Un dictamen elaborat per l’ornitòleg Jordi Sargatal sosté que l’extensió de la ZEPA sobre terrenys agrícoles no garanteix la conservació de les aus aquàtiques
ALEIX MERCADER
23.02.2023
Publicat a:
Un informe encarregat per l’Institut Agrícola de Sant Isidre desmunta la proposta d’ampliació de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat impulsada pel Govern. En concret, l’Executiu català vol passar de les 935 hectàrees protegides actualment a un total de 2.372. Però el dictamen sosté que, segons les peculiaritats de l’avifauna afectada, l’extensió de la reserva en els cultius altempordanesos no garanteix la preservació dels especímens.
L’estudi està signat per l’ornitòleg i naturalista Jordi Sargatal Vicens, una de les veus més autoritzades en la matèria. Sargatal va ser director del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà entre 1984 i 1988 i va ocupar la direcció de la Fundació Territori i Paisatge entre 1998 i 2009. Entre el 2000 i el 2004 també va presidir la Institució Catalana d’ Història Natural. Actualment, dirigeix el grup Mascort i és coeditor de l’obra Handbook of the Birds of the World, que consta de 16 volums i s’ha convertit en un manual de referència.
La carta de la Comissió
L’anàlisi parteix de la carta d’emplaçament que la Comissió Europea va enviar el febrer del 2021 per cridar l’atenció sobre la degradació dels aiguamolls que envolten la desembocadura del riu Llobregat. Un ambient pantanós on viuen diverses aus aquàtiques, tant nidificants com migrants o hivernants, la supervivència dels quals vol assegurar la Comissió.
Però la patronal agroalimentària i forestal sempre ha advertit que el mandat de la institució comunitària no implica una ampliació de la ZEPA, com defensa el Govern autonòmic, sinó l’adopció de mesures restauratives d’un espai de gran valor ecològic. Ara, el posicionament de l’Institut Agrícola queda reforçat per l’argumentació de Sargatal.
Ampliació ineficaç
En el document, al qual ha accedit Crónica Global, l’ornitòleg es mostra rotund: “Per a totes les espècies d’ocells esmentades amb nom i cognoms [la carta d’emplaçament esmenta 21 tipus d’anàtides], sobretot les lligades a les zones humides, que són la majoria, puc assegurar que la manera de millorar les seves poblacions no és doblar les hectàrees de zones ZEPA”.
“I menys si aquestes hectàrees, com és el cas, són zones agrícoles”, precisa el naturalista, en referència a les explotacions del Parc Agrari del Baix Llobregat. “Si l’ampliació es fes sobre altres zones humides, potser sí que doblant superfície es podrien doblar poblacions d’aquàtiques. Però en el cas que ens ocupa això no seria una solució”, argumenta. D’altra banda, fonts de la patronal han subratllat que el cens d’especímens en què es basa la Comissió Europea ha quedat desfasat per la tardança de la Generalitat a donar resposta a la missiva.
Alternativa de Sargatal
Com a alternativa a la proposta del Govern, Sargatal proposa “millorar la gestió de les zones humides ja protegides i incloses dins de les ZEPA actuals, per optimitzar al màxim les poblacions d’aus aquàtiques nidificants, hivernants i de pas”. Això és: no envair parcel·les de cultiu amb la suposició que així es preservarà l’avifauna, ja que no és el seu hàbitat natural, sinó millorar l’administració de l’espai i, només en circumstàncies excepcionals, procedir a l’extensió de la ZEPA en petites àrees.
“Per molt que s’ampliïn ara les ZEPA, en un futur la Comissió no demanarà quantes hectàrees s’han inclòs en aquesta categoria, sinó quantes espècies i en quin nombre hi són presents. La solució per tant no és ampliar, sinó gestionar millor i optimitzar al màxim les zones ja protegides. I, en tot cas, ampliar només amb aquelles que realment ajudin en aquests objectius i sempre després d’haver optimitzat la gestió i assignat els recursos necessaris”, concedeix l’expert.
Pla de gestió
Finalment, Sargatal reivindica la “bona convivència entre zones humides protegides i zones agrícoles” per millorar el futur de totes dues. Aquest tàndem és el que també defensa la patronal, que ha cridat a explorar alternatives a la proposta d’ampliació per salvar l’activitat econòmica del sector primari.
Fins i tot es podrien establir convenis amb els propietaris per compatibilitzar l’agricultura i el conservacionisme. Per això, “és necessari, sobretot i de manera urgent, un pla de gestió de les actuals zones protegides per part del Consorci del Delta del Llobregat, que pugui garantir la reproducció, alimentació, hivernada i descans durant les migracions de moltes espècies d’ocells”. Precisament, aquest pla de gestió és un aspecte en el qual no ha volgut entrar encara el Govern.
Jordà no convence
“El delta del Llobregat ha de ser un lloc productiu agrícolament i viu ecològicament, i un model de com fer compatibles aquests dos objectius, que també puguin seguir molts altres llocs semblants del continent europeu”, conclou el dictamen.
L’informe de Sargatal arriba després que el Govern hagi posat la directa amb el seu projecte malgrat el rebuig de l’empresariat local, els sindicats agrícoles Unió de Pagesos i JARC i la majoria dels ajuntaments afectats –amb excepció del Prat de Llobregat–. El no al plantejament d’Acció Climàtica, l’àrea de govern que comanda Teresa Jordà, va arribar fins i tot als representants d’ERC al consell de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), com va informar aquest mitjà. Però la negativa del teixit associatiu i institucional, que ha etzibat la falta d’interlocució i fonament científic de la proposta de la consellera, no ha evitat que l’Executiu segueixi endavant amb els seus plans.
