millorar la capacitat de producció agroalimentària del delta i el necessari proveïment alimentari de l’àrea metropolitana, amb inclusió de les últimes tecnologies en hivernacles, fertirrigació i smart agriculture , i també haurà de preveure l’ ampliació de l’ aeroport, i la connectivitat ferroviària del port i l’ aeroport, amb la mínima afectació possible a les àrees agrícoles i protegides.
